Carlo Gesualdo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Carlo Gesualdo da Venosa)
Infotaula de personaCarlo Gesualdo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 març 1566 Modifica el valor a Wikidata
Venosa (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 setembre 1613 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Gesualdo (Itàlia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGesù Nuovo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, llaütista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1585 Modifica el valor a Wikidata –
MovimentRenaixement Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsStefano Felis (en) Tradueix i Pomponio Nenna Modifica el valor a Wikidata
InstrumentLlaüt Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Gesualdo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria d'Avalos (en) Tradueix (1586–1590)
Leonora d'Este (en) Tradueix (1594–1637) Modifica el valor a Wikidata
FillsAlfonsino Gesualdo (en) Tradueix
 ( Leonora d'Este (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
ParesFabrizio II Gesualdo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Geronima Borromeo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsCarles Borromeo (oncle)
Alfonso Gesualdo (oncle)
Pius IV (besoncle)
Maria d'Avalos (en) Tradueix (cosina germana) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0315192 TMDB.org: 4378133
Spotify: 7wi1x9DxLtqnhzJIQa7JQF Musicbrainz: c6c6f154-b3b8-4f82-a500-589373f41556 Lieder.net: 4167 Discogs: 844675 IMSLP: Category:Gesualdo,_Carlo Allmusic: mn0001206186 Find a Grave: 9927397 Modifica el valor a Wikidata

Carlo Gesualdo (Venosa, Potenza, 8 de març de 1566 - Avellino, 8 de setembre de 1613), príncep de Venosa i comte de Conza, fou un compositor italià, una de les figures més significatives del Renaixement.

Vida[modifica]

No hi ha certesa ni de la data ni del lloc de naixement (se suposa que va ser a Nàpols o a Venosa, el principat del qual pertanyia a la seva família des de 1560). Era el segon fill de Fabrizio Gesualdo, nascut al si d'una família aristocràtica estretament relacionada amb l'Església, era nebot de l'arquebisbe de Nàpols Alfonso Gesualdo i de sant Carles Borromeu; també era renebot del papa Pius IV. Quan va morir el seu germà més gran va heretar els títols i drets dinàstics de la família.

Va començar els estudis musicals a l'acadèmia fundada pel seu pare i freqüentada per importants músics. Va rebre a edat molt primerenca classes de llaüt i composició: probablement el seu mestre va ser Pomponio Nenna.

El 1586 es va casar amb la seva cosina Maria d'Avalos, filla del duc de Pescara, però va ser sorpresa cometent adulteri i Gesualdo la va assassinar al costat del seu amant l'octubre de 1590. L'acarnissament i salvatgisme amb què va cometre el crim va convulsionar la societat de l'època. Aquest acte va fer que es retirés a la seva mansió a la ciutat de Gesualdo per escapar de la ira de les famílies dels assassinats.

El 1593 amb l'ajuda del seu oncle l'arquebisbe, va contreure matrimoni amb Elionor d'Este, filla del duc de Ferrara, però a causa de les infidelitats del compositor el matrimoni va fracassar. Va tenir dos fills, un per matrimoni, que van morir a edat molt primerenca; la mort del primer per ofegament, va ser imputada a Gesualdo i la mort del segon el 1600 el va afectar notablement, i això podria ser el punt de partida de la particular penitència que es va administrar.

Va considerar la mort dels seus fills com a càstig de la justícia divina i va viure turmentat fins al dia de la seva mort. Per expiar les seves culpes es va sotmetre a pràctiques masoquistes amb escenes de flagel·lació amb nois, per, segons ell, expulsar els dimonis. Després d'una d'aquestes sessions es va trobar Carlo Gesualdo mort i nu el 8 de setembre de 1613. Segons algunes fonts, la seva mort va ser voluntària, però d'altres indiquen que podria haver estat assassinat per algun dels joves amb qui es flagel·lava.

Obres[modifica]

Madrigals[modifica]

Música sagrada[modifica]

  • 2 llibres de Sacrae cantiones, cinc a set veus (1603).
  • Responsoris de tenebres per a Setmana Santa.
  • 4 motets a Maria.

Literatura[modifica]

Les excel·lents relacions de la seva família amb l'Església van fer que la seva obra no sofrís cap mena de censura. Les seves composicions se surten dels cànons de l'època; Gesualdo no havia d'agradar a ningú, escrivia per a si mateix, el resultat va ser-ne una obra original, estranya i sorprenent en el Renaixement.

La seva obra està influïda pel caràcter nou de la música de Luzzasco Luzzaschi, que va conèixer a Ferrara i a qui va dedicar el 1594 el seu quart llibre de madrigals.

Bibliografia[modifica]

  • Annibale Cogliano: Carlo Gesualdo omicida fra storia e mito. Napoli: Edizioni Sscientifiche Italiane, 2006. ISBN 88-495-1232-5.
  • Annibale Cogliano: Carlo Gesualdo. Il principe l'amante e la strega. Napoli: Edizioni Sscientifiche Italiane, 2005. ISBN 88-495-0876-X.
  • The Concise Edition of Baker's Biographical Dictionary of Musicians, 8th ed. Revised by Nicolas Slonimsky. New York, Schirmer Books, 1993. ISBN 0-02-872416-X.
  • Glenn Watkins: Gesualdo: The Man and His Music. 2nd edition. Oxford, 1991. ISBN 0-19-816197-2.
  • The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. London, Macmillan Publishers Ltd., 1980. ISBN 1-56159-174-2.
  • Gustave Reese, Music in the Renaissance. New York, W.W. Norton & Co., 1954. ISBN 0-393-09530-4.
  • Alfred Einstein: The Italian Madrigal. Princeton, 1949.
  • Cecil Gray, Philip Heseltine: Carlo Gesualdo, Musician and Murderer. London, St. Stephen's Press, 1926.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlo Gesualdo