Carles Torner i Pifarré
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1963  (60/61 anys)Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de París 8 |
| Activitat | |
| Ocupació | gestor cultural, escriptor |
Carles Torner i Pifarré (Barcelona, 1963) és un escriptor català. Ha publicat poesia, assaig i narrativa.[1][2]
L'any 1984 obtingué el premi Carles Riba de poesia amb el recull Als límits de la sal. Aquell mateix any havia obtingut el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits amb el seu primer llibre, A la ciutat blanca.
Va ser secretari del PEN català, i president del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN internacional. També va presidir la xarxa d'organitzacions internacionals que van promoure prop de la UNESCO la Declaració Universal de Drets Lingüístics entre el 1994 i el 2004.[3] Del 2014 al 2020 va ser director executiu del PEN Internacional i el 2021 va ser director del centenari del PEN. [1]. Ha estat l’editor de l’obra PEN Internacional. Una història il·lustrada [2], publicada en nou llengües.
Obtingué el doctorat en Ciències de l'Educació per la Universitat de París VIII amb una tesi sobre la pel·lícula Shoah, de Claude Lanzmann.[4] Publicà un llibre d'entrevistes a Samuel Ruiz Garcia arran de la seva jubilació com a bisbe de San Cristóbal de las Casas l'any 2000.
Com a cap de l'Àrea de Literatura i Pensament de l'Institut Ramon Llull, entre el 2004 i el 2010, va contribuir a l'increment de traduccions de literatura catalana durant la primera dècada del segle xx.[5] Ha estat professor de la Universitat Ramon Llull i de la Universitat Pompeu Fabra, i director de la revista Qüestions de Vida Cristiana.
La seva obra narrativa s’inicià amb L’estrangera, una narració simbólica basada en el Llibre de Rut bíblic i publicada el 1997. L’arca de Babel recollí el 2005 relats en forma de cartes a dones activistes i artistes dels cinc continents. El 2023 publicà la novel·la Ucraïna, mon amour, que narra el trasbals d’una traductora catalana obligada a fugir de Lviv davant de la invasió russa.
Obra[modifica]
Poesia[modifica]
- A la ciutat blanca (Mall, 1984)
- Als límits de la sal (Proa, 1985)
- L'àngel del saqueig (Edicions 62, 1990)
- Viure després (Proa, 1998)
- La núvia d'Europa (Edicions 62, 2008)
- Vint-i-set nadals i un rei (Edicions 62, 2019)
Assaig en català[modifica]
- El principi acollida. Sobre el diàleg intercultural (Empúries, 1995)
- Shoah, una pedagogia de la memòria (Proa, 2002), sobre "[...] la memòria de la Xoà [...]. Carles Torner proposa aquí una pedagogia de la memòria centrada en la pel·lícula Shoah [....]"[6]
- Els indis em van convertir [junt amb Samuel Ruiz] (Proa, 2003). "Després de quaranta anys de viure entre els indis maies, Samuel Ruiz reviu en aquestes pàgines la seva experiència com a bisbe [....]"[7]
Assaig en francès[modifica]
- Shoah, une pédagogie de la mémoire (Ed de l'Atelier, 2001)
- Samuel Ruiz. Comment les indiens m'ont converti (Ed de l'Atelier, 2002)
Narrativa[modifica]
- L'estrangera (Proa, 1997, novel·la)
- Noaga i Joana, amb il·lustracions de Joma (Intermón-Octaedro, 1997, conte, narrativa infantil i juvenil)
- L'arca de Babel (Proa, 2005, recull de cartes dirigides a dones activistes i artistes del món)[8]
- Ucraïna, mon amour (Empúries, 2023, novel·la)[9]
Volums com a editor[modifica]
- La victòria pòstuma de Hitler (Proa, 1995) En record dels mil dies del setge de Sarajevo.
- Lectures de Salvador Espriu (Proa, 2004)
- PEN Internacional. Una història il·lustrada (Galaxia Gutenberg, 2021)[10]
Premis literaris[modifica]
- Premi Amadeu Oller 1984 per A la ciutat blanca
- Premi Carles Riba 1984 per Als límits de la sal
- Premi de la Crítica de poesia catalana 1998 per Viure després
Obra traduïda[modifica]
- Traduccions de Shoah, une pédagogie de la mémoire
- Català. Shoah, una pedagogia de la memòria (Proa, 2002)
- Espanyol. Shoah: cavar con la mirada (Gedisa, 2005)
- Traduccions de Samuel Ruiz. Comment les indiens m'ont converti
- Català. Samuel Ruiz. Els indis em van convertir (Proa, 2003)
- Espanyol. Samuel Ruiz. Cómo me convirtieron los indígenas (Sal Terrae, 2003)
- Poemes traduïts en antologies
- Anglès. Pere Ballart (ed.), Anna Crowe (trad.). Six Catalan poets (Arc publications, 2013)
- Castellà. Jordi Virallonga, Sol de Sal. La nueva poesía catalana (DVD, 2001)
- Jordi Virallonga, Poetas catalanes (La otra, 2014)
- Eduardo Moga, Medio siglo de Oro. Antología de la poesía contemporánea en catalán (FCE, 2104)
Referències[modifica]
- ↑ «Carles Torner i Pifarré». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Carles Torner i Pifarré». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
- ↑ «PEN català». Arxivat de l'original el 2013-09-24. [Consulta: 18 juliol 2013].
- ↑ Xavier Pla, "Shoah, refugio de memorias", La Vanguardia Cultura/s, 17 de juliol 2002, p. 8
- ↑ Arnau Pons i Simona Skrabec (red.), Carrers de Frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana, Vol. II, Barcelona: EADOP, 2008
- ↑ «Shoah, una pedagogia de la memòria | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «Els indis em van convertir | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «Avançament editorial: ‘Ucraïna, mon amour’, de Carles Torner». Vilaweb. [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «Ucraïna mon amour - Carles Torner», fitxa a Grup 62. [Consulta: 2-10-2023].
- ↑ «PEN Internacional – Galaxia Gutenberg» (en castellà). [Consulta: 30 gener 2024].