Carlos Sainz Jr.

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarlos Sainz Jr.

(2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Carlos Sainz Vázquez de Castro Cenamor Rincón Rebollo Virto Moreno de Aranda Don Per Urrielagoiria Pérez del Pulgar Modifica el valor a Wikidata
1r setembre 1994 Modifica el valor a Wikidata (29 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada178 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot d'automobilisme, pilot de Fórmula 1 Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportautomobilisme
Fórmula 1 (2015–) Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorEstrella Galicia 0,0 Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
2015-2017 Scuderia Toro Rosso
2017-2018 Renault F1
2019-2020 McLaren
2025- Red Bull Racing Modifica el valor a Wikidata
Família
PareCarlos Sainz Cenamor Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcarlossainz.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Carlossainz55 Twitter (X): carlossainz55 Instagram: carlossainz55 Youtube: UC1l8_AtyskpHP-weVx47POg Modifica el valor a Wikidata

Carlos Sainz Vázquez de Castro (Madrid, 1 de setembre de 1994) més conegut com a Carlos Sainz Jr. o simplement Carlos Sainz, és un pilot d'automobilisme espanyol. Del 2010 al 2014 va formar part de l'Equip Júnior de Red Bull, guanyant la Fórmula Renault NEC el 2011 i la Fórmula Renault 3.5 Series el 2014. Va debutar a Fórmula 1 amb Toro Rosso l'any següent, on es va mantenir fins al 2017, temporada va signar amb l'equip Renault. El 2019 i 2020 va competir amb McLaren, resultant sisè en les dues temporades. Des del 2021 és pilot de l'escuderia Ferrari.

Al costat d'Alfonso de Portago, Pedro de la Rosa i Fernando Alonso, és un dels quatre espanyols que han aconseguit el podi a Fórmula 1, sent al costat d'aquest últim els únics que han aconseguit victòries.

És fill del pilot i dues vegades campió del Campionat Mundial de Ral·li Carlos Sainz.[1]

Carrera esportiva[modifica]

Karting[modifica]

Sainz va començar la seva carrera en el karting l'any 2008, amb catorze anys, va guanyar el títol d'Àsia-Pacífic KF3.[2][3] L'any 2009 va guanyar el prestigiós Monaco Kart Cup Junior, i va ser subcampió en el Campionat d'Europa de KF3, passant a entrar al programa de joves pilots de Red Bull.[4]

Fórmula BMW[modifica]

Sainz durant la primera carrera de la temporada 2010 de la Fórmula BMW Àsia-Pacífic en el Circuit Internacional de Sepang.

El 2010, a l'edat de 15 anys, Sainz va saltar a la Fórmula BMW Europa amb l'equip EuroInternational. També formava part del programa Red Bull Junior Team. Al novembre d'aquest any aconsegueix la victòria en el circuit de Macau, en la Fórmula BMW Àsia-Pacífic, després d'aconseguir la pole i liderar tota la carrera.[5][6]

Eurocopa de Fórmula Renault 2.0[modifica]

L'any 2011 va disputar la temporada completa de l'Eurocopa de Fórmula Renault 2.0. Va acabar segon en el campionat amb 200 punts, obtenint com a resultats més destacats dues victòries i un total de deu podis en catorze carreres.

Altres categories[modifica]

Aquesta temporada va debutar a les F3 Euroseries i ho va fer com a pilot convidat en l'última ronda, obté un cinquè lloc i va abandonar en les altres dues carreres. En 2012, a l'Euroseries, Carlos finalitza en novè amb dos pòdiums, i participa en més 4 competicions aquest any.

Carlos a la temporada 2014 de Fórmula Renault 3.5, on va ser campió.

L'any 2013, va fer un acord amb Arden per competir a la temporada GP3, però va arribar al desè lloc, amb dos podis.[7]

El mateix any, va participar en les proves de joves pilots de la Fórmula 1 que es van disputar en el mes de juliol en el circuit de Silverstone. Sainz va debutar amb el monoplaça de Toro Rosso marcant el segon millor temps durant la segona sessió, celebrada el dia 18, amb un crono d'1:33,016, a tan sols 44 mil·lèsimes del Daniel Ricciardo.[8] En la tercera i última sessió va rodar amb un RedBull amb el qual va donar 35 voltes i el seu millor temps va ser d'1:33,546, el quart millor crono de tota la sessió, fins i tot per davant de pilots habituals de la F1, com Felipe Massa, Jean-Éric Vergne o Giedo van der Garde.[9]

L'any 2013 ha competit a les World Sèries by Renault.[10] i I en l'any 2014, Sainz signa amb DAMS i fou campió, perquè el factor principal era que cada vegada que anava al podi, guanyava.[11]

Fórmula 1[modifica]

Toro Rosso (2015-2017)[modifica]

Carlos al Gran Premi de Malàisia del 2015, el seu primer any a la Fórmula 1.

El 28 de novembre del 2014, la Scuderia Toro Rosso va anunciar oficialment que Carlos Sainz Jr. serà pilot oficial a la temporada 2015 de Fórmula 1, al costat del neerlandès Max Verstappen.[12] Va escollir 55 com a seu nombre de cursa.[13]

A la carrera de debut, a Melbourne, el pilot es va qualificar en el top 10 i va acabar la cursa en novè lloc, aconseguint els seus primers punts, el millor debut d'un espanyol de la categoria fins aleshores.[14] Va tenir un bon començament de temporada, anotant punts en 4 de 6 curses. A Sotxi, a la pràctica lliure, ell pateix un fort accident, en el qual va ser traslladat en ambulància a l'Hospital.[15] Carlos no va patir danys greus, en què va ser alliberat per competir el GP de Rússia.[16] El seu millor resultat va ser el setè lloc al GP d'Austin,[17] i va acabar la temporada en el 15è lloc amb 18 punts.

Sainz al GP de Gran Bretanya del 2017.

En l'any 2016, Carlos fet un millor començament de temporada que l'any passat, anotant 9 de les 11 curses, amb la majoria de curses entre el vuitè i el novè lloc. Al seu retorn de vacances, Sainz va anotar ponts en dues curses. (Austin i Interlagos), i tenir-les com el millor resultat de la temporada, arribant a la 6a posició.[18][19] Al final de la temporada, Sainz va arribar al 12è lloc amb 46 punts.

En la temporada 2017, Sainz va córrer per dos equips, però primer per Toro Rosso, on va córrer en 16 de les 20 curses, i va abandonar en 6, principalment en la darrera cursa per a l'equip al Japó a causa d'una col·lisió,[20] el seu millor resultat va ser el quart lloc de la GP de Singapur.[21]

Renault (2017-2018)[modifica]

Carlos Sainz al R.S.18 al GP d'Àustria del 2018.

El 14 d'octubre, Sainz fou anunciat per a Renault Sport per competir en el Gran Premi dels Estats Units, en substitució de l'anglès Jolyon Palmer, que havia estat fent mals resultats, el correrà al costat de Nico Hulkenberg.[22] En el debut a l'equip, Carlos va acabar en setè i va acabar la temporada en el novè lloc amb 54 punts.

A la temporada 2018, Carlos fou mantenit i va tenir un bon començament de temporada, tenint el seu millor resultat per a l'equip, aconseguint el cinquè lloc del GP d'Azerbaidjan,[23] només va tenir dos abandonaments, i va acabar l'any en 10 lloc, amb 53 punts, per darrere del seu company d'equip, Nico Hulkenberg, que va quedar al setè lloc amb 96 punts.

McLaren (2019-2020)[modifica]

Sainz al GP d'Àustria del 2019.

El mes d'agost de 2018, el mercat de Fórmula 1 fou movimentat, a partir de l'anunci del traspàs de Daniel Ricciardo a Renault,[24] la retirada de Fernando Alonso a finals d'any i el dia 16, l'equip anglès McLaren anuncia que Sainz substituirà l'espanyol a partir de la pròxima temporada, i correrà al costat del pilot debutant, l'anglès Lando Norris, subcampió de Fórmula 2.[25][26][27]

Sainz va debuta a l'equip a Austràlia, però abandona per falles del motor.[28] Al Bahrain i la Xina, la seva actuació fou afectada per les col·lisions. Però en bona part de la temporada, la seva actuació va millorar molt, arribant als deu primers llocs, però el seu millor resultat va ser al GP del Brasil, quan va començar del darrer lloc per problemes en la classificació, va superar els pilots fins a arribar al quart lloc, més amb la col·lisió d'Alexander Albon i Lewis Hamilton, ell pujò al tercer lloc i guanya el seu primer podi, acabant com el dejuni de pòdiums de l'McLaren des d'Austràlia 2014.[29] Sainz acaba la temporada en el sisè lloc, amb 96 punts, aconseguint el seu millor resultat en la categoria i superant els dos pilots que havien canviat de lloc a Red Bull Racing aquest any.[30]

El juliol de 2019, abans de les vacances d'estiu, el McLaren va renovar el contracte dels dos pilots per a la temporada 2020, a causa dels excel·lents resultats i va ajudar l'equip de Woking a reconstruir-se.[31]

Ferrari (2021-)[modifica]

Al maig de 2020 es va fer oficial el fitxatge de Sainz com a pilot titular de Scuderia Ferrari al costat de Charles Leclerc per a les temporades 2021 i 2022.[32]

Sainz manejant el Ferrari SF21 al Gran Premi d'Àustria de 2021.

A la classificació del primer Gran Premi de la temporada, a Baréin, el cotxe de Sainz es va quedar aturat a la Q1, no obstant, va poder arrencar-lo de nou i classificar 8è per a la cursa, malgrat haver estat conservador a la seva última volta. Sainz va fer una sortida també conservadora el dia de la cursa i va acabar en la posició en què va sortir, 8. En el següent Gran Premi, al circuit d'Imola, no va completar una bona classificació, aconseguint el lloc 11è per a la cursa, arribant a remuntar per finalment acabar en la 5a posició. Després, al Gran Premi de Portugal, Sainz no va realitzar una bona cursa, arribant a meta en el lloc 11a, malgrat haver aconseguit un cinquè lloc a la classificació de dissabte. Una setmana després, al Gran Premi d'Espanya, va acabar al 7è lloc al final de la carrera.[33]

El 22 de maig de 2021 va ser el començament del GP de Mònaco. En entrenaments i classificació, Ferrari va tenir un gran rendiment en comparació de carreres anteriors. Leclerc va fer la pole després d'una bandera vermella que ell mateix va provocar, però no va poder sortir pels danys patits a la mateixa classificació. Sainz va sortir tercer i va acabar segon després de la retirada del Mercedes de Bottas, acompanyat al podi per Max Verstappen, company a Toro Rosso el 2015, part del 2016, i Lando Norris, company a McLaren.[34]

Dues curses més tard a França, Ferrari va tenir importants problemes de ritme en carrera i les dues actuacions van acabar fora de zona de punts. Després de tres carreres consecutives acabant dins dels sis millors, Sainz va obtenir el seu segon podi de la temporada a Hongria. Havia estat quart a pista però Sebastian Vettel, que havia acabat segon, va ser desqualificat poc després. El seu següent podi va arribar quatre carreres més tard, a Rússia. Sainz havia classificat segon darrere de Lando Norris. A la llargada, es va posar primer i va mantenir el lideratge fins a la volta 12. A poques voltes del final se situava tercer, però, davant d'una amenaça de pluja, va decidir parar aviat a boxes a col·locar pneumàtics intermedis. Gràcies a això va mantenir posició de podi i finalment va acabar tercer. Després de sis carreres fora dels cinc millors, l'espanyol va tornar al podi al GP d'Abu Dhabi, la cursa final de la temporada, acabant novament tercer. Amb aquest resultat, va superar en aquesta última carrera Charles Leclerc i Lando Norris al campionat de pilots per culminar cinquè, només darrere dels pilots de Mercedes i els de Red Bull.

La temporada 2022 va representar una millora de rendiment per a Ferrari i la tornada a la lluita per victòries i el títol. A la primera cursa a Baréin, Ferrari va aconseguir un 1-2 amb Leclerc primer i Sainz segon. A Aràbia Saudita, Sainz va repetir podi darrere Verstappen i Leclerc, abans de tenir abandonaments prematurs per sortides de pista en les dues curses següents. En les següents cinc curses, Sainz va aconseguir tres podis, un quart i un abandó per una falla hidràulica del monoplaça. El 3 de juliol de 2022, després d'haver disputat 150 Grans Premis, va aconseguir el seu primer triomf a la F1 al Gran Premi de Gran Bretanya sortint des de la seva primera pole position, sent així el segon pilot espanyol en aconseguir-ho després de Fernando Alonso.

Resultats esportius[modifica]

Fórmula BMW Europea[modifica]

Fórmula BMW Copa Rookie[modifica]

Temporada Categoria Equip Punts Posició
2010 Fórmula BMW EuroInternational 201

Fórmula Renault 2.0 NEC[modifica]

Temporada Equip HOC


Alemanya

SPA


Bèlgica

NÜR


Alemanya

ASS


Països Baixos

OSC


Alemanya

ZAN


Països Baixos

MOS


República Txeca

MNZ


Itàlia

Punts Posició
2011 Korainen bros.FIN 3 1 1 1 3 1 1 1 8 2 3 1 1 1 2 1 2 18 2 8 489

Campionat Britànic de F3[modifica]

Temporada Equip OUL

GB

MNZ

Itàlia

PAU

França

BRH

GB

ROC

GB

LEC

França

SPA

Bèlgica

SNE

GB

SIL

GB

DON

GB

Punts Posició
2012 Carlin MotorsportGB 3 5 4 1 8 1 6 2 10 12 3 4 4 Ret Ret 25 19 3 C 1 Ret 11 1 2 7 5 - - - 224

GP3 Sèries[modifica]

(Clau) (Carreres en negreta indiquen pole position) (Carreres en cursiva indiquen volta ràpida)

Temporada Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 Posició Punts
2013 MW Cremen ESP
FEA

15
ESP
SPR

DSQ
VAL
FEA

5
VAL
SPR

3
GB
FEA

13
GB
SPR

13
GER
FEA

6
GER
SPR

5
HUN
FEA

5
HUN
SPR

2
BEL
FEA

Ret
BEL
SPR

13
ITA
FEA

9
ITA
SPR

9
ABU
FEA

DSQ
ABU
SPR

18
10ª 66

Formula Renault 3.5 Sèries[modifica]

(Clau) (Carreres en negreta indiquen pole position) (Carreres en cursiva indiquen volta ràpida)

Temporada Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 Pos.. Punts
2013 Zeta Corse MNZ
1
MNZ
2
ALC
1
ALC
2
MON
1

6
SPA
1

Ret
SPA
2

18†
MSC
1
MSC
2
RBR
1
RBR
2
HUN
1

7
HUN
2

22
LEC
1

16†
LEC
2

Ret
CAT
1

Ret
CAT
2

6
19è 22
2014 DAMS MNZ
1

18
MNZ
2

1
ALC
1

1
ALC
2

4
MON
1

4
SPA
1

1
SPA
2

1
MSC
1

14
MSC
2

6
NÜR
1

1
NÜR
2

Ret
HUN
1

4
HUN
2

6
LEC
1

1
LEC
2

1
XER
1

15
XER
2

11
1r 227

† No va finalitzar, però es classifica en completar més del 90% de la carrera.

Fórmula 1[modifica]

(Clau) (negreta indica pole position) (cursiva indica volta ràpida)

Any Escuderia Xassí Motor 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 Pos. Punts
2015 Scuderia Toro Rosso Toro Rosso STR10 Renault Energy 2015 1.6 V6 t AUS
9
MYS
8
CHN
14
BHR
Ret
ESP
9
MON
10
CAN
12
AUT
Ret
GBR
Ret
HUN
Ret
BEL
Ret
ITA
11
SIN
9
JPN
10
RUS
Ret
USA
7
MEX
13
BRA
Ret
ABU
11
15è 18
2016 Scuderia Toro Rosso Toro Rosso STR11 Ferrari 060 1.6 V6 t AUS
9
BHR
Ret
CHN
9
RUS
12
ESP
6
MON
8
CAN
9
EUR
Ret
AUT
8
GBR
8
HUN
8
GER
14
BEL
Ret
ITA
15
SIN
14
MAL
11
JPN
17
USA
6
MEX
16
BRA
6
ABU
Ret
12è 46
2017 Scuderia Toro Rosso Toro Rosso STR12 Renault RE17 AUS
8
CHN7 BHR
Ret
RUS
10
ESP
7
MON6 CAN
Ret
AZE
8
AUT
Ret
GBR
Ret
HUN7 BEL
10
ITA
14
SIN
4
MYSRet JPN
Ret
54
Renault F1 Team Renault R.S.17 Renault R.E.17 1.6 V6 t USA
7
MEXRet BRA
11
ABU
Ret
2018 Renault F1 Team Renault R.S.18 Renault R.E.18 1.6 V6 t AUS
10
BHR
11
CHN
9
AZE
5
ESP
7
MON
10
CAN
8
FRA
8
AUT
12
GBR
Ret
GER
12
HUN
9
BEL
11
ITA
8
SIN
8
RUS
17
JPN
10
USA
7
MEX
Ret
BRA
12
ABU
6
10è 53
2019 McLaren F1 Team McLaren MCL34 Renault E-Tech 19 1.6 V6 t AUS
Ret
BHR
19
XIN
14
AZE
7
ESP
8
MON
6
CAN
11
FRA
6
AUT
8
GBR
6
GER
5
HUN
5
BEL
Ret
ITA
Ret
SIN
12
RUS
6
JPN
5
MEX
13
USA
8
BRA
3
ABU
10
96
2020 McLaren F1 Team McLaren MCL35 Renault E-Tech 20 1.6 V6 t AUT
5
AUT
9
HUN9 GBR13 GBR
13
ESP
6
BEL
-
ITA
2
ITA
Ret
RUS
Ret
DEU
5
POR6 ITA
7
TUR5 BHR
5
BHR4 ABU
6
105
2021 Scuderia Ferrari Ferrari SF21 Ferrari 065/6 1.6 V6 t BHR8 EMI
5
POR11 ESP
7
MON
2
AZE
8
FRA
11
STY
6
AUT
5
GBR
6
HUN
3
BEL
10‡
PBA
7
ITA
6
RUS
3
TUR
8
EUA
7
MEX
6
SAO
6
QAT
7
ARB
8
ABU
3
164.5
2022 Scuderia Ferrari Ferrari F1-75 Ferrari 066/7 1.6 V6 t BH
2
ARA
3
AUS
Ret
EMI
Ret
MIA
3
ESP
4
MON
2
AZE
Ret
CAN
2
GBR
1
AUT
Ret
FRA
5
HUN
4
BEL
3
NED
8
ITA
4
SIN
3
JPN
Ret
USA
Ret
MEX
5
SÃO
3
ABU
4
246
2023 Scuderia Ferrari Ferrari SF-23 Ferrari 066/10 1.6 V6 t BHR
4
ARA
6
AUS
12
AZE
5
MIA
5
MON
8
ESP
5
CAN
5
AUT
6
GBR
10
HUN
8
BEL
Ret
NED
5
ITA
3
SIN
1
JPN
6
QAT
DNS
USA
3
MEX
4
SÃO
6
LVG
6
ABU
18
200
2024* Scuderia Ferrari Ferrari SF-24 Ferrari 066/12 1.6 V6 t BHR
3
ARA
WD
AUS
1
JPN
CHN
MIA
EMI
MON
CAN
ESP
AUT
GBR
HUN
BEL
NED
ITA
AZE
SIN
USA
MEX
SÃO
LVG
QAT
ABU
* *

* † No va finalitzar, però es classifica en completar més del 90% de la carrera.
* ‡ Meitat dels punts van ser atorgats amb menys del 75% de la distància de la cursa.

Referències[modifica]

  1. «Carlos Sainz Júnior: De tal palo, tal astilla» (en castellà). Sport, 28-11-2014.
  2. El hijo de Carlos Sainz se proclama Campeón de Asia Pacífico
  3. Carlos Sainz Jr. toma el relevo y ya es campeón conquistando el Asia Pacifico 18 años despues que su padre[1] Arxivat 2013-12-19 a Wayback Machine.
  4. Carlos Miquel. «Carlos Sainz Jr. piloto Red Bull por cinco años». AS, 06-10-2009.
  5. Carlos Sainz Jr. gana en Macao, uno de los circuitos más prestigiosos y difíciles del mundo, tras marcar la pole y liderar la carrera de la primera a la última vuelta
  6. Sainz Junior conquers "Guia Circuit"[Enllaç no actiu]
  7. AS, Diario. «Carlos Sainz Jr. se estrena en la GP3 con un decimoquinto puesto» (en castellà), 12-05-2013. [Consulta: 4 febrer 2020].
  8. Sergio Lillo. «El debut de Carlos Sainz Jr. no evita el mejor tiempo de Ricciardo». Arxivat de l'original el 2013-07-21. [Consulta: 19 juliol 2013].
  9. autohebdosport.es. «La semana fantástica de Carlos y Dani», 20-07-2013. Arxivat de l'original el 2014-11-29. [Consulta: 22 juliol 2013].
  10. Marca. «Sainz Jr. correrá con DAMS en las World Series», 18-12-2013. [Consulta: 19 desembre 2013].
  11. «Sainz, el campeón más joven», 22-10-2014. [Consulta: 4 febrer 2020].
  12. Scuderia Toro Rosso. «Sainz to race for Scuderia Toro Rosso», 28-11-2014. Arxivat de l'original el 2014-11-30. [Consulta: 28 novembre 2014].
  13. SER, Cadena. «Carlos Sainz debutará en la Fórmula 1 con el número 55 en su monoplaza» (en castellà), 26-12-2014. [Consulta: 4 febrer 2020].
  14. MARCA.com. «Carlos Sainz, el mejor debutante español en la historia de la F1» (en castellà), 14-03-2015. [Consulta: 4 febrer 2020].
  15. MARCA.com. «Carlos Sainz sufre un grave accidente en Sochi» (en castellà), 10-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2020].
  16. «Carlos Sainz deja el hospital tras el duro choque en Sochi» (en castellà). [Consulta: 4 febrer 2020].
  17. «Carlos Sainz remonta y finaliza séptimo en Estados Unidos». [Consulta: 4 febrer 2020].
  18. Lifona, Daniel G.; @Daniel_GLifona «GP EEUU F1 2016: Hamilton sigue soñando; Alonso y Sainz imperiales» (en castellà), 23-10-2016. [Consulta: 4 febrer 2020].
  19. «GP Brasil 2016 F1: resultado y clasificación en Interlagos» (en castellà), 14-11-2016. [Consulta: 4 febrer 2020].
  20. «Sainz se despide de Toro Rosso con un abandono: 'Lo siento'» (en castellà). [Consulta: 4 febrer 2020].
  21. «Sainz tras su mejor resultado en F1: 'Era impensable'» (en castellà). [Consulta: 4 febrer 2020].
  22. «Carlos Sainz correrá con Renault ya en 2017» (en castellà). [Consulta: 4 febrer 2020].
  23. País, El «Hamilton gana el GP de Azerbaiyán de F1» (en castellà). El País [Madrid], 30-04-2018. ISSN: 1134-6582.
  24. Regió7. «Ricciardo no renova amb Red Bull i fitxa per Renault». [Consulta: 4 febrer 2020].
  25. «Fernando Alonso anuncia la seva retirada de la Fórmula 1». [Consulta: 4 febrer 2020].
  26. «Carlos Sainz, flamant fitxatge de McLaren». [Consulta: 4 febrer 2020].
  27. Superdeporte. «Lando Norris acompanyarà a Carlos Sainz en McLaren la pròxima temporada» (en castellà). [Consulta: 4 febrer 2020].
  28. «Carlos Sainz: "Increíble mala suerte, me encontré al Williams de Kubica parado"» (en castellà), 16-03-2019. [Consulta: 4 febrer 2020].
  29. «Carlos Sainz hace historia con su primer podio en F1» (en castellà), 17-11-2019. [Consulta: 4 febrer 2020].
  30. «La temporada 2019 de Sainz VI: mensaje enviado» (en castellà). [Consulta: 4 febrer 2020].
  31. esport3. «Carlos Sainz i Lando Norris continuaran com a pilots de McLaren el 2020», 09-07-2019. [Consulta: 4 febrer 2020].
  32. «Oficial: Carlos Sainz es el nuevo piloto de Ferrari» (en castellà). [Consulta: 14 maig 2020].
  33. «GP España de F1: Carlos Sainz vuelve a puntuar en el Circuit» (en castellà). Autopista. [Consulta: 13 maig 2021].
  34. «Carlos Sainz, un líder de la nueva generación: ha estado en tres de los cuatro podios más jóvenes de la historia» (en castellà). www.20minutos.es, 24-05-2021.
  35. Clasificación campeonato[2] Arxivat 2010-08-19 a Wayback Machine.
  36. Clasificación Copa Rookie[3] Arxivat 2010-08-19 a Wayback Machine.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlos Sainz Jr.