Carles Riba i Bracons

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carles Riba i Bracons
Carles Riba Bracons 0921.JPG
Naixement 23 de setembre de 1893
Barcelona, Barcelonès
Mort 12 de juliol de 1959 (als 65 anys)
Barcelona, Barcelonès
Activitat Escriptor i poeta
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Obres principals Estances (1930)
Elegies de Bierville (1943)

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre 1893Barcelona, 12 de juliol 1959) va ser un escriptor i poeta català. Casat amb la poetessa Clementina Arderiu. Autor dels dos llibres que formen Estances, Elegies de Bierville, Salvatge cor, Del joc i del foc, Esbós de tres oratoris, i traductor de l'Odissea d'Homer, de les Vides paral·leles de Plutarc, del teatre de Sòfocles i del teatre d'Eurípides.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Tomba de Carles Riba i Clementina Arderiu al Cementiri de Sarrià

Carles Riba va ser un home precoç. Quan estudiava el batxillerat ja es va matricular a les carreres de Filosofia i Lletres i de Dret a la Universitat de Barcelona, fet que li va permetre adquirir una important formació hel·lenística. La segona llicenciatura, una imposició familiar, no l'acabaria fins anys més tard. Malgrat tot, el seu pare no va dubtar a donar-li suport en la vocació humanística. De fet, el 1911, va sufragar la publicació de les Bucòliques de Virgili, que Carles Riba havia traduït amb només 17 anys. Aquell mateix any, l'escriptor va guanyar la flor natural als Jocs Florals de Girona.

El 1916 es va casar amb Clementina Arderiu, , que també era poeta, a qui havia conegut en uns Jocs Florals. Riba volia guanyar-se la vida en el món de les lletres i ho va aconseguir gràcies al context del moment. A principi del segle XX, amb el Noucentisme, cultura i política anaven de la mà. L'any 1915 havia estat nomenat redactor en cap de la revista de pedagogia Quaderns d'Estudi, de la qual era director Eugeni d'Ors, i un any més tard es va convertir en professor de l'Escola de Bibliotecàries, nascuda sota els auspicis de la Mancomunitat. Riba col·laboraria, també, a La Veu de Catalunya i successivament a La Publicitat com a crític literari i a La Revista.

El 1919 va ser un any decisiu en la vida de Carles Riba, ja que es va publicar el primer llibre d' Estances –el segon és del 1930–. A primer cop d'ull sembla una obra difícil, però Estances és, sobretot, una victòria del poeta sobre la llengua en construcció. Riba aconsegueix que sigui vàlida per expressar uns estats psicològics, anímics, dins d'uns models formals perfectament fixats. Segons Gabriel Ferrater, el tema general d'aquesta poesia és l'intent de reconstruir la pròpia identitat a través dels sentiments de cada moment'.[1]

Va viatjar a Alemanya, on va estudiar sota la direcció de Karl Vossler a Munic (1922). Va completar la formació clàssica amb viatges a Itàlia i Grècia durant la dècada del 1920. En aquesta mateixa època va col·laborar amb Pompeu Fabra en l'elaboració del Diccionari General de la Llengua Catalana.

Va treballar a la Fundació Bernat Metge, especialitzada en estudis clàssics i va passar a ser professor de grec a la Universitat de Barcelona el 1934.

Compromès amb el catalanisme i amb la II República Espanyola, es va veure obligat a exiliar-se a Montpeller (França) després de la victòria franquista que va acabar amb el govern legítim republicà el 1939. A la localitat de Roissy-en-Brie va compondre un dels seus llibres més reconeguts, Les elegies de Bierville. Tant des de França com després d'haver tornat a Espanya el 1943, va continuar treballant en traduccions d'autors clàssics per a la Fundació Bernat Metge, organisme que va arribar a dirigir després de veure's obligat a allunyar-se de la vida pública a causa de les purgues a la Universitat.

Fou el portaveu indiscutible dels intel·lectuals catalans en els congressos de poesia de Segovia (al qual fou convidat per Dionisio Ridruejo el 1952), Salamanca (1953) i Santiago de Compostela (1954). Després d'aquests simpòsiums, la correspondència amb Ridruejo mostra l'interès que la cultura catalana despertava entre els sectors més inquiets del panorama literari espanyol.

Traductor de Konstandinos Kavafis, Friedrich Hölderlin, Edgar Allan Poe, Rainer Maria Rilke i Franz Kafka, a més dels clàssics grecs i llatins,[2] es va dedicar també a la narrativa (relats infantils).

La seva poesia estableix la voluntat de tractar l'amor com a element poètic, amb unes referències cultes que mostraven la seva amplíssima cultura clàssica i anglogermànica. La seva poesia parteix de models diferenciats en el temps i l'espai. D'una banda, el més evident és el dels clàssics grecs, amb especial accent en Homer; no és menys evident però, la influència del Renaixement català (Ausiàs March) o italià (Petrarca i Dante) o de la poesia moderna catalana (Josep Carner).

Obra[modifica | modifica el codi]

Nota: L'any es refereix a la data de publicació

Narrativa[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

Crítica literària[modifica | modifica el codi]

  • 1922 - Escolis i altres articles
  • 1927 - Els marges
  • 1937 - Per comprendre
  • 1957 - ...Més els poemes

Traduccions (al català)[modifica | modifica el codi]

Del llatí[modifica | modifica el codi]

  • 1911 - Virgili. Les Bucòliques de Virgili. Barcelona. D. F. Altés Alabart.
  • 1914 - Cornelii Nepotis. Liber de excellentibus ducibus exterarum gentium. vol. I: Praefatio et Miltiadis Themistoclisque vitae. Barcelona; Institut de la Llengua Catalana, Bibliotheca scriptorum graecorum et romanorum cum ibericis versionibus.
  • 1924 - Dècim Magne Ausoni. Obres, vol. I. (trad. de Carles Riba i Antoni Navarro). Barcelona: Editorial Catalana (Fundació Bernat Metge).
  • 1927 - Plaute. Aululària (Comèdia de l'olla); La Revista, gener-juny 1927, p. 36-52.
  • 1928 - Dècim Magne Ausoni. Obres, vol. II. (trad. de Carles Riba i Antoni Navarro). Barcelona; Editorial Catalana (Fundació Bernat Metge).

Del grec[modifica | modifica el codi]

De l'hebreu[modifica | modifica el codi]

De l'alemany[modifica | modifica el codi]

  • 1919-1920 - Ll. Jacob i G. Carles Grimm. Contes d'infants i de la llar, 2 vols. Barcelona; Editorial Catalana.
  • 1924? - E. T. A. Hoffmann. El dux i la dogaressa (Marino Falieri). Valls; E. Castells impressor (La Novel·la Estrangera).
  • 1924 - Franz Kafka. «Un fratricidi», La Mà Trencada, 4, 24-XII-1924, p. 64-66.
  • 1925 - Gottfried Keller. La gent de Seldwyla. Barcelona; Llibreria Catalònia.
  • 1932 - G. Keller. Els tres honrats pintaires. Barcelona; Barcino.
  • 1935 - Germans Grimm. Rondalles de Grimm. Il·lustrades per Arthur Rackham. Barcelona; Joventut.
  • 1943 - Hölderlin. Carles Riba, Versions de Hölderlin. Buenos Aires, 1943 (en realitat publicat a Barcelona el 1944). Nova edició: Carles Riba, Versions de Hölderlin. Prefaci de Gabriel Ferrater. Barcelona: Edicions 62, 1971.
  • 1965 - Rainer Maria Rilke. La cançó d'amor i de mort del corneta Christoph RilkePròleg de Salvador Espriu. Il·lustracions: Barbarà. Barcelona; Graphic Andros. Nova edició: Rainer Maria Rilke, La cançó d'amor i de mort del corneta Christoph Rilke Precedit de Potser contat de nou, amb parsimònia de Salvador Espriu i seguit de Rainer Maria Rilke de Jaume Bofill i Ferro. Barcelona: Curial, 1981.
  • 1984 - Rainer Maria Rilke. Carles Riba, Esbossos de versions de Rilke. A cura d'Enric Sullà. Barcelona; Edicions 62.

De l'anglès[modifica | modifica el codi]

  • 1915-1916 - Edgar A. Poe. Històries Extraordinàries d'Edgard A. Poe, 2 vols. Barcelona; Societat Catalana d'Edicions.
  • 1918 - Edgar A. Poe. Els assassinats del carrer Morgue. Barcelona; Editorial Catalana.
  • 1918 - William S. Bruce. Exploració polar. Barcelona: Editorial Catalana.
  • 1918 - Arthur R. Hinks. Astronomia. Traducció de l'anglès per A. Desvalls i C. Riba. Barcelona; Editorial Catalana.
  • 1919 - Edith Sichel. El Renaixement. Traducció de l'anglès per Jordi March (pseudònim de Carles Riba). Barcelona; Editorial Catalana.
  • 1920 - D. Hogarth. L'antic Orient. Traducció de l'anglès per Jordi March (pseudònim de Carles Riba). Barcelona; Editorial Catalana.
  • 1931 - H. Rider Haggard. Ella, vol. II. Barcelona: Llibreria Catalònia. (La traducció del primer volum és de Josep Millàs Raurell).
  • 1934 - Edgar A. Poe. La màscara de la mort roja. Portada i gravats d'Enric Cluselles. Barcelona; s.p.i. (Quaderns Literaris).
  • 1934 - Edgar A. Poe. Els assassinats del carrer Morgue. Portada al boix d'Enric Cluselles. Barcelona; s.p.i. (Quaderns Literaris).
  • 1935 - Edgar A. Poe. La caiguda de la Casa Usher. Barcelona: s.p.i. (Quaderns Literaris), 1935.
  • 1953 - Edgar A. Poe. Els assassinats del carrer de la Morgue. Barcelona; Editorial Selecta.
  • 1964 - Edgar A. Poe. Narracions extraordinàries. Il·lustracions de Francesc Almuni. Barcelona; Editorial Selecta.
  • 1980 - Edgar A. Poe. Contes, 4 vols. Barcelona; Quaderns Crema.

Del francès[modifica | modifica el codi]

  • 1921 - Joseph Bédier. El Romanç de Tristany i Isolda. Traducció de Damià Pujol [pseudònim de Carles Riba]. Barcelona; Editorial Catalana. Nova edició: Joseph Bédier, El romanç de Tristany i Isolda. Traducció i nota preliminar de Carles Riba. Presentació de Martí de Riquer. Barcelona; Quaderns Crema, 1981.
  • 1921 - Bernardin de Saint Pierre. Pau i Virgínia. Traduït del francès per Albert Cabestany (pseudònim de Carles Riba ?). Barcelona; Editorial Catalana.
  • 1924 - A. de Vigny. Laura o el Segell Roig. Barcelona; Josep Vila, impressor (La Novel·la Estrangera).
  • 1933 - Jean Cocteau. Text de l'oratori de Jean Cocteau. Èdip Rei («Oedipus Rex»).Barcelona; Gran Teatre del Liceu.
  • 1957 - Jean de Brunhoff. La infància de Babar. Barcelona; Aymà, 1957.
  • 1957 - Jean de Brunhoff. Babar i la vella senyora. Barcelona; Aymà.
  • 1964 - Jean de Brunhoff. El coronament de Babar.Barcelona; Aymà.
  • 1964 - Jean de Brunhoff. Babar en globus. Barcelona; Aymà.
  • 1988 - Jean de Brunhoff. Història de Babar el petit elefant.Barcelona; Aliorna.

Del grec modern[modifica | modifica el codi]

De l'italià[modifica | modifica el codi]

  • 1920 - Benvenuto Cellini. De la «Vita» de Benvenuto Cellini (Fragments). Barcelona; Ricard Duran i Alsina, impressor-llibreter (Minerva Segona sèrie. Col·lecció Popular de Literatures Modernes).
  • 1932 - Benvenuto Cellini. De la «Vida» de Benvenuto Cellini. Traducció de Joan Estelrich i Carles Riba. Barcelona; Llibreria Catalònia.

Recopilacions[modifica | modifica el codi]

Fons personal[modifica | modifica el codi]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La documentació va ingressar a l'ANC en virtut del conveni de cessió signat el 12 de novembre de 1992 entre els germans Riba i Arderiu, hereus legals del fons, i la Generalitat de Catalunya. De mans seves procedeixen els ingressos de dates 30 de setembre de 1991, 14 d'octubre de 1993, 8 d'octubre de 1996 i 27 de març de 2002. Carles Jordi Guardiola i l'Institut d'Estudis Catalans van completar el fons amb altres ingressos de data 10 de març de 1994 i 21 de març de 1996, respectivament. El fons conté la documentació generada i rebuda per Carles Riba i Clementina Arderiu; documentació relacionada tant amb la seva activitat personal com amb la seva activitat professional, destacant els aspectes literaris, de caràcter cultural i associatiu. Del conjunt del fons cal subratllar, pel seu interès, la sèrie de la correspondència, especialment la rebuda per Carles Riba.[3]

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. «Carles Riba». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  2. *Jordi Malé. Carles Riba i la traducció. Vid. Bibliografia
  3. «Carles Riba i Clementina Arderiu». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: 17 de juny de 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • In memoriam Carles Riba (1959-1969 (Miscel·lània). Institut d'Estudis Hel·lènics. Departament de Filologia catalana. Editorial Ariel Barcelona, 1973.
  • Jordi Malé. Carles Riba i la traducció; Quaderns, 1. Ed. Punctum & Trilcat. Barcelona, 2006.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Carles Riba i Bracons a Viquitexts, la biblioteca lliure.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles Riba i Bracons

Obra[modifica | modifica el codi]