Carles Soler i Perdigó
Monsenyor Carles Soler i Perdigó (Barcelona, 12 de setembre de 1932) és un religiós català, bisbe de Girona des del 16 de desembre de 2001 al 2008.[1]
El 1960 fou ordenat prevere al Col·legi Espanyol de Roma. Va estudiar al Seminari Conciliar de Barcelona on el 1961 es va llicenciar en teologia, i després va marxar a Roma on es va llicenciar en dret canònic el 1972 a la Pontifícia Universitat Gregoriana. Retornat a Barcelona, va exercir diversos càrrecs dins de l'arquebisbat fins que el 16 de juliol de 1991 fou consagrat bisbe titular de Pandosia i nomenat auxiliar de Barcelona. Com a bisbe auxiliar va desenvolupar diversos càrrecs en la Província Eclesiàstica Tarraconense i en la Conferència Episcopal Espanyola.[2]
El 16 de desembre de 2001, amb la jubilació del bisbe Jaume Camprodon i Rovira, fou nomenat bisbe de Girona.
El setembre del 2007, quan va complir els setanta-cinc anys i d'acord amb el dret canònic, va presentar la dimissió. El 16 de juliol del 2008 va ser nomenat Francesc Pardo i Artigas com a susccessor seu, i el 19 d'octubre del mateix 2008, amb la consagració episcopal de Francesc Pardo, Soler passà definitivament a bisbe emèrit de Girona.
Referències [modifica]
- ↑ «Carles Soler i Perdigó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ http://www.conferenciaepiscopal.nom.es/baseobispos/Fichaobispo.asp?IdObispo=52
