Carlos Arias Navarro
De Viquipèdia
| Carlos Arias Navarro | |
|
71è President del Govern d'Espanya
4rt de la Dictadura Franquista (1939-1975) 1r de la Transició (1975-1977) |
|
| Mandat 31 de desembre de 1974 – 1 de juliol de 1976 |
|
| Vice President(s) | José García Hernández (1974-1975) Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil (1975-1976) |
|---|---|
| Precedit per | Torcuato Fernández Miranda |
| Succeït per | Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil |
|
145è Alcalde de Madrid
|
|
| Mandat 1965 – 1973 |
|
| Precedit per | José Finat y Escrivá de Romaní |
| Succeït per | Miguel Ángel García-Lomas Mata |
|
|
|
| Naixement | 11 de desembre de 1908.svg){kind=small} Madrid (Espanya) |
| Mort | 27 de novembre de 1989 Madrid (Espanya) |
| Partit polític | Cap |
| Parella | ? |
| Professió | Advocat fiscal |
Carlos Arias Navarro (nascut el 11 de desembre de 1908 a Madrid, mort el 27 de novembre de 1989 al mateix lloc) fou un polític espanyol, president d'Espanya entre 1973 i 1976.
A partir de 1929, Arias Navarro estigué actiu com a jurista a Màlaga i a Madrid. Durant la Guerra Civil espanyola la seva orientació política de dretes féu que donés suport al general Franco, exercint com a fiscal a la mateixa Málaga durant la Guerra Civil, amb una duresa que li va fer guanyar el sobrenom d'El Carnicero de Málaga. Entre 1965 i 1973 va ser alcalde de Madrid, destacant per la seva eficiència administrativa. El juny de 1973 fou nomenat ministre. Però poc després, el president Luis Carrero Blanco fou assassinat per ETA, fent que el 29 de desembre de 1973 Arias Navarro en fos declarat el successor. Jurà el càrrec el dia 2 de gener del 1974.
La seva gestió va caracteritzar-se per una màscara d'oberturisme teòric ("esperit del 12 de Febrer" en al·lusió de la data en què va anunciar un "programa" de pseudodemocratització del règim a les Corts) i per un enduriment de la represió, (Pena de Mort a Salvador Puig Antich, Heinz Chez).
Com a President del Govern fou l'encarregat, amb llàgrimes i la veu trencada, d'anunciar als espanyols la mort de Franco, el dia 20 de novembre del 1975. Abans d'això, seguint els desitjos del Generalísimo i a causa del deteroriorament de la salut del dictador, s'havia aplicat l'article 11 de la Llei Orgànica de l'estat transmetent provisionalment a Joan Carles I d'Espanya els poders de cap d'estat de forma interina.
Després de la mort de Franco, intentà continuar la política menada anteriorment pel difunt dictador, i per fer-ho, comptava amb el suport de la família de Franco. Finalment, el rei provocà la seva dimissió el 1976, ja que Arias Navarro havia demostrat que no era l'home indicat per menar Espanya a la democràcia.
| Precedit per: Torcuato Fernández Miranda |
President del Govern d'Espanya 31 de desembre del 1974–- 1 de juliol del 1976 |
Succeït per: Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil |
.gif){kind=small}
