Carles Suriñach i Wrokona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Carles Suriñach i Wrokona (Barcelona, 4 de març de 1915 - New Haven, 12 de novembre de 1997) fou un director i compositor català d'obres simfòniques.Es va formar musicalment a Barcelona, Colònia i Berlin, encara que la gran part de la seva carrera musical es va desenvolupar als EUA Primerament va ser director de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu i més tard, cap a l'any 1951, emigrà als Estats Units d'Amèrica i es va convertir en un important i reconegut compositor de música de dansa contemporània. Va acabar nacionalitzant-se com a nord-americà. Va compondre nombrosos concerts per a piano i diferents obres simfòniques.

Carrera musical[modifica | modifica el codi]

Cursà els primers estudis a Barcelona i Madrid sota la direcció dels mestres Josep Caminals, Enric Morera i Emilio Vega. El 1929, en ocasió d'actuar en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el mestre Hugo Balzer conegué en Suriñach i l'aconsellà de traslladar-se a Alemanya per ampliar i completar els seus ja avançats estudis, aconseguint se li concedís una beca d'Alexander von Humboldt per la Meisterklasse, de la "Preussische Akademie der Künste". A Bonn es dedicà a la història i estètica de l'art; a Düsseldorf estudià direcció d'orquestra amb el mestre Hugo Balzer, i com a compositor rebé instruccions i consells de Max Trapp, una de les figures més representatives de la música alemanya del segle XX.

El 1943 retornà a Catalunya fixant la seva residència a Barcelona, i llavors inicià la seva carrera de compositor, que alternà amb la direcció d'un bon nombre de formacions orquestrals espanyoles. El 1947 traslladà la seva residència a París, el que li'n va permetre dirigir i donar a conèixer les seves obres a França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia. A Bèlgica dirigí l'Orquestra Nacional del Conservatori de Lieja: a París l'Orquestra Nacional de la Radiodifusió i l'Orquestra Lamoreux, i a Portugal l'Orquestra Filharmònica, de Lisboa. Des del 1950 residí a Nova York. Fou pensionat per la Rothschild Foundation for Arts and Sciencies i per la Rockfeller Foundation a través de la Louisville Philarmonic Society.

Les seves obres han estat interpretades als Estats Units per la National Broadcasting Corporation Orquestra, en el Museum of Modern Art Town Hall; McMillin Theatre, de la Universitat de Columbia, i en el Carnegie Hall, actuant com a director en tots aquests centres musicals. L'abril de 1953 s'estrenà a Nova York el seu ballet titulat Ritmo jondo, i el 9 de gener de 1954 estrenà a Louisville, estat de (Kentucky), Simfonieta flamenca, que fou estrenada per l'orquestra d'aquella ciutat, sota la direcció de Robert Whitney, obra que fou executada en el mateix any en els Concerts de Quaresma del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona, dirigida pel mateix autor.

Suriñach fou un dels compositors espanyols de més positiva vàlua, i aquest concepte resta avalat per la qualitat de les seves composicions, entre les quals destaca la Simfonia passacaglia. Durant la seva estada a Berlín, al qual se li havia atorgat el títol de Meisterschüler de l'Acadèmia de Belles Arts, rebé un encàrrec de Hans Tietjen, intendent general dels teatres d'òpera, el qual, d'acord amb Rolph Jahnke, primera figura coreogràfica, sol·licitava la composició d'una música a propòsit per a un ballet simfònic de caràcter espanyol. Quasi acabada l'obra foren ensorrats pels bombardejos aeris tres dels teatres que cultivaven l'òpera, restant per això descomptada l'estrena del mencionat ballet. fou llavors quan Suriñach decidí imprimir el més absolut estil simfònic a la seva producció, completant els tres temps ja acabats amb una fuga de grans proporcions.

Aquestes foren les circumstàncies que donaren origen a la seva gran Simfonia passacaglia, que fou estrenada a principis de 1943 per l'Orquestra Municipal de Dresden, i que fou dirigida pel mestre Herbert Albert. La denominació de Simfonia passacaglia es justifica perquè ininterrompudament en els tres primers temps, i en cada vuit compassos, es repeteix el mateix tema conductor, sense la més mínima variació modulant, encara que si ornamental.

Regino Sainz de la Maza va escriure en el diari madrileny ABC

« <en el seu concert del Monumental, la Setena simfonia compartí el programa amb l´Iberia de Debussy i l´Obertura de Tannhäuser. El jove mestre donà d'elles una imatge verídica, mostrant-se un director precís, conscient, que no perd la presencia del seu esperit i les quals execucions porten la garantia d'un profund coneixement de les obres, que cobren així el seu precís relleu.> »

Referint-se al ballet de Suriñach titulat Ritmo jondo, deia René Dumesnil, en el diari parisenc Le Monde:

« <Tant per la força irresistible del ritme com per la varietat en la instrumentació, sempre apropiada a les idees musicals i al seu ritme en utilitzar amb justesa els recursos de la bateria, converteix aquesta música en molt interessant.> »

Als Estats Units, segons el Herald Tribune, de Nova York, Suriñach és un dels més importants músics espanyols, pels nous modus en composició, i per la seva capacitat en emprà els més valuosos materials regionals en el gènere simfònic.(¹)

Obres[modifica | modifica el codi]

Llista no exhaustiva

Obres per a orquestra[modifica | modifica el codi]

  • 1945 Simfonia Passacaglia
  • 1949-1950 Simfonia núm 2
  • 1954 Doppio Concertino, per a violí, piano i orquestra
  • 1954 Fandango
  • 1954 Hollywood Carnival
  • 1954 Sinfonietta Flamenca, estrenada a Louisville el 9 de gener de 1954
  • 1956 Feria Mágica, obertura
  • 1956 Concertino, per a piano, orquestra de corda i plats
  • 1957 Sinfonía Chica
  • 1965 Drama Jondo, una obertura dramática
  • 1966 Melorhythmic Dramas
  • 1973 Concert, per a piano i orquestra
  • 1973 Las Trompetas de los Serafines, obertura
  • 1978 Concert, per a orquestra de corsa
  • 1978 Concert, per a arpa i orquestra
  • 1980 Concert, per a violí i orquestra
  • 1985 Symphonic Melismas
  • 1988 Concert, per a flauta travessera, contrabaix i orquestra de cambra
  • Memories of Old Zarzuela

Cantates[modifica | modifica el codi]

Ballets[modifica | modifica el codi]

Any Títol Actes Estrena Llibret Coreografia
1953 Ritmo Jondo Nova York Doris Humphrey
1958 Embattled Garden 1 acte 3 d'abril de 1958, Nova York, Adelphi Theater Martha Graham
1960 Acrobats of God 1 acte 27 d'abril de 1960, Nova York, 54-Street-Theater Martha Graham
1960 David and Bath-Sheba (A Place in the Sun) J. Butler
1961 Apasionada Palu Long
1962 Feast of Ashes
1965 Los Renegados J. Anduze
1966 Venta Quemada P. Lang
1967 Agathe's Tale Paul Taylor
1970 Suite Espagnole Juan de Udaeta
1974 Chronique
1978 The Owl and the Pussycat Martha Graham
1979 Bodas de Sangre¡'
1989 Quimera 1989, Ginebra

Òperes[modifica | modifica el codi]

Obres per a cor[modifica | modifica el codi]

  • 1969 The Missions of San Antonio, per a cor masculí i orquestra
  • 1972 Via Crucis, per a cor, guitarra i timbales

Música vocal[modifica | modifica el codi]

  • 1958 Cantares, per a soprano i piano
  • 1965 Flamenco Meditations, per a soprano o tenor i piano
  • 1972 Prayers, per a cant i guitarra
  • 1970 Via Crucis: a cycle of fifteen saetas, per a cor i guitarra

Música de cambra[modifica | modifica el codi]

  • 1953 Tientos
  • 1967 Flamenco Cyclothymia, per a violí i piano
  • 1974 Quartet de corda

Obres per a piano[modifica | modifica el codi]

  • 1951 Flamenquerías
  • 1955 Tales from the Flamenco Kingdom
  • 1960 Five Dances

Obres per a guitarra[modifica | modifica el codi]

  • 1959 Sonatina
  • 1972 Una Rosa en Cada Galta, per a dos guitarres

Bibliografia[modifica | modifica el codi]