Carlo Pedrotti
  |
|
|---|---|
| Estil: | Clàssic |
| Naixença: | 12 de novembre de 1817 Verona |
| Defunció: | 16 d'octubre de 1893 (als 75 anys) Verona |
| Nacionalitat: |  Itàlia |
| Activitat principal: | Compositor |
|
Obres destacades |
|
Carlo Pedrotti (Verona, Itàlia, 12 de novembre de 1817 - 16 d'octubre de 1893) fou un compositor veronès.
Tingué per mestre en Domenico Foroni, i el 1840 estrenà la seva primera òpera Lina, que fou molt ben acollida pel públic i que li'n valgué ésser contractat com a director d'orquestra del teatre italià d'Amsterdam (1840-1845).
El 1845 retornà a Verona i fou nomenat mestre concertador del teatre Filharmònic d'aquesta ciutat i després del Nou de la mateixa. El 1868 fou cridat a Torí per encarregar-se de la direcció del Conservatori i del teatre Regio. El 1872 fundà una societat de concerts que contribuí a fomentar la afició a la música clàssica a Torí.
Dotat de gran facilitat melòdica, Pedrotti produí cert nombre d'òperes, en la seva majoria còmiques, molt apreciades en el seu temps, malgrat que envelliren ràpidament.
Òperes principals [modifica]
- La figlia dell' arciere: (Amsterdam 1844)
- Roma di Montfort: (Verona, 1845)
- Fiorina; (Verona, 1851)
- Il parruchiere della Reggensa: (Verona, 1852)
- Gelmina, o col fuoco non si scherza: (Milà, 1853)
- Genoveffa del Brabante: (Milà, 1854)
- Tutti in maschera: la seva obra més popular (Verona, 1856)
- Isabella d'Aragona: (Torí, 1859)
- Mazeppa: (Bolonya, 1861)
- Guerra in quattro: (Milà, 1861)
- Marion Delorme: (Trieste, 1865)
- Il favorito: (Torí, 1870)
- Olema la schiava: (Mòdena, 1872)
Bibliografia [modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 42, pàg. 1360 (ISBN 84-239-4542-1)
