Carlos Rolando

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarlos Rolando
Biografia
Naixement27 maig 1933 Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 2016 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Activitat
Ocupaciódissenyador Modifica el valor a Wikidata

Carlos Rolando (Rosario, Argentina, 27 de maig de 1933 - Barcelona, 3 de febrer de 2016) va ser un dissenyador gràfic i publicista, especialitzat en disseny corporatiu i creació de marca.[1] Instal·lat a Barcelona des de 1967, Rolando va formar part d'aquella generació de dissenyadors argentins[2] que van contribuir a la renovació del disseny a Catalunya.[3] Rolando és el responsable de la imatge de marca d'un gran nombre d'empreses i institucions: Ram, Roca, ARCO, Fagor, Camper, Ifema, Círculo de Lectores, entre d'altres, i va ser considerat un dels publicistes de més prestigi dins i fora de Catalunya.[4] L'any 2005 va ser guardonat amb el Premio Nacional de Diseño que reconeix aquelles trajectòries professionals que han excel·lit en el camp del disseny o de la innovació a l'estat espanyol.[5] L'any 2011, el "Club de Creativos" homenatjà Rolando amb el premi c de c d'Honor[6] i el 2012, el FAD li va concedir el primer Laus honorífic en reconeixement a una carrera plena d'èxits.[7] A banda de la seva faceta com a dissenyador gràfic, Rolando també és escultor.[8]

Trajectòria[modifica]

Carlos Rolando va néixer en el si d'una família de dibuixants i pintors. El fet que el seu pare fos litògraf va marcar la seva posterior trajectòria.[9] Comença els seus estudis d'arquitectura[10] a la Facultat d'Arquitectura de la Universidad Nacional del Litoral (UNL) de Santa Fe a la recerca d'un suport teòric per les seves aspiracions com a dissenyador. En paral·lel als estudis d'arquitectura adquireix una formació en arts plàstiques centrada en la pintura, la fotografia i la tipografia.[11] Complementa la seva formació amb estudis d'econòmiques i disseny.

El 1967 viatja Barcelona, com a pas previ al seu desig d'establir-se a Londres. Això no obstant, Rolando es queda definitivament a la ciutat comtal.[12] Entre 1968 i 1973, Rolando treballa per a renomenades agències de publicitat de Barcelona. Per a Carvis, per exemple, efectua campanyes de comunicació i el disseny del packaging d'Evax o Dodotis.

L'any 1973, Rolando funda el seu propi estudi de disseny, Design Consultancy, des d'on treballa per a les primeres marques espanyoles. Al llarg de quatre dècades de professió, ha desenvolupat la identitat corporativa de marques com Pegaso, Grupo Mondragón, Astilleros Españoles, Aenor, Carburos Metálicos, Desigual, Terra, Unnim o Prisa; i per a esdeveniments com ARCO, Expo de Sevilla'92 o Madrid2016. També ha contribuÏt a forjar la imatge de la Borsa de Barcelona, el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, el CSIC i la dels Ajuntaments de Bilbao, Toledo i Castelldefels. Així mateix, ha treballat en el sector editorial, en disseny d'embalatge per a productes de gran consum i ha dut a terme campanyes de comunicació per a importants empreses, entitats i institucions.[13]

L'any 1990 crea, junt amb la revista IP Mark, els premis Best Pack.

Rolando sempre ha investigat i observat un seguit d'artistes innumerables, però segons ell mateix, el seu major referent és Paul Rand.[9]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Carlos Rolando». España es cultura.
  2. ↑ Es tracta de Mario Eskenazi, Alberto Lievore, Jorge Pensi, Ricardo Rousselot, América Sánchez, Norberto Chaves i el mateix Carlos Rolando. Vegeu: CHAVES, Norberto (2006) Seis diseñadores argentinos de Barcelona. Barcelona, Santa&Cole ISBN 84-932053-8-9
  3. ↑ Calvera, Anna. Art de Catalunya vol 12. El disseny gràfic. Barcelona: Edicions L'Isard, 1997, p. 122. ISBN 84-89931-00-3. 
  4. ↑ «Perfil Carlos Rolando». Graffica.
  5. ↑ «Premios Nacionales de Diseño 1987-2012. Carlos Rolando. La gráfica como estrategia de marca». Gobierno de España. Ministerio de Economía. Arxivat de l'original el 2014-07-15. [Consulta: 16 juny 2014].
  6. ↑ «Carlos Rolando y Ramón Roda, c de c de honor 2011». Club de Creativos. Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 1r juliol 2014].
  7. ↑ «El FAD concedeix a Carlos Rolando el primer Premi Laus Honorífic pels seus 40 anys de carrera». Televisió de Catalunya. Canal 324.
  8. ↑ «Art». Carlos Rolando.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Marçal Moliné entrevista a Carlos Rolando». Interactiva. Revista de Comunicación. Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 1r juliol 2014].
  10. ↑ [enllaç sense format] http://elpais.com/diario/2006/03/15/cultura/1142377201_850215.html
  11. ↑ [enllaç sense format] http://graffica.info/carlos-rolando-neville-brody-y-david-carson-son-dos-mentirosos/
  12. ↑ «Carlos Rolando». La historia de la publicidad.
  13. ↑ Navarro, Alfredo. «El diseño gráfico de la "A" a la "Z". Rolando, Carlos». Educastur. Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 1r juliol 2014].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carlos_Rolando&oldid=32429074»