Carles d'Habsburg (Príncep d'Astúries)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carles d'Habsburg, príncep d'Astúries, pintura de Alonso Sánchez Coello (Museu del Prado).

Carles d'Habsburg (Valladolid 1545 - Madrid 1568), infant de Castella i príncep d'Astúries, Girona i Viana (1556-1568).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nasqué el 8 de juliol de 1545 a la cort reial de Valladolid sent el primer fill de l'infant, i hereu del regne, Felip II de Castella i la seva primera esposa, la infanta Maria de Portugal. Era nét per línia paterna de Carles I de Castella i Isabel de Portugal, i per línia materna de Manuel I de Portugal i de la princesa Maria d'Aragó. Així mateix també fou germanastre del futur rei Felip III de Castella.

Príncep d'Astúries[modifica | modifica el codi]

L'any 1556 va ser reconegut com a hereu al tron per les Corts de Castella i fou designat príncep d'Astúries, un cop el seu pare va esdevenir rei de Castella. Va ser educat a la Universitat d'Alcalà d'Henares al costat del germanastre del rei Joan d'Àustria i Alexandre Farnesi. Va sofrir un accident a unes escales en el qual es va fer mal al cap, fou operat d'urgència i aconseguí sobreviure. El 1562, després de la seva recuperació, el seu pare el va nomenar president del Consell d'Estat, un intent infructuós per part d'aquest de què prengués contacte amb el govern de la nació, ja que els seus problemes mentals s'agreujaven.

Els Països Baixos[modifica | modifica el codi]

Felip II va pensar a casar-lo amb Maria Estuart, però finalment va rebutjar la idea. Carles d'Habsburg volia governar els Països Baixos com el seu pare li va prometre el 1559, però a causa de la seva incapacitat per governar i la terrible inestabilitat dels Països Baixos, el seu pare va incomplir aquesta promesa.

Un dels líders rebels als Països Baixos, el comte d'Egmont va tenir contacte a Madrid amb Carles el 1565, el qual estava pensant a escapar-se fins allà. L'infant castellà li va confiar el seu pla al príncep d'Éboli, el qual va informar immediatament al rei. El 1566 el Baró de Montigny va arribar a Madrid representant al rebel Egmont i també va tenir contacte amb el príncep. El duc d'Alba va posar a la presó més tard a Hornes, i Montigny va ser executat tres anys després. El príncep Carles va demanar ajuda a Joan d'Àustria per poder viatjar fins a Itàlia, i des d'allà als Països Baixos, però aquest també va informar al rei i el pla fou avortat.

Davant els excessos del seu fill i veient que la seva salut mental anava debilitant-se Felip II va manar al gener de 1568 tancar al seu fill a les seves estances sense rebre correspondència i amb limitada comunicació amb el món exterior, morint el 28 de juliol d'aquell mateix any.


Precedit per:
Felip d'Habsburg
Príncep d'Astúries
15561568
Escut del Príncep d'Astúries
Succeït per:
Ferran d'Habsburg
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles d'Habsburg (Príncep d'Astúries)