Carlos Fabra Carreras

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carlos Fabra Carreras
Carlos Fabra Carreras
Carlos Fabra, a la campanya electoral de 2011

President de la Diputació de Castelló
Mandat
1995 – 2011
Precedit per Francisco Solsona Garbí
Succeït per Javier Moliner Gargallo

Naixement 1945
País Valencià Castelló de la Plana
Partit polític PP
Parella Mª Amparo Fernández Blanes
Professió Polític

Carlos Fabra Carreras (Castelló de la Plana, 1945) és un empresari i polític valencià, fill de Carlos Fabra Andrés. De petit va perdre un ull en un accident, raó per la qual des d'aleshores sempre duu ulleres fosques.

Es llicencià en dret a la Universitat de València i a la Universitat de Granada, encara que no va acabar en cap de les dues universitats. El 1972 fou nomenat president de la Junta Provincial de Menors, i el 1975 secretari de la Cambra de Comerç i Indústria de Castelló. El 1977 es va afiliar a la UCD, que abandonà el 1983 per a ingressar a Aliança Popular i després al Partit Popular.

És regidor de l'ajuntament de Castelló de la Plana des de 1987 fins al 2011. El 1995 és nomenat president de la Diputació de Castelló i fou escollit diputat les Corts Valencianes a les eleccions d'aquell any. D'aleshores ençà és el cap del Partit Popular a Castelló, i home fort de Francisco Camps, a qui convencé de fer les inversions per a l'Espai d'Art Contemporani de Castelló.

El càrrec de president de la Diputació de Castelló ha estat ocupat des del segle XIX per fins a cinc ascendents familiars de Carlos Fabra: Victorino Fabra Gil, oncle-rebesavi; Victorino Fabra Adelantado, besavi; Hipólito Fabra Adelantado, oncle-besavi; Luis Fabra Sanz, oncle-avi; i Carlos Fabra Andrés, pare de l'actual president. És també el pare d'Andrea Fabra Fernández.

Al 2011, després de deixar la presidència de la Diputació de Castelló, tornà a la secretaria general de la Cambra de Comerç de Castelló, càrrec que deixà el 1995 per presidir la corporació provincial.[1]

Corrupció [modifica]

Es troba acusat dels delictes de tràfic d'influències, suborn i quatre delictes fiscals en l'anomenat cas Fabra.[2][3] La fiscalia demana 13 anys de presó, mentre que l'acusació popular demana 20 anys. Se li ha imposat una fiança de 4,2 milions d'euros. La instrucció del cas ha esta finalitzada i s'ha dictat acte d'obertura de judici oral, la data de la qual resta encara per ser fixada.

Referències [modifica]

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlos Fabra Carreras