Carlos Ruiz Zafón
Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 25 de setembre de 1964 - Los Angeles, 19 de juny de 2020)[2][3][4] va ser un escriptor català que escrivia en castellà i català. Va viure a la ciutat californiana de Los Angeles des de 1993, on es va dedicar uns anys a escriure guions de cinema al mateix temps que desenvolupava la seva carrera com a novel·lista.
La seva primera novel·la per a adults, L'ombra del vent, va ser un gran èxit de vendes, aclamada com una de les grans revelacions literàries dels últims temps. Es va traduir al català i a més de 50 idiomes; se'n van vendre setze milions d'exemplars a tot el món i va obtenir nombrosos premis internacionals.
La literatura de Carlos Ruiz Zafón es caracteritza per un estil molt elaborat amb gran influència de la narrativa audiovisual, una estètica gòtica i expressionista i la combinació de molts elements narratius en un registre tècnicament perfecte. Aquesta tècnica impecable i un extraordinari domini del llenguatge i de l'estructura narrativa li permet combinar elements dispars, des de la tradicional novel·la del segle xix a una ocupació impactant d'imatges i teixidures de gran força sensorial. Ruiz Zafón va ser així mateix un gran creador de personatges, la qual cosa es va unir al seu expert domini de la tensió i la construcció narratives li va permetre articular trames d'extraordinària complexitat amb una simplicitat i facilitat enganyoses.
Carlos Ruiz Zafón va ser també pianista i compositor.[5] Va morir el 19 de juny de 2020 a Los Angeles, Califòrnia, als 55 anys, a causa d'un càncer de còlon que patia des del 2018.[2]
Bibliografia de l'autor[modifica]
Narrativa[modifica]
- L'ombra del vent (Barcelona: Planeta, 2002)
- El joc de l'àngel (Barcelona: Planeta, 2008)[6]
- El presoner del cel (Barcelona: Planeta, 2011)
- El laberint dels esperits (Barcelona: Columna (Grup62), 2016)[7]
Narrativa juvenil[modifica]
- La Trilogia de la boira (inclou les tres obres següents recopilades per Planeta el 2007):
- El príncep de la boira (Barcelona: Edebé, 1993)
- El palau de la mitjanit (Barcelona: Edebé, 1994)
- Les llums de setembre (Barcelona: Edebé, 1995)
- Marina (Barcelona: Edebé, 1999)
Composicions musicals[modifica]
- L'ombra del vent, que s'estrenà al Teatre La Faràndula de Sabadell el 4 d'abril de 2014 i l'endemà al Palau de la Música.[8][9][10] Es tracta d'una suite "amb cinc peces d'inspiració clàssica, romàntica i cinematogràfica" arranjada per Gregori Ferrer, que també la interpretarà al piano amb l'Orquestra Simfònica del Vallès.[11]
Premis i reconeixements[modifica]
- Premi de Literatura Edebé, per El príncep de la boira, el 1993.
- Finalista del Premi Fernando Lara de Novel·la 2000, per L'ombra del vent.
- Finalista British Book Awards, autor de l'any 2006
- Premi al millor llibre estranger a França 2004
- Pregoner de les Festes de la Mercè de Barcelona l'any 2004[12]
- Premi de l'Associació de llibreters del Canadà / Quebec
- Premi de Veus Novoa, Portugal.
- Bjornson Order of Literary Merit, Noruega
- Barry Award a la millor novel·la, USA
- Original Voices Award, USA
- Seleccionat com a «Llibre per a recordar de l'any 2004» per la biblioteca central de Nova York (EUA).
- Premi de la Fundació Jose Manuel Lara Hernàndez 2004 al llibre més venut l'any anterior
- Premio Booksense 2005, USA
- Premio Euzkadi de Plata 2008 per El joc de l'àngel[13]
- Nielsen Award, UK
- Finalista del Premi Llibreter
- Ottakar's award, UK
- Premi de la Fundació Jose Manuel Lara al llibre més venut.
- Premi dels lectors de La Vanguardia
- Premi Protagonistas
Referències[modifica]
- ↑ https://es.findagrave.com/memorial/229378932/carlos-ruiz-zafón[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 Baraza, M. «Mor als 55 anys l'escriptor Carlos Ruiz Zafón». El Periódico, 19-06-2020 [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ Cuevas, Elena «El escritor Carlos Ruiz Zafón fallece a los 55 años» (en castellà). Crónica Global [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ Redacció/ACN «Mor l'escriptor Carles Ruiz Zafón». El Punt Avui [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ Ache, Josep «L'estrena a La Faràndula de la música de Ruiz Zafón dispara l'atenció mediàtica». Diari de Sabadell, 8.688, 20-21 febrer 2014, pàg. 31.
- ↑ «Ruiz Zafón: "El juego del ángel 'es más interesante que' La sombra del viento"» (en castellà). El País, 16-04-2008 [Consulta: 11 octubre 2016].
- ↑ «Carlos Ruiz Zafón publicarà el desenllaç de la saga d'El cementiri dels llibres oblidats». El País [Madrid], 29-08-2016 [Consulta: 30 agost 2016].
- ↑ «Simfònic 5. L'ombra del vent». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 20 febrer 2014].
- ↑ «L'ombra del vent». Orquestra Simfònica del Vallès. [Consulta: 20 febrer 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Carlos Ruiz Zafón posa banda sonora a la seva obra literària amb la suite 'L'ombra del vent'». VilaWeb Informació ACN. Arxivat de l'original el 24 de febrer 2014. [Consulta: 20 febrer 2014].
- ↑ «'La sombra del viento' de Zafón tomará vida en una 'suite'». Web oficial de Carlos Ruiz Zafón. Arxivat de l'original el 13 de febrer 2014. [Consulta: 20 febrer 2014].
- ↑ Favà, Maria «Joan Clos i Ruiz Zafón obren la Mercè parlant dels somnis de futur». Avui, 24-09-2004, pàg. 26.
- ↑ «Ruiz Zafón e Iñigo Aranbarri, premios Euskadi de Plata» (en castellà). El País, 30-04-2008. [Consulta: 29 setembre 2011].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlos Ruiz Zafón |
- Carlos Ruiz Zafón - Lloc web oficial
- Biografia
- La Barcelona del viento, viatge pels llocs de la Barcelona secreta que van inspirar L'ombra del vent; vídeo; accés 29.09.2011 (castellà)
- Ruiz Zafón en Informe Semanal de TVE1, 19.04.2008, vídeo 1; vídeo 2 (castellà)