Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
| Comtes de Barcelona | ||
|
||
| Reis d'Aragó | ||
|
||
| Sobirans de la Corona d'Aragó |
||
|
||
|
||
| Dinastia dels Habsburg | ||
.svg) |
||
| Carles I d'Aragó | ||
|---|---|---|
| Felip I d'Aragó | ||
| Felip II d'Aragó | ||
| Felip III d'Aragó | ||
| Carles II d'Aragó | ||
| Carles III d'Aragó | ||
 |
||
| Infants | ||
| Leopold d'Habsburg | ||
| Maria Teresa I d'Àustria | ||
| Maria | ||
| Maria Anna d'Habsburg | ||
| Maria Amàlia d'Habsburg |
L'emperador Carles VI, en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles d'Àustria, (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1685 - íd. 1740). Quan era només arxiduc d'Àustria va ser pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València(1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III. Així com també del Regne de Sicília (1706-1714 / 1720-1738) i del Regne de Nàpols (1706-1738), on va ser Carles IV. Mentre la guerra tenia lloc va recaure en ell la corona imperial, esdevenint l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (1711-1740).
Taula de continguts |
Orígens familiars[modifica]
Nasqué l'1 d'octubre de 1685 a la cort imperial de Viena i fou el segon fill de l'emperador Leopold I, emperador romanogermànic i la seva tercera esposa Elionor del Palatinat-Neuburg. Era nét per línia paterna del també emperador Ferran III, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Anna d'Espanya, i per línia materna de l'elector Felip Guillem I, elector palatí i de la landgravina Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt
Núpcies i descendents[modifica]
Es casà l'1 d'agost de 1708 a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona amb Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (1691-1750), filla del duc Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel i de la princesa Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen. D'aquesta unió nasqueren:
- el príncep Leopold d'Habsburg (1716),
- Maria Teresa I d'Àustria (1717-1780), emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic, casada amb Francesc III de la Lorena.
- la princesa Maria Anna d'Habsburg (1718-1744), casada el 1744 amb Carles de Lorena,
- la princesa Maria Amàlia d'Habsburg (1724-1730).
Guerra de Successió Espanyola[modifica]
En morir el rei Carles II de Castella sense successió el 1700, l'arxiduc Carles era suposadament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte entre el rei Carles II, l'últim Habsburg, que estipulava la seva successió en un altre membre de la Dinastia Habsburg. Però Carles II va testar a favor de Felip d'Anjou, nét del rei Lluís XIV de França i besnét de Felip IV de Castella, com a successor, per la qual cosa s'inicià un conflicte entre els dos pretendents, conegut amb el nom de Guerra de Successió Espanyola.[1]
El 1705, l'arxiduc Carles embarcà amb un exercit aliat a Lisboa en direcció al Mediterrani. S'atura a Altea, i el 17 d'agost els aliats proclamaren rei l'arxiduc Carles a la ciutat de Dénia, amb el suport de la població civil[2] i la revolta valenciana dels maulets s'estengué liderada per Joan Baptista Basset. Mentre escamots armats barraren el pas als borbònics a la plana de Vic. La flota de l'Arxiduc arribà a Barcelona el 22 d'agost de 1705. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el 9 d'octubre quan el Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar signà la capitulació.[3] El 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, i fou proclamat rei i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg.[4] Amb la necessitat d'expulsar la Casa de Borbó de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'Exèrcit Regular Austriacista.[5]
El 1706, l'arxiduc Carles fou proclamat rei a Saragossa. La reacció bèl·lica de Felip d'Anjou l'any següent dugué el principal exèrcit proHabsburg a la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i James Fitz-James Stuart es va dirigir cap a l'Ebre[6] mentre François Bidal d'Asfeld va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sud del Regne de València[7] i tingué com a conseqüència la conquesta dels regnes de València i d'Aragó, després de la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707.
A la península, la guerra es desenvolupava entre atacs i contraatacs dels dos bàndols. Carles III ocupà Madrid,[8] però Felip V la recuperà. Mentrestant, Anglaterra, que no perdia de vista les seves ambicions d'instal·lar-se fermament a la Mediterrània [9] ocupà Menorca en nom de Carles III el 29 de setembre de 1708.
Estant la guerra en curs i en un punt critic, quan Carles perdía a la península i els seus alliats guanyaven a l'exterior, el seu germà, l'emperador Josep I, va morir sobtadament, per la qual cosa la successió al tron imperial va recaure en l'Arxiduc, fet que va provocar un canvi de suports de les potencies europees.
Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic[modifica]
El 1711 va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, i no va ser fins el 1725 que renuncià per eixe motiu a la corona hispana, al Tractat de Viena, per a ell i per als seus descendents, encara que mantenint fins a la seua mort els títols que havia pres en començar el conflicte succesori.[10]
En ascendir al tron imperial va haver de fer front als atacs dels turcs entre 1716-1718 i conquerí part de terres turques a Valàquia i Sèrbia, les quals, però, perdé entre el 1737-1739. Va introduir a l'Imperi el protocol espanyol (Spanische Hofreitschule). Durant el seu regnat es va construir la Biblioteca Nacional i les obres més importants del Barroc a Viena. També va tenir aficions musicals: va fer composicions i en ocasions dirigia l'orquestra de la cort.
El 1713, davant la falta de fills mascles, va promulgar la Pragmàtica Sanció, que establia la indivisibilitat del regne així com permetia l'ascens de les dones al tron imperial.
Carles VI d'Àustria morí el 20 d'octubre de 1740 a Viena. Es manté la teoría que va morir a causa d'una intoxicació alimentària per bolets, probablement per Amanita phalloides.[11]
Títols, càrrecs i successors[modifica]
L'arxiduc Carles era anomenat primer com a rei Carles III de Castella, Lleó, Aragó i ls dues Sicílies, entre altres,[12][13], i a partir del 1711 com a Carles VI electus Romanorum Imperator semper Augustus.[14][15]
.png){kind=small}
|
||||||||||
.svg)
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic |
Referències[modifica]
- ↑ Coll, Maria. «L'aposta catalana». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.24-27. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Regidoría de Cultura de Dénia, L'Arxiduc Carles i Dénia: col·lecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): Joan Baptista Basset proclama a Dénia l'arxiduc Carles rei de València : III Centenari (1705-2005).
- ↑ Juan Vidal 2001, p. 63.
- ↑ Soldevila i Zubiburu 1963, p. 1110 (vol.1).
- ↑ Balcells, Albert. Histōria de Catalunya. La Butxaca, 2011, p. 692. ISBN 8499302238.
- ↑ (castellà) Enrique Giménez López, Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar
- ↑ (anglès) William Young, International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great, p.405
- ↑ (castellà) Carlos E. Corona Barratech i José A. Armillas Vicente, La España de las reformas: hasta el final del reinado de Carlos IV, v.2, p.254
- ↑ «Trafalgar y el mundo Atlántico - Gonzalo Butrón - Google Libros».
- ↑ «Fitxer:Tractat de viena.jpeg».
- ↑ Wasson RG. (1972). The death of Claudius, or mushrooms for murderers. Botanical Museum Leaflets, Harvard University 23(3):101–128.
- ↑ Das Leben und der Briefwechsel des Landgrafen Georg von Hessen-Darmstadt, p.572
- ↑ Lünig, Johann Christian. Das teutsche Reichsarchiv aus den berühmtesten Scribenten, vol.3; p.578; Doc. CIX
- ↑ Károlyi, Sándor (Gróf). Önéletírása és naplójegyzetei, p.441-442
- ↑ Stroobant, (l'abbé) Corneille. Histoire de la commune de Virginal, p.554
Bibliografia[modifica]
- Alcoberro, Agustí; (dir.). Àustries contra Borbons (vol.I). Barcelona: Ara Llibres, 2006. ISBN 84-96201-80-5.
- Juan Vidal, Joseph. Política Interior y Exterior de Los Borbones (en castellà). Akal, 2001. ISBN 8470904108.
- Pérez, Carme. De l'alçament maulet al triomf botifler. Tres i Quatre, 1981. ISBN 9788475020396.
- Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. vol.1. Alpha, 1963.
- Torras i Ribé, Josep M. La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714). Barcelona: Rafael Dalmau, 1999.
- Reis d'Aragó de la dinastia dels Habsburg
- Comtes de Barcelona de la dinastia dels Habsburg
- Reis de Sicília de la dinastia dels Habsburg
- Reis de Nàpols de la dinastia dels Habsburg
- Reis de València de la dinastia dels Habsburg
- Reis de Mallorca de la dinastia dels Habsburg
- Guerra de Successió Espanyola
- Emperadors de la dinastia dels Habsburg
- Arxiducs d'Àustria
- Reis de Sardenya
- Reis de Bohèmia
- Reis d'Hongria
- Ducs de Milà
- Ducs de Parma
- Monarquia d'Espanya
