Carles Riba i Bracons
| Naixement | 23 de setembre de 1893 Barcelona, Barcelonès |
| Mort | 12 de juliol de 1959 (als 65 anys) Barcelona, Barcelonès |
| Activitat | Escriptor i poeta |
| Nacionalitat | |
| Obres principals | Estances (1930) Elegies de Bierville (1943) |
Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre 1893 – Barcelona, 12 de juliol 1959) va ser un escriptor i poeta català. Casat amb la poetessa Clementina Arderiu. Autor dels dos llibres que formen Estances, Elegies de Bierville, Salvatge cor, Del joc i del foc, Esbós de tres oratoris, i traductor de l'Odissea d'Homer, de les Vides paral·leles de Plutarc, del teatre de Sòfocles i del teatre d'Eurípides.
Taula de continguts |
Biografia[modifica]
Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, cosa que li va permetre adquirir una important formació hel·lenística. El 1916 es va casar amb Clementina Arderiu, a qui havia conegut en uns Jocs Florals. Va treballar de professor de literatura a l'Escola de Bibliotecàries.
Va viatjar a Alemanya, on va estudiar sota la direcció de Karl Vossler a Munic (1922). Va completar la formació clàssica amb viatges a Itàlia i Grècia durant la dècada del 1920. En aquesta mateixa època va col·laborar amb Pompeu Fabra en l'elaboració del Diccionari General de la Llengua Catalana.
Va treballar a la Fundació Bernat Metge, especialitzada en estudis clàssics i va passar a ser professor de grec a la Universitat de Barcelona el 1934.
Compromès amb el catalanisme i amb la II República Espanyola, es va veure obligat a exiliar-se a Montpeller (França) després de la victòria franquista que va acabar amb el govern legítim republicà el 1939. A la localitat de Roissy-en-Brie va compondre un dels seus llibres més reconeguts, Les elegies de Bierville. Tant des de França com després d'haver tornat a Espanya el 1943, va continuar treballant en traduccions d'autors clàssics per a la Fundació Bernat Metge, organisme que va arribar a dirigir després de veure's obligat a allunyar-se de la vida pública a causa de les purgues a la Universitat.
Fou el portaveu indiscutible dels intel·lectuals catalans en els congressos de poesia de Segovia (al qual fou convidat per Dionisio Ridruejo el 1952), Salamanca (1953) i Santiago de Compostela (1954). Després d'aquests simpòsiums, la correspondència amb Ridruejo mostra l'interès que la cultura catalana despertava entre els sectors més inquiets del panorama literari espanyol.
Traductor de Konstantin Kavafis, Friedrich Hölderlin, Edgar Allan Poe, Rainer Maria Rilke i Franz Kafka, a més dels clàssics grecs i llatins[1], es va dedicar també a la narrativa (relats infantils).
La seva poesia estableix la voluntat de tractar l'amor com a element poètic, amb unes referències cultes que mostraven la seva amplíssima cultura clàssica i anglogermànica. La seva poesia parteix de models diferenciats en el temps i l'espai. D'una banda, el més evident és el dels clàssics grecs, amb especial accent en Homer; no és menys evident però, la influència del Renaixement català (Ausiàs March) o italià (Petrarca i Dante) o de la poesia moderna catalana (Josep Carner).
Obra[modifica]
Nota: L'any es refereix a la data de publicació
Narrativa[modifica]
- 1917 - Aventures de Perot Marrasquí
- 1920 - Guillot el bandoler
- 1924 - L'ingenu Amor (Premi Concepció Rabell el 1926)
- 1928 - Sis Joans
Poesia[modifica]
- 1919 - Primer llibre d'Estances
- 1912-1919 - La paraula a lloure
- 1930 - Segon llibre d'Estances
- 1937 - Tres suites
- 1943 - Les Elegies de Bierville
- 1947 - Del joc i del foc
- 1952 - Salvatge cor
- 1957 - Esbós de tres oratoris
Crítica literària[modifica]
Traduccions (al català)[modifica]
Del llatí[modifica]
- 1911 - Virgili. Les Bucòliques de Virgili. Barcelona. D. F. Altés Alabart.
- 1914 - Cornelii Nepotis. Liber de excellentibus ducibus exterarum gentium. vol. I: Praefatio et Miltiadis Themistoclisque vitae. Barcelona; Institut de la Llengua Catalana, Bibliotheca scriptorum graecorum et romanorum cum ibericis versionibus.
- 1924 - Dècim Magne Ausoni. Obres, vol. I. (trad. de Carles Riba i Antoni Navarro). Barcelona: Editorial Catalana (Fundació Bernat Metge).
- 1927 - Plaute. Aululària (Comèdia de l'olla); La Revista, gener-juny 1927, p. 36-52.
- 1928 - Dècim Magne Ausoni. Obres, vol. II. (trad. de Carles Riba i Antoni Navarro). Barcelona; Editorial Catalana (Fundació Bernat Metge).
Del grec[modifica]
- 1919 - Homer. Odissea, 3 vols. Barcelona; Editorial Catalana.
- 1920 - Plutarc. Vides d'Alexandre i de Cèsar. Barcelona; Editorial Catalana.
- 1920 - Sòfocles. Antígona. Electra. Barcelona; Editorial Catalana.
- 1922 - Xenofont. Els deu mil, 2 vols. Barcelona; Editorial Catalana.
- 1922 - Aristòtil. Crítica del Comunisme (Extreta de la Política). Barcelona; A. López-Llausàs.
- 1923 - Xenofont. Records de Sòcrates. Barcelona; Editorial Catalana (Fundació Bernat Metge).
- 1924 - Xenofont. Obres socràtiques menors. Economia, Convit, Defensa de Sòcrates. Barcelona; Editorial Catalana (Fundació Bernat Metge).
- 1926 - 1946 - Plutarc. Vides paral·leles, 15 vols. Barcelona; Editorial Catalana (Fundació Bernat Metge).
- 1929 - Eurípides. Medea. Dins de: Miscel·lània Crexells. Barcelona; Publicacions de la Fundació Bemat Metge.
- 1932 - 1934 - Èsquil, Tragèdies, 3 vols. Barcelona; Editorial Catalana (Fundació Bernat Metge).
- 1948 - Homer. L'Odissea, novament traslladada en versos catalans per Carles Riba.Amb gravats d'E. C. Ricart. Barcelona; Societat Aliança d'Arts Gràfiques.
- 1951 - 1964 - Sòfocles. Tragèdies, 4 vols. Barcelona; Fundació Bernat Metge
- 1951 - Sòfocles. Tragèdies. Traslladades en versos catalans per Carles Riba. Amb gravats de Josep Obiols, vol. I. Barcelona; Alcides.
- 1953 - Homer. L'Odissea. Novament traslladada en versos catalans per Carles Riba. Barcelona; Alpha. (hi ha una edició posterior, pòstuma, amb algunes esmenes: Barcelona: Edicions de la Magrana, 1993.
- 1977 - Eurípides. Tragèdies d'Eurípides, 3 vols. Introducció i edició a cura de Carles Miralles. Barcelona; Curial.
- 1977 - Sòfocles. Tragèdies de Sòfocles, 2 vols. Edició a cura de Carles Miralles. Barcelona; Curial.
De l'hebreu[modifica]
- 1918 - Càntic dels Càntics. Llibre de Rut. Barcelona; Publicacions de «La Revista».
- 1930 - Rut Introducció i notes d'Enric Bayon. Barcelona; Alpha (Fundació Bíblica Catalana).
- 1948 - Càntic dels Càntics. Versió de Carles Riba. Introducció del Dr. Cebrià Montserrat i notes dels Drs. Montserrat i Riba. Barcelona; Alpha (Fundació Bíblica Catalana).
De l'alemany[modifica]
- 1919-1920 - Ll. Jacob i G. Carles Grimm. Contes d'infants i de la llar, 2 vols. Barcelona; Editorial Catalana.
- 1924? - E. T. A. Hoffmann. El dux i la dogaressa (Marino Falieri). Valls; E. Castells impressor (La Novel·la Estrangera).
- 1924 - Franz Kafka. «Un fratricidi», La Mà Trencada, 4, 24-XII-1924, p. 64-66.
- 1925 - Gottfried Keller. La gent de Seldwyla. Barcelona; Llibreria Catalònia.
- 1932 - G. Keller. Els tres honrats pintaires. Barcelona; Barcino.
- 1935 - Germans Grimm. Rondalles de Grimm. Il·lustrades per Arthur Rackham. Barcelona; Joventut.
- 1943 - Hölderlin. Carles Riba, Versions de Hölderlin. Buenos Aires, 1943 (en realitat publicat a Barcelona el 1944). Nova edició: Carles Riba, Versions de Hölderlin. Prefaci de Gabriel Ferrater. Barcelona: Edicions 62, 1971.
- 1965 - Rainer Maria Rilke. La cançó d'amor i de mort del corneta Christoph RilkePròleg de Salvador Espriu. Il·lustracions: Barbarà. Barcelona; Graphic Andros. Nova edició: Rainer Maria Rilke, La cançó d'amor i de mort del corneta Christoph Rilke Precedit de Potser contat de nou, amb parsimònia de Salvador Espriu i seguit de Rainer Maria Rilke de Jaume Bofill i Ferro. Barcelona: Curial, 1981.
- 1984 - Rainer Maria Rilke. Carles Riba, Esbossos de versions de Rilke. A cura d'Enric Sullà. Barcelona; Edicions 62.
De l'anglès[modifica]
- 1915-1916 - Edgar A. Poe. Històries Extraordinàries d'Edgard A. Poe, 2 vols. Barcelona; Societat Catalana d'Edicions.
- 1918 - Edgar A. Poe. Els assassinats del carrer Morgue. Barcelona; Editorial Catalana.
- 1918 - William S. Bruce. Exploració polar. Barcelona: Editorial Catalana.
- 1918 - Arthur R. Hinks. Astronomia. Traducció de l'anglès per A. Desvalls i C. Riba. Barcelona; Editorial Catalana.
- 1919 - Edith Sichel. El Renaixement. Traducció de l'anglès per Jordi March (pseudònim de Carles Riba). Barcelona; Editorial Catalana.
- 1920 - D. Hogarth. L'antic Orient. Traducció de l'anglès per Jordi March (pseudònim de Carles Riba). Barcelona; Editorial Catalana.
- 1931 - H. Rider Haggard. Ella, vol. II. Barcelona: Llibreria Catalònia. (La traducció del primer volum és de Josep Millàs Raurell).
- 1934 - Edgar A. Poe. La màscara de la mort roja. Portada i gravats d'Enric Cluselles. Barcelona; s.p.i. (Quaderns Literaris).
- 1934 - Edgar A. Poe. Els assassinats del carrer Morgue. Portada al boix d'Enric Cluselles. Barcelona; s.p.i. (Quaderns Literaris).
- 1935 - Edgar A. Poe. La caiguda de la Casa Usher. Barcelona: s.p.i. (Quaderns Literaris), 1935.
- 1953 - Edgar A. Poe. Els assassinats del carrer de la Morgue. Barcelona; Editorial Selecta.
- 1964 - Edgar A. Poe. Narracions extraordinàries. Il·lustracions de Francesc Almuni. Barcelona; Editorial Selecta.
- 1980 - Edgar A. Poe. Contes, 4 vols. Barcelona; Quaderns Crema.
Del francès[modifica]
- 1921 - Joseph Bédier. El Romanç de Tristany i Isolda. Traducció de Damià Pujol [pseudònim de Carles Riba]. Barcelona; Editorial Catalana. Nova edició: Joseph Bédier, El romanç de Tristany i Isolda. Traducció i nota preliminar de Carles Riba. Presentació de Martí de Riquer. Barcelona; Quaderns Crema, 1981.
- 1921 - Bernardin de Saint Pierre. Pau i Virgínia. Traduït del francès per Albert Cabestany (pseudònim de Carles Riba ?). Barcelona; Editorial Catalana.
- 1924 - A. de Vigny. Laura o el Segell Roig. Barcelona; Josep Vila, impressor (La Novel·la Estrangera).
- 1933 - Jean Cocteau. Text de l'oratori de Jean Cocteau. Èdip Rei («Oedipus Rex»).Barcelona; Gran Teatre del Liceu.
- 1957 - Jean de Brunhoff. La infància de Babar. Barcelona; Aymà, 1957.
- 1957 - Jean de Brunhoff. Babar i la vella senyora. Barcelona; Aymà.
- 1964 - Jean de Brunhoff. El coronament de Babar.Barcelona; Aymà.
- 1964 - Jean de Brunhoff. Babar en globus. Barcelona; Aymà.
- 1988 - Jean de Brunhoff. Història de Babar el petit elefant.Barcelona; Aliorna.
Del grec modern[modifica]
- 1962 - Konstandinos Kavafis. Carles Riba, Poemes de Kavafis, selecció i traducció. Il·lustracions de J. Subirachs. Nota preliminar de Joan Triadú. Barcelona; Teide.
- 1977 - Konstandinos Kavafis. Poemes** Pròleg d'Alexis E. Solà. Barcelona; Curial.
De l'italià[modifica]
- 1920 - Benvenuto Cellini. De la «Vita» de Benvenuto Cellini (Fragments). Barcelona; Ricard Duran i Alsina, impressor-llibreter (Minerva Segona sèrie. Col·lecció Popular de Literatures Modernes).
- 1932 - Benvenuto Cellini. De la «Vida» de Benvenuto Cellini. Traducció de Joan Estelrich i Carles Riba. Barcelona; Llibreria Catalònia.
Recopilacions[modifica]
Fons personal[modifica]
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La documentació va ingressar a l'ANC en virtut del conveni de cessió signat el 12 de novembre de 1992 entre els germans Riba i Arderiu, hereus legals del fons, i la Generalitat de Catalunya. De mans seves procedeixen els ingressos de dates 30 de setembre de 1991, 14 d'octubre de 1993, 8 d'octubre de 1996 i 27 de març de 2002. Carles Jordi Guardiola i l'Institut d'Estudis Catalans van completar el fons amb altres ingressos de data 10 de març de 1994 i 21 de març de 1996, respectivament. El fons conté la documentació generada i rebuda per Carles Riba i Clementina Arderiu; documentació relacionada tant amb la seva activitat personal com amb la seva activitat professional, destacant els aspectes literaris, de caire cultural i associatiu. Del conjunt del fons cal subratllar, pel seu interès, la sèrie de la correspondència, especialment la rebuda per Carles Riba.[2]
Referències i notes[modifica]
- ↑ *Jordi Malé. Carles Riba i la traducció. Vid. Bibliografia
- ↑ «Carles Riba i Clementina Arderiu». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: 17 de juny de 2013].
Bibliografia[modifica]
- In memoriam Carles Riba (1959-1969 (Miscel·lània). Institut d'Estudis Hel·lènics. Departament de Filologia catalana. Editorial Ariel Barcelona, 1973.
- Jordi Malé. Carles Riba i la traducció; Quaderns, 1. Ed. Punctum & Trilcat. Barcelona, 2006.
Enllaços externs[modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles Riba i Bracons |
- «Carles Riba i Bracons». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Entrada a la Hiperenciclopèdia
- Carles Riba i Bracons a LletrA
- Pàgina dedicada a Carles Riba al web del PEN català
- Documentació de Carles Riba i Clementina Arderiu a la Biblioteca de Catalunya
- Pròleg de Carles Riba a la seva primera traducció de l'Odissea
- Pròleg de Carles Riba a la seva segona traducció de l'Odissea
Obra[modifica]
- Versió catalana de Kavafis per Carles Riba
- Els Deu Mil i Vida d'Artaxerxes de Plutarc i Xenofont respectivament, traduccions al català de Carles Riba, a Manybooks.com (via Projecte Gutenberg).
- Esperantistes barcelonins
- Poetes barcelonins contemporanis en català
- Hel·lenistes catalans
- Estudiants de dret i filosofia i lletres de la UB
- Professors de la Universitat de Barcelona
- Exiliats del franquisme barcelonins
- Presidents de l'IEC
- Membres de la Secció Filològica de l'IEC
- Escriptors barcelonins de literatura infantil i juvenil en català
- Traductors barcelonins
- Traductors del grec al català
- Traductors de l'hebreu
- Traductors de l'italià al català
- Traductors del llatí al català
- Traductors de l'anglès al català
- Traductors de l'alemany al català
- Traductors del francès al català