Carles de Camps i d'Olzinellas
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 setembre 1860 Barcelona |
| Mort | 11 abril 1939 (78 anys) Sant Sebastià (Guipúscoa) |
| President Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona | |
| 1926 – 1936 ← Josep Serrat i Bonastre – Eduard Alcobé Arenas → | |
 Diputat a Corts | |
| 2 març 1918 – 2 maig 1919 ← Manuel González i Vilart – Manuel Maria Girona i Fernàndez Maqueira → Circumscripció electoral: Districte electoral d'Igualada | |
| Diputat a Corts | |
| 20 març 1914 – 10 gener 1918 Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Diputat a Corts | |
| 24 abril 1899 – 27 març 1903 ← Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba – Francesc Albó i Martí → Circumscripció electoral: Districte electoral d'Olot | |
 President de la Diputació de Girona | |
 Senador del Regne | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Empresari |
| Partit | Lliga Regionalista |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | Pelagi de Camps i de Matas |
Carles de Camps i d'Olzinellas (Barcelona, 15 de setembre de 1860 - Sant Sebastià, 11 d'abril de 1939)[1][2] fou un polític i escriptor català, segon marquès de Camps.
Trajectòria[modifica]
Va néixer al carrer de la Canuda de Barcelona (vegeu Palau del Marquès de Camps), fill de l'advocat i hisendat Pelagi de Camps i de Matas (1828-1889), natural de Figueres, i de Concepció de Olzinellas i Ros, natural de Barcelona.[1]
El 27 de maig de 1895 es va casar amb Maria de Casanovas i Vallés, filla del marquès de Galtero. Van tenir sis fills: Pelagi (1896-1899),[3] Jordi, Rafael (Cavaller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya), Narcís, Felip i Pilar (casada amb el baró de Quadras). El seu fill Felip va morir l'any 1924 durant la Guerra del Rif (Marroc) i Narcís, enginyer de l'Escola Central d'Enginyers Industrials i soci del Cercle Eqüestre de Barcelona, va morir assassinat durant la Guerra Civil.
Era enginyer de forests, polític i amo d'un gran patrimoni. Fou condecorat amb la Gran Creu al Mèrit Militar i la Gran Creu al Mèrit Agrícola. Era, a més, Maestrente de Ronda.
El 1891 fou president de la Diputació de Girona pel Partit Conservador, però després abandonà aquest partit, signà el Manifest a la Reina Regent (1898) i milità a la Lliga Regionalista, amb la que fou elegit diputat per Olot a les eleccions generals espanyoles de 1899 en les legislatures de 1899-1901 i 1901-1903 i per Igualada a les eleccions generals espanyoles de 1914, en les legislatures de 1914-1915, 1916-1918 i 1918-1919. A les Corts fou un dels promotors de la Llei de Repoblació Forestal de 1908 i la rectificació del cabal del riu Ter el 1903.
El 1917 va ser el director general d'Agricultura. De 1919 a 1923 va ser Senador del Regne. El 1923, quan es proclamà la dictadura de Primo de Rivera es va retirar de la política.[4]
Fou un dels fundadors de la Unió de Propietaris Surers Catalans el 1911 i president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI) de 1897 a 1901, i president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona de 1926 a 1936.
La proclamació de la Segona República Espanyola el va portar a posicions més conservadores. Durant els mesos següents a l'esclat de la guerra civil espanyola, i després que el seu fill Narcís fos assassinat, s'exilià a França, i d'ací a Sant Sebastià, on va morir poc abans d'acabar la guerra.
El 1931 va rehabilitar el títol de baró d'Algerri que va heretar el seu fill Jorge de Camps i de Casanovas que tindria el títol de baró d'Algerri, Maestrant de Ronda i Cavaller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya.
Obres[modifica]
- Remaderia en general. Industrias que poden derivarse d'ella (1906)
- Del meu çarró: contes (1912)
- Cortal marí (1921)
- Sonatines (192?)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Naixements 1860, llibre 3r, foli 303, núm. registre 3730». AMCB, 15-09-1860.
- ↑ «Esquela de defunció de Carles de Camps». La Vanguardia, 13-05-1939, pàg. 2.
- ↑ «Crónica general». La Publicidad, 27-12-1899, pàg. 3.
- ↑ Llorens, Carles «Objectiu: Espanyolitzar Catalunya» (paper). Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.44-49. ISSN: 1695-2014.
Enllaços externs[modifica]
- «El Marqués de Camps: Ingeniero, propietario y político regionalista (1860-1939)». Arxivat de l'original el 2008-08-08.
- «Heráldica Catalana: Armas de los Títulos Catalanes (XXXV): Marqués de Camps». Heráldica Catalana (blog), 02-03-2011.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Pelagi de Camps i de Matas |
Marquès de Camps 1876-1939 |
Succeït per: Jorge de Camps i de Casanova |
| Precedit per: Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba |
President de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1897-1901 |
Succeït per: Ignasi Girona i Vilanova |
| Precedit per: Josep Serrat i Bonastre |
President de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1926-1936 |
Succeït per: Eduard Alcobé Arenas |
Antoni Castell de Pons (1876) · Manuel Camacho Fernández (1879) · Bartomeu Godó i Pié (1881/1886) · Francesc Gumà i Ferran (1884) · Josep Maria Rius i Badia (1891) · Carles Godó i Pié (1893-1896) · Josep Balcells i Cortada (1893/1898) · Ramon Godó Lallana (1899-1905) · Frederic Rahola i Trèmols (1907) · Joan Godó i Llucià (1910) · Manuel González i Vilart (1914-1916) · Carles de Camps i d'Olzinellas (1918) · Manuel Maria Girona i Fernàndez Maqueira (1919-1923) |  | |
Josep Florejachs i de Berart (1876-1879) · Pedro Diz Romero (1881) · Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba (1884-1893) · Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba (1896-1898) · Carles de Camps i d'Olzinellas (1899-1901) · Francesc Albó i Martí (1903-1905) · Pere Llosas i Badia (1907-1916) · Francesc Fàbregas i Mas (1918) · Lluís Pons i Tusquets (1919-1920) · Ignasi de Ventós i Mir (1923) |  | |
- Militants barcelonins de la Lliga
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats per la Lliga
- Escriptors barcelonins contemporanis en català
- Presidents de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
- Diputats pel districte d'Igualada
- Diputats pel districte d'Olot
- Presidents de la Diputació de Girona
- Morts a Sant Sebastià
- Marquesos catalans
- Senadors al Senat de la restauració
- Nobles barcelonins contemporanis
- Senadors catalans al Senat espanyol
- Naixements del 1860