Carlisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Carlí (moneda)».
La senyera tradicional carlina

El carlisme va ser un moviment polític ultraconservador a Espanya, que pretenia d'establir una branca alternativa dels Borbons al tron d'Espanya.

Ideològicament, el carlisme és tradicional, anti-"liberal". Va néixer el 1833 i el seu lema de Déu-Pàtria-Furs-Rei, avui ho reflecteixen i actualitzen com Federalisme/Confederació-Socialisme-Autogestió. El seu suport social provenia tradicionalment de les àrees rurals, donat que molts pagesos veien amenaçada la seva forma tradicional de viure amb l'entrada dels principis econòmics liberals al camp, a causa de les successives desamoritzacions i també dels constants atacs per a privar-los dels Comunals. El suport del baix clergat al primer moviment carlí també fou considerable, per la seva defensa d'un catolicisme militant, atès que l'Església llavors no admetia la llibertat de culte, així com tampoc la laicitat de l'Estat.

Ideologia[modifica | modifica el codi]

El Carlisme és un moviment polític defensor dels drets de les persones i dels pobles i les Nacions de "Las Españas", contra el centralisme que va pretendre imposar la Constitució de 1812, donant suport, en el plet dinàstic suscitat a la mort de Ferran VII, els drets legítims de Carles Maria Isidre ("Carles V d'Espanya"), germà de Ferran VII. Per als carlins, Carles era el rei que havia jurat els Furs, i respectava els drets dels Pobles; enfront d'Isabel II, que imposava manu militari una nova nacionalitat amb la Constitució de 1812, i que sumava, als atropellaments forals començats amb els decrets de Nova Planta, els constants intents de reduir el sobirà Regne Navarrès (Reyno de Navarra) a província. La reivindicació dels furs ha fet que s'interpretés sovint el carlisme com un moviment sobiranista i precursor dels moderns nacionalismes, però sempre dins d'un projecte de convivència comuna, lliure i voluntari, des de l'autodeterminació i mitjançant un sistema foral/federatiu/confederal per a "Las Españas".

Història[modifica | modifica el codi]

El conflicte entre carlins i liberals originà nombroses guerres durant el segle XIX (les Guerres Carlines). El carlisme va ser especialment fort a Navarra i també al País Basc, al País Valencià i a Catalunya. Alguns militars o personatges carlins destacats van ser:

  • Marià Vayreda, pintor i escriptor, combatent carlí en la seva joventut i autor del llibre de memòries Records de la darrera carlinada.
  • Ramon Cabrera i Grinyó, general, que era conegut i temut, com el "Tigre del Maestrat", encara que al final de la seva vida es va declarar partidari de la Reina Isabel II.

El segle XX, el carlisme va participar en la guerra civil iniciada el 1936 empès per l'actitud de personatges com el Comte de Rodezno, expulsat del Partit per col·laboracionista, ja que es va considerar que havia compromès el partit amb els militars que havien estat els seus enemics durant un segle, sense haver rebut les garanties mínimes exigides.

Els partidaris de la participació en la Guerra Civil espanyola ho defensaren adduint la defensa dels drets humans i contra els atacs a la vida i a la religió i contra els assassinats i el desordre, tot i que molts dels seus dirigents s'oposaven a l'alçament militar, entre ells Tomàs Caylà. De tota manera, el 1937, davant el nomenament de Franco, el Partit va negar qualsevol suport al que consideraven un règim feixista i dictatorial, per la qual cosa Don Javier I i Fal Conde, el seu cap delegat van ser bandejats, mentre els comandaments carlins dels terços eren reemplaçats per militars de carrera.

Franco, malgrat l'oposició dels dirigents del partit carlista, volia obligar, sense aconseguir-ho, la Comunió Tradicionalista (nom que llavors usava el Partit Carlí), a fusionar-se amb Falange Espanyola. Des d'aquell moment, els carlins van ser tractats com a traïdors. Davant la negativa, el règim va continuar admetent els antics carlins que, expulsats del Partit, van voler col·laborar amb la dictadura i també els símbols carlins a la seva escenografia (el jou i les fletxes).

Pretendents carlins[modifica | modifica el codi]

Aquests són els diferents pretendents carlins al tron d'Espanya:

El Carlisme avui[modifica | modifica el codi]

Avui en dia, el moviment carlí ha perdut molta força degut, entre altres causes, al discriminatori tracte rebut en les primeres eleccions del post-franquisme, ja que el Partit Carlista no va ser legalitzat fins a passades aquestes, a pesar d'haver acordat tots els integrants de la Junta Democràtica que no s'acceptarien legalitzacions parcials, "o tots o cap". També va coadjuvar i de forma determinant l'atac criminal efectuat amb armes de guerra, per l'extrema dreta internacional finançada i donada suport per estaments de l'Estat, a Montejurra el 1976, i que va causar dos morts, Ricardo García Pellejero i Aniano Giménez Sants, reconeguts al cap de 30 anys com a víctimes del terrorisme. I, malgrat que continua, actualment no té representació parlamentària a Espanya (sense senadors ni diputats). Malgrat això, hi ha dues organitzacions carlines que continuen la lluita política:

  • El Partit Carlí (PC), d'ideologia confederal socialista autogestionària. Va fundar Esquerra Unida el 1986, però va sortir de la coalició un any després.
  • La Comunió Tradicionalista Carlina (CTC), tradicionalista i formada pels carlins que van abandonar el partit a causa de l'evolució ideològica de don Carles Hug a la dècada del 1970.

Les dues organitzacions polítiques es presenten habitualment a les eleccions. L'actual alcalde de la localitat navarresa de Puente la Reina/Gares, és el carlí Feliciano Vélez (Partit Carlí d'Euskal Herria). A més, el germà petit de don Carles Hug, don Sixte-Enric de Borbó-Parma, responsable dels fets criminals de Montejurra 1976 contra el Partit Carlí, compta amb una Secretaria Política i els seus seguidors (una minoria dins del carlisme), que el consideren el "Banderer de la Tradició".

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Nuevo pretendiente carlista a la corona de España» (en castellà). Europa Press, 5/5/2011. [Consulta: 2/7/2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlisme