Carles Rahola i Llorens

Monument a Carles Rahola a Girona.

Carles Rahola i Llorens (Cadaqués, 1881 – Girona, 15 de març de 1939) fou un periodista, escriptor, historiador i polític gironí. Familiar dels polítics Josep Rahola i d'Espona i Frederic Rahola i d'Espona, també de la periodista i política Pilar Rahola i d'en Pere Rahola, ministre de la República.

Carles Rahola va néixer a Cadaqués el 29 de juny de 1881 i va morir assassinat pel règim franquista a la tàpia del cementiri de Girona el 15 de març de 1939, abans de complir els 58 anys, tot just un mes i onze dies després de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat. Durant més de trenta anys del segle xx, Rahola va ser, sens dubte, un dels intel·lectuals gironins i catalans de referència, tant per la seva obra com per la seva vida. Després ho ha estat també per la seva mort. Rahola va defensar sempre els valors de la civilitat, del respecte, de la tolerància. Els seus amples coneixements i rapidesa de redacció el permeteren de convertir-se, des del 1916, en un dels col·laboradors més eficaços de l'Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana, editada per Espasa-Calpe. En honor a la seva memòria un Institut d'Ensenyament Secundari de Girona porta el seu nom, i una escultura col·locada a la Rambla de la Llibertat recorda el seu compromís cívic i polític. Darrerament s'han publicat algunes monografies biogràfiques i reculls d'articles periodístics. Una de les darreres publicacions ha estat Contra l'invasor. Recull d'articles a l'Autonomista (1900-1938), edició a cura de Rosa Maria Oliveras i Castanyer, i Lídia Traveria i Riba, Cossetània (2007).

La Fundació Valvi de Girona va publicar l'any 2006 una biografia de Carles Rahola que porta per títol "Carles Rahola, l'home civilitzat", un recull exhaustiu d'articles sobre la guerra del francès, editats per Lluís M. de Puig sota el títol de "Girona i Napoleó" i l'any 2009 ha publicat també el "Breviari de ciutadania" i "La pena de mort a Girona". D'aquest darrer títol prové la frase que està gravada en el monòlit que el recorda a l'inici de la Rambla de Girona:

"Que no torni a aixecar-se el patíbul en el clos august de la nostra noble i estimada Girona ni qualsevol altre indret del món".

CCG Edicions ha editat també un llibre en homenatge a Carles Rahola en el 70è aniversari de la seva execució que porta per títol "Nou breviari de ciutadania", una miscel·lània on hi col·laboren 117 autors gironins.

"L'execució de Carles Rahola és un dels episodis més traumàtics de la història de la Girona del segle XX. Aquest fet tan brutal ha eclipsat la vida d'un dels intel·lectuals més complets que hi hagut a la ciutat. Se'l pot definir com a periodista i historiador, però també com a escriptor, conferenciant i activista cultural. Una de les màximes preocupacions de Rahola al llarg de tota la seva vida va ser la de fer arribar la cultura a la ciutadania, tot i que això el va portar a perdre el favor d'Eugeni d'Ors. Rahola -home liberal, progressista i tolerant- va treballar per la socialització del saber des del diari familiar El Autonomista, des de l'Ateneu de Girona, que va presidir des de la seva fundació, i, especialment, a través dels seus llibres d'història, tan acuradament documentats com ben escrits." (Xavier Carmaniu)

"Rahola va ser un intel·lectual compromès, sobretot compromès amb l'època, amb el poble, amb la situació que li va tocar viure. Un intel·lectual conscient, que va defugir sempre l'elitisme i la pedanteria. Rahola sabia que «viure és lluitar». Però, també ens ha deixat dit en el Breviari que «el llibre ens allibera». És clar que la seva pretensió era que els seus llibres contribuïssin a aquest alliberament." (Josep-Maria Terricabras)

Obra

La seva obra, especialment la de caràcter històric, fou molt reconeguda, no només a Catalunya, sinó també arreu d'Espanya i a França.

• Pequeños ensayos (1905)
• Guyau, el filòsof de la solidaritat humana (1909)
• El Llibre de l´August d´Alzina (1909)
• En Ramon Muntaner. L´home. La Crònica (1922)
• La dominació napoleònica a Girona (1922)
• Girona en l´antiguitat (1922)
• L'Empordà a la Crònica d'En Muntaner (1925)
• Girona (1925)
• Els emigrants polítics en la Història (1926)
• Gerona (1927)
• Proses històriques (1927), premi extraordinari de la Copa Artística als Jocs Florals de Barcelona
• Poemets en prosa. D'un llibre inèdit (1928), presentat als Jocs Florals de Barcelona
• Anatole France i la seva obra (1928)
• L´amor al llibre i els grans amics del llibre (1928)
• Els jueus a Catalunya (1929)
• La ciutat de Girona (1929 i 1930), en 2 volums, Premi d´Història Botet-Monsalvatge
• Vides heroiques (1932), premi de la Comissaria Delegada de la Generalitat de Catalunya
• Antologia de poetes i prosistes catalans (1933)
• Breviari de ciutadania (1933).
• La pena de mort a Girona (1934)

Enllaços externs

• Publiquen els llibres que li van costar la vida a Carles Rahola
• Biografia
• El Autonomista: El Diari dels Rahola
• El diari de classe del mestre Ferran Rahola (curs 1935-36) Diari del fill d'en Rahola
• Història del franquisme a la Diputació de Girona
• CCG Edicions
• Article de Pilar Rahola titulat "L´oncle Carles". http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090329/53670362005/loncle-carles.html