Carlos Cortezo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:53, 16 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaCarlos María Cortezo y Prieto de Orche
Biografia
Naixement1 d'agost de 1850
Madrid
Mort24 d'agost de 1933(1933-08-24) (als 83 anys)
Madrid
  Ministre d'Instrucció Pública
27 de gener de 1905 – 23 de juny de 1905
PresidentRaimundo Fernández Villaverde
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióesperantista, polític, metge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
1905 –
Director general de Sanidad (es) Tradueix
Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata

Carlos María Cortezo y Prieto de Orche (Madrid, 1 d'agost de 1850 - Madrid, 24 d'agost de 1933) fou un metge i polític espanyol, ministre durant el regnat d'Alfons XIII.[1]

Biografia

Va ser metge degà de l'Hospital de la Princesa i del cos de Beneficència. El 1878 va fundar amb Francisco Méndez Alvaro la Societat Espanyola d'Higiene, de gran influència en l'àmbit mèdic. Va ser director de la Reial Acadèmia de Medicina i vocal del Consell de Sanitat. Nomenat Director general de Sanitat en 1899, va crear l'Institut d'Higiene Alfons XIII, que comptava entre els seus investigadors amb Ramón y Cajal. Nomenat per segona vegada Director general de Sanitat el 1902, va establir la vacuna obligatòria contra la varicela. Com a investigador, va impulsar l'estudi dels bacteris en el camp mèdic. També va redactar una reforma per a la prevenció d'epidèmies. Com a polític, va ser un orador acarnit a favor de la república i va participar de la política al costat de Castelar. Diputat per Sahagún en el partit conservador, va ser nomenat Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts el 1905 en el Gabinet presidit per Raimundo Fernández Villaverde. També va ser senador i conseller d'Estat.

Durant els anys 20 va ser promoure activament la llengua auxiliar internacional esperanto, que havia conegut gràcies a Leonardo Torres Quevedo. Va ser també president de l'Associació Espanyola d'Esperanto.[2]

El 1931 el rei Alfons XIII li va concedir el Toisó d'or per les seves contribucions mèdiques i polítiques, fet extraordinari, ja que pràcticament està resevat per a membres de famílies reials i Caps d'Estat. Va ser nomenat Fill predilecte de la ciutat de Madrid i té un carrer amb el seu nom i una estàtua al Parc del Retiro, obra de Miquel Blay i Fàbregas.[3]

Obres

  • Lecciones de patología y Clínica Médica 1880
  • Estudio sobre el cólera morbo asiático 1884
  • Tendencias de la medicina moderna 1890
  • Diferenciación sensitiva
  • Paseos de un solitario 1923
  • Publicacions a El Siglo Médico

Referències

  1. ↑ Schoendorff Ortega, Jorge. El Dr. Carlos María Cortezo y su obra (1850-1933) (en castellà). Madrid: Universidad Complutense, Departamento de Hª de la Medicina. Colección Tesis doctorales (Universidad Complutense de Madrid); 341/88, 1988. 
  2. ↑ Ivan Širjaev; Ludoviko Kökény; Vilmos Bleier; Kálmán Kalocsay. Enciklopedio de Esperanto (en esperanto). Budapest: Literatura Mondo, 1933-1934. 
  3. ↑ Morán, V. «Carlos María Cortezo y Prieto de Orche». Revista de la Organización Medica Colegial, Octubre 1988.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlos Cortezo


Càrrecs públics
Precedit per:
Juan de la Cierva y Peñafiel 		Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts

(abril-juny) 1905 		Succeït per:
Andrés Mellado Fernández
Precedit per:
Francisco Codera Zaidín
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira h
1918-1933 		Succeït per:
Tomás Navarro Tomás
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carlos_Cortezo&oldid=17619691»