Carlisle (Cúmbria)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carlisle (Cúmbria)
Vista aèria del centre històric de Carlisle
Vista aèria del centre històric de Carlisle
Estat
• Comtat
• Districte
Regne Unit
Cúmbria
City of Carlisle
Població 
  • Densitat
71.773 hab.
Coordenades 54° 53′ 35.15″ N, 2° 56′ 2.07″ O / 54.8930972°N,2.9339083°O / 54.8930972; -2.9339083Coord.: 54° 53′ 35.15″ N, 2° 56′ 2.07″ O / 54.8930972°N,2.9339083°O / 54.8930972; -2.9339083
Codi postal CA1-CA6

Carlisle (pronunciat / kɑrlaɪl /, a nivell local /kɑrlaɪl/[1] , a partir del cúmbric: Caure Luel)[2][3] és la capital del comtat de Cúmbria, i l'establiment principal de la ciutat de Carlisle més ampli en el nord-oest d'Anglaterra. Carlisle es troba a la confluència dels rius Edèn, Caldew i Petteril, a 10 milles (16 km) al sud de la frontera amb Escòcia.[4] És l'assentament més gran al comtat de Cúmbria, i serveix com el centre administratiu, tant per a City of Carlisle L'Ajuntament i el Consell de comtat de Cúmbria. En el cens de 2001, la població de Carlisle era 71.773, amb 100.734 viuen a la City of Carlisle en general.

La història primerenca de Carlisle està marcada per la seva condició d'un assentament romà, per servir els forts del Mur d'Adrià. Durant l'edat mitjana, per la seva proximitat al Regne d'Escòcia, Carlisle es va convertir en una important fortalesa militar, el castell de Carlisle, encara relativament intacte, va ser construït en 1092 per William Rufus, i d'haver alguna vegada va servir com a presó per a Maria, reina dels escocesos. El castell alberga ara el Regiment del duc de Lancaster i el Museu del Regiment de Frontera. A principis del segle XII Enric I va permetre la fundació d'un priorat a Carlisle. La ciutat va guanyar l'estatus de diòcesi en 1122, i el convent es va convertir a la catedral de Carlisle.

La introducció de la manufactura tèxtil durant la Revolució Industrial inicià un procés de transformació socioeconòmica a Carlisle, convertint-se en una ciutat industrial densament poblada. Això, combinat amb la seva posició estratègica ha permès el desenvolupament de Carlisle com una ciutat ferroviària important, amb set companyies ferroviàries que comparteixen l'estació de tren de Carlisle.

Anomenat la ciutat fronterera, Carlisle avui dia és el principal centre cultural, comercial i industrial per al nord de Cúmbria. És la llar dels principals campus de la Universitat de Cúmbria i una gran varietat de museus i centres patrimonials. La primera ciutat del comtat de Carlisle havia mantingut l'estatus de ciutat fins que la Llei de Govern Local 1972 es va promulgar el 1974.

El 2012, Carlisle serà un dels els punts de pas de la torxa olímpica abans de prendre el seu camí a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics d'estiu de 2012.[5]

Antiguitat[modifica | modifica el codi]

Gran part de la història antiga de Carlisle és encara desconeguda i el que es coneix prové sobretot de l'evidència arqueològica i els treballs d'historiador romà Gai Tàcit. Els primers habitants registrats eren la tribu Carvetii dels celtes britons que constituïen la principal població de l'antiga Cúmbria i Lancashire del Nord.[6] Segons els primers historiadors Fordum i Boeci Carlisle existia abans de l'arribada dels romans a Gran Bretanya i va ser un dels més forts britànica ciutats de l'època. En el temps de l'emperador Neró, es diu que es va cremar.[7] La ciutat va ser anomenada Luguvalion o Luguwaljon, significant "la força del déu Lugus".[8] Això va ser llatinitzat posteriorment a Luguvalium i més tard va ser derivat a Caer-luel (Caer significa "fortificació" en britònic).[9]

En l'any 73 dC la invasió romana de Gran Bretanya havia arribat al riu Eden[10] [11] i es va construir un fort que el convertia en un punt estratègic de cara a la confluència del riu Caldew amb l'Eden, on es hi ha el castell de Carlisle en l'actualitat.[11] La civitas creada va ser l'única ciutat emmurallada en tota la regió nord-oest de la Britània romana, per això, és raonable suposar que el lloc ja era habitat per la tribu dels carvetii abans de l'ocupació romana, seguint el patró d'establiment de ciutats realitzades pels romans.[6]

Moviments de Gneu Juli Agrícola al voltant de la zona de Carlisle el 79 dC

En 79 dC els dos principals generals romans actius al nord de Britània, Gneu Juli Agrícola i Quint Petili Cerealis, avançaren a través de l'àrea de Solway, ja que va continuar la seva campanya cap al nord.[12] Com a resultat, és probable que s'assolís un major control a Carlisle contra grups antiimperialistes. Se significa pel fet que la fortalesa de Carlisle fou reformada el 83 dC utilitzant fusta de roure de més lluny en lloc del vern local.[13] En aquell temps, la fortalesa tenia per a guarnició un regiment de 500 cavalleria pesant 500 fort, l'ala Gallorum Sebosiana.[11]

A principis del segle II Lugavalium s'havia establert com un bastió important i la frontera de Stanegate, que consistia en el mateix i diversos altres forts que l'enllaçava amb Corbridge, estava demostrant ser una frontera molt més estable enfront dels pictes que les establertes en la més profunda Caledònia. En 122 la província va ser visitada per l'emperador Adrià, que va aprovar un pla per construir un mur de pedra de la longitud de la frontera. Amb el mur fou construïda una nova fortalesa a Carlisle a la zona de l'actual Stanwix al nord del riu. La fortalesa, Petriana, era la més gran al llarg del mur d'Adrià i es va completar finalment en pedra pels volts de l'any 130. Igual que Lugavalium, que es trobava a la vista, Petriana allotjava un regiment de cavalleria, Ala Petriana, que amb 1000 efectius era la més gran associada al mur. Successor d'Adrià, Antoní Pius, va abandonar la frontera i movent-la cap al nord i construir un nou mur entre el Forth i el Clyde (mur d'Antoní). Això no va donar bons resultats però, després de 20 anys les guarnicions retornaren al mur d'Adrià.[13]

Fins a 400 l'ocupació romana de Britània fluctuà en importància i al mateix temps que es va separar de Imperi Romà, quan Carausi assumí el poder del territori. Més tard assassinat patí Damnatio Memoriae, una de les poques referències que sobreviuen d'ell fou descoberta a Carlisle. Monedes en excavacions en l'àrea suggereixen que els romans es mantingueren a Carlisle com a mínim fins al regnat de l'emperador Valentinià II de 375 a 392.

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Castell de Carlisle construït durant el regnat de Guillem II d'Anglaterra

El període de l'antiguitat tardana després de la dominació romana Cúmbria es convertí en la major àrea del regne britònic de Rheged. Encara que no està clar, sembla probable que el regne va prendre el seu nom d'una fortalesa important al seu interior i s'ha suggerit que aquest era àmpliament limítrofes amb la Civitas Carvetiorum, Carlisle.[14] Com a part important d'aquest regne, Carlisle té el seu epicentre en les històries d'Urien i el seu fill Owain, dos reis de Rheged que són objecte de la llegenda artúrica. Rheged finalment va ser annexada en 655, quan Rienmelth ferch Royth es va casar amb Oswiu, rei de Northúmbria. A la part restant del primer mil·lenni, Carlisle va continuar servint com un bastió important dins de diverses entitats que van combatre a la zona, incloent el Regne Britònic de Strathclyde i el Regne angle de Northúmbria.[15]

En temps de la conquesta normanda d'Anglaterra en 1066, Carlisle fou part d'Escòcia i no figurà en el llibre de Domesday de 1086. Això va canviar en 1092 quan el fill de Guillem el Conqueridor, Guillem II d'Anglaterra envaï Cumberland i el reincorporà a Anglaterra. En fer-ho, la construcció del castell de Carlisle va començar en 1093 en el lloc de la fortalesa romana, al sud del riu Eden. El castell va ser construït en pedra en 1112, juntament amb una torrassa i les muralles de la ciutat. Les muralles tancaven la ciutat al sud amb el castell i va incloure tres portes a l'oest, al sud i a l'est anomenades Irish Gate (o Shaddon Gate), English Gate (o Botcher Gate) i la Porta d'Escòcia (Scottish Gate), respectivament. Els noms de les portes encara subsisteixen en els noms de carrers de Carlisle. Juntament amb el castell de Carlisle es construí la Catedral va ser construïda el 1133.[16]

La conquesta de Cumberland va ser el començament d'una llarga guerra entre Escòcia i Anglaterra, que s'intercanviaren la regió al voltant de Carlisle en diverses ocasions, havent-se convertit en un bastió important per la posició del castell. Durant aquestes guerres, els mitjans de vida de les persones en les fronteres va ser devastada pels exèrcits contendents. Fins i tot quan els països no estaven en guerra, la tensió es mantenia alta, i l'autoritat reial en un o altre regne era sovint feble. La incertesa de l'existència significava que les comunitats o pobles afins entre si que busquen seguretat a través de la seva pròpia força i l'astúcia, i millorar els seus mitjans de vida als seus enemics nominal "de despeses. Aquests pobles eren coneguts com la frontera Reivers i Carlisle era la ciutat més important dins dels seus territoris.

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

La mort de la reina verge, Elisabet I d'Anglaterra, el 1603 va començar la fi de les relacions turbulentes entre els escocesos i Anglaterra. Sense hereu anglès, Jaume VI d'Escòcia es va convertir també en rei Jaume I d'Anglaterra i estava decidit a dur la pau al seu "Regne Unit".

Amb la unió dels regnes el castell de Carlisle hauria quedat obsolet com a fortalesa fronterera, però el 1642 va esclatar la guerra civil anglesa i el castell va ser amunicionada pel rei el 1642, i va suportar un llarg setge des d'octubre del 1644 fins a juny de 1645. Finalment, les forces reialistes es va rendir després de la Batalla de Naseby. La ciutat va ser ocupada per una guarnició parlamentària, i posteriorment pels seus aliats escocesos, que destruïren la nau de la catedral i usaren la pedra per reconstruir el castell. .[17] Carlisle va seguir sent una caserna a partir de llavors. En 1698 l'escriptora de viatges Celia Fiennes escriure de Carlisle que tenia la major part de la parafernàlia d'una ciutat militar i hi abundaven l'alcohol i les prostitutes.[18]

L'Acta d'Unió (1707) aprovada entre el Regne d'Anglaterra i el Regne d'Escòcia, representà la creació del Regne de la Gran Bretanya, i Carlisle deixà de ser una ciutat fronterera. De nou, això no va posar fi a la posició de Carlisle com una ciutat de guarnició. El desè setge i més recent en la història de les ciutats va tenir lloc després que Charles Edward Stuart va prendre Carlisle durant l'aixecament jacobita de 1745. Quan els jacobites es van retirar cap a la frontera amb Escòcia, deixant una guarnició de 400 homes al castell de Carlisle. En deu dies el duc de Cumberland va prendre el castell i executà 31 dels jacobites als carrers de Carlisle.[17]

Revolució industrial[modifica | modifica el codi]

Tot i que Carlisle va continuar abastint de soldats la ciutat, arribant a ser la seu del regiment de frontera, la importància de la ciutat com a ciutat militar anà minvant a mesura que avançava l'era industrial. A les primeries del segle XIX es van bastir a la ciutat moltes obres d'enginyeria, indústria tèxtil i alimentària. Principalment a Denton Holme, Caldewgate i Wapping a l'àrea de la vall del Caldew a Carlisle que inclou Carr's of Carlisle, Kangol, Metal Box and Cowans Sheldon.

L'expansió de la indústria s'acompanyà amb gran augment de població en llocs de treball va passar de les explotacions rurals cap a les ciutats. Això va produir una terrible escassetat d'habitatges on en un moment 25.000 persones a la ciutat només tenia 5.000 cases per viure-hi, es deia que la gent s'allotjaven en estables, escorxadors i comunes amb desguassos oberts en ells. Les condicions de vida eren tan dolentes que els disturbis eren comuns i alguns van emigrar als Estats Units. El problema no es va resoldre fins a finals de segle, quan es va construir l'habitatge popular a l'oest de les muralles de la ciutat.[19]

En 1823 es construí un canal prop de Fisher's Cross (Port Carlisle) per tal de manejar els béns produïts a la ciutat. Això va permetre altres centres industrials com Liverpool connectar amb Carlisle a través de Solway. Això va ser de curta durada i no obstant això quan els operadors del canal es va trobar amb l'activitat financera de la via aquàtica es va complir .[20]

Es va construir un ferrocarril en el lloc del canal. Carlisle va arribar a ser un centre ferroviari important a la costa oest de Gran Bretanya i la connexió cap a l'est del país. Hi va haver fins a 7 empreses diferents usant l'estació de tren Carlisle Citadel i abans de la construcció d'aquesta estació, la ciutat tenia diverses estacions de tren diferents, incloent l'estació de London Road. Carlisle també tenia el pati de trens més gran a Europa a Kingmoor que, encara que de mida reduïda, segueix funcionant en l'actualitat i és utilitzat per diverses companyies importants.

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

Botchergate cap al 1950 a Carlisle

Al començament del segle XX la població de la ciutat havia crescut per sobre dels 45.000 habitants. El transport millorà amb un sistema de tramvia públic instal·lat l'any 1900, que va funcionar fins a 1931, i el primer cinema va ser construït el 1906. El 1912, els límits de Carlisle es van ampliar fins a incloure Botcherby a l'est i Stanwix al nord.[21]

La ciutat no va estar exempta de problemes i no obstant això encara patien amb la indústria en particular. Carlisle no evità el declivi de la indústria tèxtil, que es va experimentar a tota la Gran Bretanya, ja que la nova maquinària reduí la necessitat de mà d'obra. El 1916, durant la Primera Guerra Mundial, el govern es va fer càrrec de tots els bars i cerveseries a Carlisle, a causa de l'embriaguesa endèmica entre els treballadors de la construcció i municions de la fàbrica de municions propera a Gretna. Aquest experiment de nacionalització de l'elaboració de la cervesa, primer conegut com la "Carlisle Board of Control" (junta de control de Carlisle), i després de la guerra anomenat "Carlisle & District State Management Scheme", es va perllongar fins a 1971.

En els anys 1920 i 1930 foren construïts a la ciutat els primers habitatges socials, molts d'ells al barri de recent formació Raffles, a l'oest de la ciutat. En aquest període inicial Raffles era el barri més buscat per inquilins d'habitatges municipals.[22] Tanmateix això no va durar i aviat es va convertir en el barri més famós de Carlisle, pels seus alts índexs de criminalitat i els estàndards de vida empobrits. Un informe d'abril de 1994, aparegut a The Independent va qualificar la successió d'una àrea on no anar a viure. Un resident afirmava: "Si tens un problema al Raffles, fes-te amb una escopeta".[23] La remodelació l'any 2004 va ser un esforç per netejar el barri mitjançant la substitució d'habitatges.[24]

A la dècada de 1980 la ciutat fou renovada. Conegut com The Lanes, els carrerons estrets que travessaven el bloc oriental del centre de la ciutat no havia canviat molt des de l'època medieval. La renovació el transformà en un centre comercial amb una biblioteca que s'inaugurà el 1986.[25] Això es va complementar el 1989, quan el centre de la ciutat de Carlisle fou exclòs del trànsit de vehicles de motor.[21]

La tarda del divendres 7 de gener de 2005, els rius Eden, Caldew i Petteril i es van desbordar a Carlisle, a causa de pluges de fins a 180 mm.[26] S'inundaren 1.700 habitatges i 3 persones van perdre la vida. A més, s'inundaren les instal·lacions de la policia i els bombers de la ciutat a més de l'estadi de futbol de Brunton Park. En els mesos següents la policia, els bombers i els Carlisle United FC es traslladaren, aquest últim fins a Morecambe. Degut al caos s'hagué de respondre a nombrosos casos d'incendis i saquejos a la ciutat.[27]

Centre de la ciutat[modifica | modifica el codi]

Carlisle té un centre històric compacte, que inclou un castell, el museu, la catedral i muralles semi-intactes. Els antics tribunals de justícia o les torres de la ciutadella, que ara serveixen com oficines per al Consell del comtat de Cúmbria van ser dissenyats per Thomas Telford.[28] El primer edifici de la ciutadella era una fortificació de l'època dels Tudor que substituí la Porta d'Anglaterra medieval, dissenyat per l'enginyer militar de Moràvia Stefan von Haschenperg el 1541.[29]

Govern i administració[modifica | modifica el codi]

Oficines del Consell de Carlisle al centre de la ciutat

Carlisle ha mantingut l'estatus de ciutat des de l'edat mitjana i ha estat un districte (borough constituency) o circumscripció parlamentària (parliamentary borough) durant segles en un moment de tornar dos diputats. El 1835 es va convertir en un terme municipal que va ser promogut a la condició de ciutat del comtat el 1914. Els límits de la ciutat han canviat en diverses ocasions des de 1835 essent la darrera el 1974 quan sota la "Llei de govern local" (Local Government Act) de 1972, la ciutat i el borough es va fusionar amb el districte rural (Border Rural District) per convertir-se en la nova City of Carlisle, un districte no metropolità de Cúmbria.

El borough originalment tenia diverses parròquies civils o parts de parròquies incloses en d'ella, que es van fusionar en una sola parròquia civil de Carlisle el 1904. La zona urbana ara es classifica com una àrea no aparroquiada (unparished area) a excepció de les franges de les parròquies de Stanwix Rural, Kingmoor i St Cuthbert Without.

Carlisle sol·licità sense èxit per esdevenir Lord Mayoralty en 2002. L'Ajuntament de Carlisle té la seu a un edifici de 1960 conegut com el Centre Cívic de Rickergate.

Carlisle es regeix per un consell de districte anomenat Ajuntament de Carlisle, i en les eleccions de 2011 cap partit tenia la majoria en el consell, però els conservadors s'aliaren amb el Partit Liberal Demòcrata.[30] El consell també cobreix una àrea rural gran amb molts pobles i petites ciutats dins d'ella: per exemple, Dalston, Brampton, Longtown, Wetheral, Bewcastle i Scotby.

Geografia[modifica | modifica el codi]

An important centre for trade, it is located 56 miles (90 km) west of Newcastle-upon-Tyne, 71 miles (114 km) north of Lancaster, 90 miles (140 km) south-east of Glasgow, 93 miles (150 km) south of Edinburgh, 120 miles (190 km) north-west of York, and 300 miles (480 km) north-north-west of London, at 54°52’N, 2°50’W. Nearby towns and villages include Longtown (North), Penrith (South) Brampton (East), Wigton (West), Haggbeck, Harker, Carwinley, Blackford, Houghton, Scotby and.

Carlisle és un important centre de comerç, a 90 quilòmetres a l'oest de Newcastle upon Tyne, 114 km al nord de Lancaster, a 140 km al sud-est de Glasgow, 150 km al sud d'Edimburg, a 190 km al nord-oest de York, i 480 km al nord-nord-oest de Londres. Ciutats i pobles propers inclouen Longtown (nord), Penrith (sud) Brampton (est), Wigton (oest), Haggbeck, Harker, Carwinley, Blackford, Houghton, Scotby i Rockcliffe.

Carlisle experimenta un clima oceànic (Cfb classificació climàtica de Köppen). El gener de 2005 Carlisle va ser colpejat per vents forts i pluges intenses, i el dissabte 8 gener 2005 totes les carreteres a Carlisle estaven tancades a causa de les greus inundacions, les pitjors des de 1822, que va causar tres morts.[31][32]

Paràmetres climàtics mitjans de Carlisle, 28m asl, 1971-2000
Mes Gen. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Anual
Temperatura diària màxima °C (°F) 6,6
(44)
7,2
(45)
9,1
(48)
11,6
(53)
15,1
(59)
17,4
(63)
19,5
(67)
19,2
(67)
16,4
(62)
13,2
(56)
9,3
(49)
7,3
(45)
?
(Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "?")
Temperatura diària mínima °C (°F) 1,3
(34)
1,5
(35)
2,6
(37)
3,9
(39)
6,3
(43)
9,2
(49)
11,4
(53)
11,1
(52)
9,1
(48)
6,6
(44)
3,3
(38)
1,9
(35)

(Error de l'expressió: Operador * inesperat)
Precipitació total mm (polzades) 76
(3)
59
(2)
67
(3)
46
(2)
54
(2)
62
(2)
70
(3)
73
(3)
77
(3)
79
(3)
79
(3)
85
(3)

(Error de l'expressió: Operador / inesperat)
Font: MeteoFrance[33]

Divisions i suburbis[modifica | modifica el codi]

Warwick Road actua d'accés principal cap al centre de Carlisle

A l'extrem nord de Carlisle hi ha les àrees suburbanes de Kingstown, Lowry Hill i Moorville, tota la part antiga de la parròquia de Kingmoor. Al sud d'aquestes àrees hi ha Stanwix, Edentown, Etterby, St Anns Hill i Belah, que s'afegiren a Carlisle el 1912. La parròquia rural de Stanwix encara existeix, però només inclou una part molt petita de la zona urbana de Carlisle anomenada Whiteclosegate.

Cap al sud immediat de Stanwix hi ha el riu Eden. A la seva riba oposada hi ha el centre històric de la ciutat de Carlisle, que limita a l'oest amb la línia de la West Coast Main Railway de i el riu Caldew. En el passat les principals indústries de Carlisle va florir a la vora del riu Caldew, especialment Denton Holme, l'àrea de Caldewgate a l'oest i Wapping a la riba oriental. A l'oest de Caldewgate i el nord de Denton Holme dels suburbis de Newtown, Morton, Sandsfield Park, Longsowerby, Raffles and Belle Vue desenvolupar a finals del segle 19 i 20.

Al costat est del centre de la ciutat es va desenvolupar al segle XIX en una zona més pròspera que l'oest al llarg del que avui és la carretera A69. Aquesta enllaça amb l'antic poble independent de Botcherby.

Al sud del centre de la ciutat hi ha la zona Botchergate/St Nicholas de finals de l'era victoriana amb habitatges adossats similars a la que hi ha a en Denton Holme i Caldewgate.

Cap a al sud-oest de Botchergate i St Nicholas hi ha els antics poblats i ara àrees suburbanes d'Upperby i Currock. La zona urbana s'estén cap a l'antiga frontera del borough i inclou les àrees de Blackwell i Durdar dins de la parròquia civil de St Cuthbert Without.

Entre Upperby i Botcherby hi ha un altre antic poble que alguna vegada va ser part de St Cuthbert Without i ara és probablement el major suburbi de Carlisle anomenat Harraby. Aquest se subdivideix en moltes finques i zones incloses Harraby East, New Harraby, Harraby Green, Old Harraby, Petteril Bank i el polígon industrial de Durranhill. Al costat de Harraby cap al sud, però fora dels límits antics del borough hi ha el llogaret de Carleton.

Transport[modifica | modifica el codi]

Estació ferroviària de Carlisle

Carlisle s'uneix amb la resta d'Anglaterra a través de l'autopista M6 cap al sud, i a Escòcia a través de la M74/A74 cap a Glasgow. A més d'aquestes rutes, moltes de les principals carreteres o bé comencen o acaben a Carlisle, incloent la A6 cap a Penrith i Luton, la A595 cap a l'oest de Cúmbria, la A69 cap a Newcastle upon Tyne i l'A7 cap a Edimburg. Carlisle és un node ferroviari principal de la línia West Coast Main Line. Altres línies de ferrocarril van a Newcastle upon Tyne, Leeds, Glasgow, a través de Dumfries i l'oest de Cúmbria.

Educació[modifica | modifica el codi]

La Universitat de Cúmbria té quatre campus a Carlisle a Fusehill Street, Brampton Road, Paternoster Row i Newcastle Street. La universitat ofereix una àmplia gamma de graus d'educació superior com informàtica aplicada, psicologia aplicada, art, empresarials, dret, mitjans de comunicació, treball social i formació de professorat.

Les escoles secundàries dins de la ciutat de Carlisle són: Richard Rose Academy (que consisteix en el campus central i el campus de Morton), Austin Friars St Monicas (escola catòlica privada), Trinity - Centre of Excellence for Languages, Newman (escola catòlica). Altres escoles secundàries al districte de Carlisle són Caldew School (Dalston) i William Howard School (Brampton).

L'Acadèmia Richard Rose Central substituí St Aidan's County High School and Specialist Sports and Science College (NCTC, anteriorment Escola de Harraby). Està patrocinat per Eddie Stobart propietari Andrew Tinkler, i l'empresari local Brian Scowcroft. Va obrir les seves portes el setembre de 2008. El gener de 2009, hi va haver protestes per part de pares i alumnes respecte a l'educació de mala qualitat i les instal·lacions escolars. L'escola es va trobar que no i es va col·locar en mesures especials,[34] amb el director i cap executiu de ser reemplaçat immediatament. with the headmaster and chief executive being immediately replaced.[35]

Música i teatre[modifica | modifica el codi]

El Sands Centre és el lloc principal d'entreteniment de Carlisle, que de vegades rep músics itinerants, teatres i comediants. El Stanwix Arts Theatre també opera el suburbi nord de la ciutat, així com el Green Room, un teatre d'aficionats. L'estadi de Brunton Park també ha albergat música en viu i hostatjat Elton John el 2007.[36]

El Festival de Música de Carlisle es porta a terme a la Catedral cada any i l'ara difunt Brampton Live, el festival folk al nord d'Anglaterra, que abans tenia lloc no lluny de la ciutat de Brampton. El cap de setmana del 14/15 de maig de 2011, l'aeroport Carlisle Lake District va ser seu més gran d'Europa festival de música lliure, Big Weekend de Ràdio 1. El festival va comptar amb músics de primera línia com Lady Gaga i Foo Fighters. Església de Saint Cuthbert alberga una sèrie anual de concerts de música instrumental i de cambra organitzats per North Cumbria Recitals.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

En ser la capital administrativa de Cúmbria, Carlisle és a poca distància del districte de Lake, que ha estat considerat com un dels millors llocs per menjar al país.[37] L'àrea és la llar de quatre restaurants amb estrelles Michelin com L'Enclume, Sharrow Bay Country House, Holbeck Ghyll i The Samling a Ambleside. El comtat també és conegut per tenir més microcerveseries que qualsevol altre comtat i al costat de Jennings Brewery que subministren una àmplia varietat de cerveses locals, molts dels quals se serveixen en bars i restaurants al llarg de Carlisle.

Cada mes d'agost se celebra el Carlisle Food Fair a la zona de vianants del centre de la ciutat. La fira acull productes de tot el continent, així com amb una gran quantitat de productes d'agricultors locals, incloent les típiques salsitxes de Cumberland, la salsa Cumberland i mostassa de Cumberland.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Roach, Peter. Cambridge English Pronouncing Dictionary. 17a ed.. Cambridge: CUP, 2006. ISBN 978-0-521-68086-8. 
  2. Snyder, Christopher A. The Britons. John Wiley and Sons, 2003. p.204
  3. The Spirit of Hadrian's Wall. Cicerone Press Limited, 2008. p.177
  4. Landranger 85: Carlisle & Solway Firth. Ordnance Survey, 2007. ISBN 9780319228227. 
  5. «Olympic torch relay to stop in Carlisle and Bowness». BBC News, 18 maig 2011 [Consulta: 20 maig 2011].
  6. 6,0 6,1 Celtic Tribes of Britain; The Carvetii. Roman Britain Organisation. 
  7. Samuel Sampson. The Agreeable Historian, or the Complete English Traveller, 1746. 
  8. Jackson, Kenneth. Language and History in Early Britain. Edinbugh, UK: Edinburdh University Press, 1953, p. 39. ISBN 1851821406. 
  9. John T. Koch. Celtic Culture : A Historical Encyclopedia. ABC-CLIO, 16 desembre 2005. 
  10. Settling in Cumbria. Tullie House Museum. 
  11. 11,0 11,1 11,2 «Tullie House». iRomans, a Tullie House website.
  12. David Shotter. «Cerialis, Agricola and the Conquest of Northern Britain». Council for British Archaeology.
  13. 13,0 13,1 «Timeline of Roman Carlisle». Tullie House Museum.
  14. Higham, Nick. The Northern Counties to AD 1000. Longman Higher Education, 1986 [Consulta: 4 maig 2011]. 
  15. «Post-Roman Britain, The Question of Cumbria». History Files.
  16. Tim Tatton-Brown and John Crook, The English Cathedral, New Holland (2002), ISBN 1843301202
  17. 17,0 17,1 Nanson, W. Carlisle during the siege of 1644–5. old ser, 1884.  «Carlisle Castle during the civil war». English Heritage.
  18. Fiennes, Celia. Through England on a Side Saddle. Penguin Classics, 2009. 
  19. «Carlisle - History». EDGE Guide. [Consulta: 3 maig 2011].
  20. «Port Carlisle». Visit Cumbria. [Consulta: 3 maig 2011].
  21. 21,0 21,1 «A History of Carlisle». Local histories. [Consulta: 4 maig 2010].
  22. «The Raffles Estate: Then and Now». BBC Cumbria. BBC, 13 novembre 2009 [Consulta: 4 maig 2011].
  23. «No-Go Britain: Where, what, why». The Independent on Sunday. Independent Newspapers Ltd [Londres], 17 abril 1994.
  24. Legg, Matthew. «New homes for rent on Carlisle's Raffles estate». Cumberland News, 17 febrer 2009.
  25. Scott Parker, Mary Scott. Memories of the Lanes. Bookcase, novembre 2006. 
  26. «Carlisle Floods January 2005». Met office. [Consulta: 25 abril 2011].
  27. Bernard Dolan. «Message from, Bernard Dolan, to staff». Cumbria Fire & Rescue Service, 14 gener 2005.
  28. Visit Cumbria Carlisle Citadel
  29. Colvin, Howard, ed., The History of the King's Works, vol. 4 part 2, (1982), 670-1.
  30. «Carlisle City Council elections: Conservatives stay in power». News and Star, 7 maig 2011.
  31. «Carlisle 'cut off' by flood water». BBC News, 8 gener 2005 [Consulta: 31 desembre 2009].
  32. "Floods leave homes without power" at BBC News – 8 January 2005, 23:31 UTC
  33. «Averages for Carlisle» (en meteofrance), juny 2011.
  34. «Ofsted inspection report, Richard Rose Central Academy» (PDF). [Consulta: 9/2/09].
  35. «Richard Rose Central Academy: Press Release». [Consulta: 9/2/09].
  36. «Blues army for Elton at Brunton Park». Cumberland News, 8 juny 2007. [Consulta: 25 abril 2011].
  37. Wallop, Harry. «100». The Independent [Londres], 15 gener 2010 [Consulta: 4 maig 2011]. «"the Lake District is becoming one of the best places to eat in Britain"»

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlisle (Cúmbria)