Carlos Seco Serrano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarlos Seco Serrano
Biografia
Naixement14 novembre 1923 Modifica el valor a Wikidata
Toledo (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 abril 2020 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (COVID-19 Modifica el valor a Wikidata)
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid - llicenciatura en filosofia i lletres (–1945) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona
Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enDictadura de Primo de Rivera, Restauració borbònica i Alfons XIII d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJulio Gil Pecharromán, Antoni Jutglar i Bernaus i María Teresa Martínez de Sas Modifica el valor a Wikidata
Premis

Carlos Seco Serrano (Toledo, 14 de novembre de 1923[1]-Madrid, 12 d'abril de 2020)[2] fou un historiador espanyol, especialitzat en història contemporània i acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Biografia[modifica]

Nascut el 1923 a Toledo, el seu pare, Edmundo Seco Sánchez, era un militar que, en esclatar la Guerra Civil es trobava destinat al Marroc i en mantenir-se fidel a la República fou executat per les tropes franquistes.[3][4]

Cursà la carrera de Filosofia i Lletres en la Universitat Central[1] al mateix temps que treballava i el 1950 s'hi va doctorar amb la tesi "El marqués de Bedmar y la política de España en Italia", sobre les relacions diplomàtiques entre Espanya i Venècia en l'època de Fekip III.[3][4] Fou catedràtic[5] d'Història General d'Espanya i d'Història Contemporània d'Espanya a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona entre 1957 i 1975 i catedràtic d'Història Contemporània d'Espanya a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid entre 1975 i 1989. Després de la seva jubilació, se'l nomenà professor emèrit a la mateixa universitat.

Després de la mort de Jaume Vicens i Vives el 1960, el succeí en la direcció de la revista Índice Histórico Español, càrrec que ocupà fins a 1971.[6] Investigà temes d'història d'Espanya del segle xvii i segle xix. El 1969 fou elegit membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 6 de juny de 1971 en llegí el discurs d'ingrés: "Barcelona en 1840: los sucesos de julio (aportaciones documentales para su estudio)".[6] El 1977 va ser elegit membre de la Reial Acadèmia de la Història d'Espanya i el 5 de febrer de 1978 en va llegir el discurs d'ingrés, "Perfil político y humano de un estadista de la restauración: Eduardo Dato a través de su archivo"; hi exercí de degà i en va dirigir el butlletí.[7] Fou també acadèmic de mèrit de l'Acadèmia Portuguesa da Història. També va ser col·laborador de l'Institut "Gonzalo Fernández de Oviedo", del Consell Superior d'Investigacions Científiques.[3]

Carlos Seco Serrano morí el 12 d'abril de 2020 a Madrid, als noranta-sis anys, a causa de la COVID-19.[2]

Obres[modifica]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Jesús Pabón y Suárez de Urbina
Reial Acadèmia de la Història. Medalla 12

1977-
Succeït per:
'
Precedit per:
Manuel Fernández Álvarez
La sociedad española en el Siglo de Oro
Premio Nacional de Historia de España
1986
Succeït per:
Julio González González
Reinado y diplomas de Fernando III
Precedit per:
Pablo Cavestany de Anduaga
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXIX

1971-
Succeït per:
'