Carles de Gal·les

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carles de Gal·les
Príncep de Gal·les; Duc de Rothesay
El Príncep, l'any 2011
Esposa Lady Diana Spencer
(m. 1981, div. 1996)
Camil·la de Cornualla
(m. 2005)
Descendència
Guillem de Cambridge
Enric de Gal·les
Nom complet
Charles Philip Arthur George[N 1]
Casa Casa de Windsor
Casa de Glücksburg
Pare Felip d'Edimburg
Mare Elisabet II
Nascut 14 de novembre de 1948 (1948-11-14) (66 anys)
Buckingham Palace, Londres, Anglaterra
Religió Església d'Anglaterra i Església d'Escòcia

Carles, Príncep de Gal·les, (Charles Philip Arthur George)[N 1] (Londres, 14 de novembre de 1948) és el fill gran de la Reina Elisabet II del Regne Unit i el seu espòs el Príncep Felipe, Duc d'Edimburg; com a hereu al tron del Regne Unit així com dels regnes de la Mancomunitat, rep el títol oficial de Príncep de Gal·les a més dels títols històrics de Duc de Cornualla, Duc de Rothesay (títol oficial a Escòcia), Comte de Carrick, Baró de Renfrew i Senyor de les Illes (associats al ducat de Rothesay), i Comte de Chester. En cas de regnar, hauria de fer servir el nom reial de Carles III (Charles III), tot i que el Príncep ha dit en diverses ocasions que escolliria el nom del seu avi per a regnar, el qual seria Jordi VII (George VII).

Naixement[modifica | modifica el codi]

El Príncep Carles va néixer el 14 de novembre de 1948 en el Palau de Buckingham a Londres, Anglaterra, fill de la llavors Princesa Elisabet, Duquessa d'Edimburg (actualment la Reina Elisabet II), i el Duc d'Edimburg.

El Príncep Carles va ser batejat en el Saló de Música del Palau de Buckingham el 15 de desembre de 1948, per l'Arquebisbe de Canterbury, Dr Geoffry Fisher. Els seus padrins van ser: El Jordi VI del Regne Unit, la Reina Maria, la Princesa Margarita, la Marquesa de Milford Haven, David Bowes-Lió, Lady Brabourne, el Rei Haakon VII de Noruega i el Príncep Jordi de Grècia.

Per la Carta patent emesa pel seu besavi, el rei Jordi V, el títol de Príncep i Princesa Britànic i el tractament de "Altesa Reial" era només aplicable pels fills i néts en línia paterna del Rei i fills del fill major del Príncep de Gal·les. Com Carles era descendent per línia materna, hauria d'haver ostentat al seu naixement el títol de cortesia de Comte de Merioneth com primogènit del Duc d'Edimburg. No obstant això, el títol de Príncep i Princesa, amb tractament de Altesa Reial, van ser atorgats als fills de la Princesa Isabel i Felip per Patent Reial del Rei Jordi VI el 22 d'octubre de 1948. D'aquesta manera, els fills de l'hereva presumpta al tron, van obtenir un status reial, encara que això no va ser així per a l'altra filla del Rei Jordi VI, la Princesa Margarita. Per això, des del seu naixement, Carles va ser conegut com "S'Altesa Reial Príncep Carles d'Edimburg".

Vida primerenca[modifica | modifica el codi]

En 1952, la seva mare va assumir el tron, convertint-se en La Reina Elisabet II, i immediatament el seu fill Carles esdevingué Príncep i Duc de Cornualla, això per un estatut del Rei Eduard III que donava aquest títol al fill major d'un monarca, i va ser des de llavors conegut com "Sa Altesa Reial El Duc de Cornualla". També es va convertir, en la noblesa escocesa, Duc de Rothesay, Comte de Carrick i Baró de Renfrew, Senyor de les Illes.

Ell va atendre la coronació de la seva mare en l'Abadia de Westminster, assegut a un costat de la seva àvia la Reina Elisabet, Reina Mare i la seva tia, la Princesa Margarida. Per llavors el Príncep Carles ja era l'hereu aparent del tron Britànic.

Educació[modifica | modifica el codi]

Carles va cursar els seus estudis en l'escola Gordonstoun a Escòcia i en el Trinity College de Cambridge. Amb la finalitat d'intentar aprendre gal·lès, Carles va estudiar en el Col·legi de Gal·les d'Aberystwyth. És el primer príncep nascut a Anglaterra que intenta seriosament aprendre el gal·lés.

En el 1958 va rebre el títol de Príncep de Gal·les encara que l'acte oficial no va tenir lloc fins a l'1 de juliol de 1969 en el castell de Caernarfon. Abans s'havien realitzat altres cerimònies en diferents llocs com el palau de Westminster, seu del Parlament.

Primer matrimoni[modifica | modifica el codi]

El príncep Carles d'Anglaterra durant una visita als Estats Units en 1981.

El 29 de juliol de 1981 va contreure matrimoni en la catedral de San Pau amb l'aristòcrata Lady Diana Spencer, filla del Comte Spencer, la qual treballava com a professora de guarderia. Totes les cases reials van assistir a l'enllaç amb l'excepció del rei espanyol Joan Carles I, que va declinar la invitació, ja que el viatge de nuvis de la parella incloïa una escala a Gibraltar.

Després del matrimoni, Lady Diana es convertiria en La seva Altesa Reial La Princesa de Gal·les la qual es va convertir en una estrella mediàtica, perseguida per la premsa i imitada per molts fins i tot en el seu estil de pentinat. La princesa va rebre també moltes crítiques que deien d'ella que posseïa una personalitat inestable. La relació va començar a esquerdar-se a fins dels anys 80 en forma pública i finalment a inici de la dècada del 90 el distanciament entre ambdós era evident. La premsa del cor va aprofitar àmpliament la situació per a realçar a una solitària i rebel Lady Di i deixar al Príncep de Gal·les com un ésser avorrit subjecte als rígids costums monàrquiques enfront de l'opinió pública.

En 1992 el matrimoni es va separar de fet, separació que va acabar en divorci el 28 d'agost de 1996, la Princesa de Gal·les perdria el tractament d'Altesa Reial però conservaria el títol de Princesa de Gal·les.

Els Princeps de Gal·les van tenir dos fills: Príncep Guillem (William) i Príncep Enric (Harry). El 31 d'agost de 1997 Diana, Princesa de Gal·les va morir en un accident d'automòbil a París. El paper de pare en solitari li va donar popularitat al príncep Carles, popularitat que havia perdut a principis dels anys 1990 amb l'inici de la seva crisi matrimonial.

Per a quan va morir Lady Di, el príncep Carles i Camilla Parker-Bowles ja havien solidificat una relació i es convertiria en la segona esposa del príncep Carles.

Segon matrimoni[modifica | modifica el codi]

Les relacions del Príncep de Gal·les amb Camilla Parker-Bowles s'havien iniciat molts anys enrere i es van mantenir fins i tot durant el seu matrimoni amb la morta Princesa de Gal·les. Després de la mort d'aquesta, Camil·la es va convertir en la companya no-oficial de Carles en molts actes públics.

En el moment que accedeixi al tron, Carles es convertirà també en Governador Suprem de l'Església d'Anglaterra. Aquesta circumstància va generar polèmica davant la possibilitat del casament de l'hereu amb una dona amb la qual havia mantingut relacions mentre ambdós estaven casats. Amb el temps, tant l'opinió pública com l'església van arribar al convenciment que el matrimoni podria ser convenient.

Escut

El 9 d'abril de 2005, Carles va contreure matrimoni amb Camil·la en una cerimònia civil celebrada en l'ajuntament de Windsor. Les noces, prevista per al dia 8, va haver de retardar-se un dia a causa dels funerals pel papa Joan Pau II. El príncep Carles és el primer membre de la reialesa britànica que contreu matrimoni civil. Amb el matrimoni, Camil·la va rebre el títol de Duquessa de Cornualla.

Títols[modifica | modifica el codi]

Carles ostenta, entre uns altres, els títols de Príncep de Gal·les i Comte de Chester, Duc de Cornualla, Duc de Rothesay, Comte de Carrick, Baró de Renfrew, Senyor de les Illes, Príncep i Gran Senescal d'Escòcia.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles de Gal·les
  1. 1,0 1,1 «What is the surname of the royal family?» (en anglès). Heraldica.org. [Consulta: 29 d'abril de 2011].

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Com a títol reial, formalment no té cognom però quan s'utilitza és Mountbatten-Windsor. La casa i el nom familiar és Windsor.[1]