Carlet
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Ribera Alta | |||
 |
|||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Ribera Alta Manc. de la Ribera Alta Carlet |
||
| Gentilici | Carletí, carletina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Pressupost | 10.823.360 € | ||
| Superfície | 45,60 km² | ||
| Altitud | 48 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
15.296 hab. 335,44 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 13′ 35″ N, 0° 31′ 16″ O / 39.22639,-0.52111Coord.: 39° 13′ 35″ N, 0° 31′ 16″ O / 39.22639,-0.52111 | ||
| Distàncies | 30,8 km de València 13,3 km de Alzira |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
2 9 PP, 5 Compromís i 3 PSPV Mª Ángeles Crespo Martínez (PP) |
||
| Codi postal | 46240 |
||
| Festes majors | Segona setmana de setembre | ||
| Patró/Patrons | Sant Bernat | ||
| Dies de mercat | Dissabte | ||
| Agermanament |  Chilly-Mazarin, França |
||
| Web | |||
Carlet és una ciutat i municipi del País Valencià, situat a la comarca de la Ribera Alta.
Actualment l'economia és bàsicament agrícola, i compta amb 15.527 habitants (INE 2009).
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
El terme, de 45,60 km², i gairebé pla se situa en la vall dels Alcalans i es troba solcat pel riu Magre, d'escàs cabal però fortes avingudes, el riu Sec, o barranc de Montortal i la rambla la Parra.
Limita amb l'Alcúdia, Alfarb, Alginet, Benimodo, Catadau, Guadassuar i Tous.
Nuclis [modifica]
- Carlet
- Ausiàs March
Història [modifica]
De l'àrab Qualaet que significava, "castell" o "plaça fort". Tot i que hi ha escasses mostres de poblament anteriors a la fundació musulmana, s'han trobat alguns atifells del paleolític i del neolític a La Parra; dels ibers al poblat de Matamon i a la Font Blanca i dels romans hi ha les deixalles d'una possible vil·la rústica en la partida de Fornals i algunes romanalles a la Font Blanca i al Pedregalet.
La primera menció rera la conquesta és el 5 de juny de 1238 al Llibre del Repartiment, en eixa data el castell i la vila de Carlet van ser donats a Pere de Montagut qui atorga carta pobla el 17 de gener de 1252 als pobladors musulmans que hi romangueren i delegà en Joan de Campolo, rector de l'església de sant Andreu de València el repoblament amb cristians de les alqueries; a la mort del cavaller Montagut hereta el lloc el seu fill, Pelegrí de Montagut; el 23 de desembre del 1329, el rei Alfons IV concedeix al senyor la meitat de les penes i el coneixement de les causes criminals, excepte les condemnes a mort i mutilació de membres; en 1348 passa a la família Vilanova i s'independitza d'Alzira amb el títol de vila; el 1374, Vidal de Vilanova, casat amb Elvira de Montagut, ven Carlet als jurats de València i aquests, el 1375, a Gonçal de Castellví, en 1393 Joan I dóna en fiança a Ferrer de Canet la suprema jurisdicció de Carlet, però posteriorment l'obtindria la família Castellví.
En 1520 Carlet posseeix dues cartes pobles, una per a mudèjars i una altra per a cristians i el 1610 després de l'expulsió dels moriscs se'n va donar una altra per als nous pobladors, en les del 1520 ja detenta la suprema jurisdicció, regalies, drets (host, cavalcada, morabatí), el terç delme i el pagament de rendes emfitèutiques personals com llaurança de terra, els mudèjars pagaven també drets de tipus musulmà com alcendia, alfarda i alfatera; en temps de la Germania, els agermanats de Carlet assaltaren i saquejaren el castell dels Castellví, nogensmenys, els musulmans, amb condicions vassallàtiques més oneroses, es mantingueren fidels al senyor i la població cristiana als agermanats¸ en 1604 es crea el comtat de Carlet a favor de Jordi de Castellví i López de Mendoza; en la carta de població del 1610 les condicions eren similars encara que s'eliminaren els drets musulmans, la supressió dels serveis personals i la reducció de la partició de fruits en l'oli, el poble queda dividit en dos: Antic i Nou, cada un amb ajuntament propi que es renovava anualment.
El segle XVII estigué marcat pels continus enfrontaments dels vassalls amb el senyor per les traves d'aquest a la comercialització dels productes; en 1801 un avalot popular acabà amb el saqueig del palau del comte, el 1805 els veins i l'Ajuntament demanen la incorporació a la Corona; en 1812, durant la guerra contra els francesos, el convent de la vila fou saquejat per les tropes invasores; el 19 de juny de 1872 un terratrèmol causa importants destrosses en el poble que, aqueix mateix any es proveït de fonts públiques; en 1891 es derrueix el palau comtal per eixamplar alguns carrers; en 1894 el ferrocarril arriba a Carlet amb les importants conseqüències que se'n deriven; en 1926 a ran d'una visita del dictador Primo de Rivera el municipi abasta el títol de ciutat.
En 1957 una riuà assola la població; en 1970 es demolit l'antic convent i en seu lloc s'aixeca el nou ajuntament.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2009 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 14.276 | 14.239 | 14.494 | 14.366 | 14.056 | 13.975 | 14.080 | 14.622 | 14.952 | 15.189 | 15.527 |
Economia [modifica]
L'economia de Carlet és bàsicament agrícola. La superfície conreada ocupa el 80% del sòl. El regadiu ocupa el 71,77% del terreny conreat (3.520 Ha), ocupant el tercer lloc entre els municipis de la Ribera Alta. Aquest progrés del regadiu sobre els antics terrenys de secà, en els quals es desenvolupava el garrofer i altres arbres mediterranis de cultiu. El terme es rega amb aigües del riu Magre i nombrosos "motors" que bomben aigua dels pous més o menys profunds que abunden en tota la comarca. Algunes sèquies utilitzen l'aigua del subsòl mentre que el Canal Xúquer-Túria rega les terres compreses entre aquest i la Séquia Reial del Xúquer.
El cultiu més estès és el dels cítrics. A més, les condicions climàtiques específiques del municipi han permès la proliferació de cultius de fruita d'os o fruita d'estiu, especialment, del préssec primerenc.
La ramaderia té un desenvolupament escàs i està en funció de la venda immediata dels productes a empreses transformadores. Apareixen algunes granges com una activitat gairebé industrial en les quals es cria ramat boví, oví, caprí, porcí i aus.
El sector industrial es va desenvolupar en la segona meitat del segle XX, coincidint amb l'aparició d'empreses relacionades amb la fabricació de materials de construcció. S'han establert noves indústries, principalment tallers de fabricació de fusteria de fusta, metàl·lica i de PVC, magatzems de distribució de productes per a la llar, activitats relacionades amb l'hortofruticultura i la comercialització i transformació de productes agrícoles, fabricació d'envasos i embalatges.
Administració [modifica]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | María Ángeles Crespo Martínez | 4235 | 9 | 51.46 % | |
| Bloc Nacionalista Valencià - Coalició Compromís | Maria Josep Ortega Requena | 2291 | 5 | 27.84 % | |
| Partit Socialista del País Valencià | 1692 | 3 | 19.75 % | ||
| Som Carlet - Acord Municipal | 168 | - | 2.04 % | ||
| Total | 8332 | 17 | |||
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Octavio Balaguer Lerchundi | PSPV |
| 1983 - 1987 | Octavio Balaguer Lerchundi | PSPV |
| 1987 - 1991 | José Suey García | PSPV |
| 1991 - 1995 | Salvador García Carbonell | UPV |
| 1995 - 1999 | María Ángeles Crespo Martínez | PP |
| 1999 - 2003 | María Ángeles Crespo Martínez | PP |
| 2003 - 2007 | María Ángeles Crespo Martínez | PP |
| 2007 - 2011 | María Ángeles Crespo Martínez | PP |
| Des del 2011 | María Ángeles Crespo Martínez | PP |
Monuments [modifica]
Al llarg del carrers sant Bernat (També conegut com de les Flatoses), Major, Cor de Jesús (antic carrer de les Reixes) i de la plaça Major trobem edificis d'interès restaurats i de la resta del patrimoni parlem tot seguit:
- Església de l'Assumpció. Dividida en dues plantes de què la baixa era l'antic convent de dominics. La façana fou restaurada en 2002.
- Ermita de Sant Bernat. Excepcionalment, de planta heptagonal (set costats) De 1766. S'hi celebra una romeria anualment i molts amics i famílies van de paella els caps de setmana.
- Parc Escolar, mot popular del col·legi Juan Vicente Mora. Eclèctic, de 1926.
- Residència La Llum. Antic Hospital Municipal. De planta anterior, fou reconstruït en 1910 en estil neoclàssic.(Allí estaven els estudis de Ràdio Matamon fins a mitjans de la dècada dels 90)
- Estació del Ferrocarril. Eclèctica, 1925. Revestida interiorment amb ceràmica fabricada expressament amb dissenys propis, fou buidada interiorment, desapareguent tots els trets característics interiors.
- Els Pinets. Antics dipòsits d'aigua. De 1927.
- Mercat Municipal. Construït per Mariano Peset en 1930 en estil art déco.
- Teatre de El Siglo. Recreació a menor escala de l'antic Teatre Princesa de València. Inaugurat el 2 de febrer de 1889 i referent des d'aleshores en la cultura i en l'oci carletí. Catalogat d'Interés Local, és propietat municipal i es troba en un lamentable estat de conservació. La subvenció que la generalitat valenciana havia concedit per a la seua rehabilitació fou utilitzada per l'Ajuntament per a comprar i rehabilitar el Salón Giner, construit als anys 60.
- Teatre Giner. Aixecat en 1912 sobre una antiga fàbrica vins. Als anys 60 va ser enderrocat i constuït un cinema cobert i un altre d'estiu. Posteriorment el d'estiu es va convertir en discoteca, sala de recepcions, bodes i similars. En ser adquirit per l'Ajuntament de Carlet -reutilitzant una subvenció que havia de servir per rehabilitar el Teatre del Siglo"-, fou rehabilitat en les obres que començaren en 1999 i acabaren en 2002, amb una superficie que está sobre els 3150 m². En aquestes obres s'afegí escenari a l'antic cinema, que no en tenia.
Cultura i espectacles [modifica]
Fidel a la tradició musical valenciana, Carlet compta amb dues bandes de música, L'Artística i La Unión Musical i una Coral Polifònica; s'ha d'esmentar la important tasca que fa l'Associació Cultural "El Trencall", que treballa en la recuperació del folklore carletí i la Big Band Nou Mil·lenni, dedicada a la musica Jazz.
Festes [modifica]
- Festes Patronals. La setmana que acaba en el segon diumenge de setembre en honor a Sant Bernat i les germanes, Santa Bàrbara i Santa Maria de Carlet, entre d'altres.
- Romeria a l'Ermita de Sant Bernat. El dia 23 de juliol.
Fills il·lustres [modifica]
- Ramón Buades Tormo (Carlet 1876 - † Carlet 1936) Llaurador i combatent. Membre dels "últims de Filipines".
- Juan Bosch Marín (Carlet 1902 - † Madrid 1995) Metge i fundador d'UNICEF-España.
- Francesc Xavier Casp i Verger (Carlet 1915 - † València 2004), va ser un poeta i activista polític.
- Perfecto García Chornet (Carlet 1941 - † valència 2001) pianista i catedràtic del Conservatori Superior de Música de València.
- María Ángeles Crespo Martínez (Carlet, 1949) és l'alcaldessa des de 1995.
- Bernat Sòria Escoms (Carlet, 1951) és un metge i científic, Ministre de Sanitat i Consum els anys 2007-2009.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlet  |
- Ajuntament de Carlet
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||
