Carles Muñoz Espinalt
Carles M. Espinalt [1](Montesquiu, Ripollès 1920 - Barcelona 1993): escriptor, psicòleg i pensador català. De jove fou delegat de la FNEC i lluità en la batalla de l'Ebre en la guerra civil espanyola. Fou un gran divulgador de la psicologia, sovint amb projecció col·lectiva, i defensor de l'ensenyament en català. El 1953 fou un dels promotors de la Conferència Nacional Catalana de Mèxic, i col·laborà amb Josep Maria Batista i Roca, qui el nomenà vicepresident del Consell Nacional Català. També fou membre de la junta consultiva d'Òmnium Cultural, co-fundador del Centre d'Agermanament Occitano-Català, fundador de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana i vice-president del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, candidat d'Estat Català en les primeres eleccions catalanes, i fundador de l'Associació de Practicants de la Psicoestètica. El 1960 fou un dels signants del manifest Per la llengua catalana amb més de cent personalitats més.
Gran impulsor i divulgador dels estudis grafològics, col·labora amb l'Institut Belpost.
Fou el creador de la psicoestètica, que ell mateix definia com a ciència que estudia l'home a través dels artificis que aquest necessita per sobreviure i autoafirmar-se. Es tracta d'un mètode científic que barreja teories psicològiques de Jung, amb els coneixements antropològics, etnològics i caractereològics dels pobles estudiats per Josep Maria Batista i Roca aplicant l'anàlisi d'interpretació històrica d'Arnold Toynbee.
La frase que encapçala la seva Obra Escrita defineix bona part del seu projecte: "Sense una coherent interpretació de si mateix i del poble on hom s'arrela, ningú pot tenir la personalitat desitjada."
L'any 1992 publicà Preludi de la Independència, reclam vehement en la defensa dels drets nacionals dels catalans i nova mostra de la convicció independentista del seu pensament.
[modifica] Obres
- La interpretación grafológica (1954)
- Grafología de la firma (1956)
- Psicología de la mujer" (1956)
- Psicologia de la gent (1957)
- Las supersticiones (1958)
- Esperit de set-ciències (1959)
- Del poble català(1962)
- Tu vocación profesional (1962)
- Orígens del caràcter (1963)
- Sentit polític dels catalans (1964)
- Seny no és timidesa (1965)
- Un mercat per al senyor Esteve (1966)
- Lo que dice tu cara (1967)
- Propaganda totalitària (1968)
- Canvis de Mentalitat (1970) (Aportació Catalana)
- Tarannà Lerroux (1972)
- L'evolució del caràcter català (1976) (Aportació Catalana)
- Pensar en català (1983)
- L'error de certs catalanistes (1986) El Llamp
- L'encert dels independentistes (1986) El Llamp
- Obra Escrita (1987) El Llamp
- Preludi de la Independència (1992) Edicions C (el seu darrer llibre)
[modifica] Referències
- ↑ L'any L'any 1968, fa públic en el seu escrit Confessió d'Autor, la seva voluntat de signar i ser conegut com a Carles M. Espinalt.
[modifica] Enllaços externs
- Web del Consell Nacional Català (1953 - 2007) Catalan National Council
