Los Rebeldes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Carlos Segarra)
Infotaula d'organitzacióLos Rebeldes
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1979 Modifica el valor a Wikidata –
Format per

Lloc weblosrebeldes.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: losrebeldesoficial Musicbrainz: 44bedd0a-64b4-4e3a-a5d7-efe1a556a549 Songkick: 259073 Discogs: 921081 Modifica el valor a Wikidata

Los Rebeldes és un grup de rock and roll català, fundat el 1979 per Carles Segarra, Aureli Morata i Moisés Sorolla. Va ser un grup clau en el reneixement del Rock n Roll a Espanya, i gràcies a ell, van tornar a haver-hi grups de Rock and Roll. En els 80, eren el grup més conegut i Carles Segarra va revolucionar la música.

Formació del grup[modifica]

Carles Segarra (Barcelona, 6 d'agost de 1961) és el fundador del grup i és el seu cantant, guitarrista i un dels compositors català de rock and roll. Des dels quinze anys tocava en públic a algunes localitats interpretant versions de Jerry Lee Lewis, The Beatles, Bob Dylan i, sobretot, Eddie Cochran. El seu amic Loquillo li feia de mànager, i posteriorment formarien un grup: Teddy, Loquillo y sus amigos.

El 1979 Carles Segarra, junt amb Aureli Morata tocant el baix i Moisés Sorolla la bateria funden Los Rebeldes.

L'any següent, junt amb Los Intocables, acompanyen a Loquillo al disc: Los tiempos están cambiando, que va arribar a una certa fama amb la cançó "Esto no es Hawaii".

Trajectòria[modifica]

El 1981 la formació enregistra el seu primer disc: Cerveza, chicas y... rockabilly, on apareixen cançons com "El rock del hombre lobo" i "Rocker".

Posteriorment enregistren el single "Carolina/Demasiado whisky" (1982), on també hi participa en Jordi Simó, guitarrista de la banda durant els anys 1981-1982.

El 1985 entra a formar part del grup el saxofonista Dani Nel·lo, qui romandria amb la banda fins al 1997.

L'any següent surt a la venda el disc Rebeldes con causa, on apareixen temes com "Quiero ser una estrella", "Noche de acción", "No me gusta trabajar" i "Mescalina", aquest darrer un dels seus més populars.

Dos anys més tard enregistren Más allá del bien y del mal, que suposa el salt al gran públic, amb un tema que es converteix en èxit de l'estiu i un clàssic: "Mediterráneo". Durant tot aquests temps, les seues aparicions en ràdio i televisió són constants. També destaca una balada que acabarà convertint-se en una de les més conegudes del final del segle XX a l'estat espanyol: "Bajo la luz de la luna".

Discografia[modifica]

  • 1981 - Cerveza, chicas y... Rockabilly!
  • 1982 - Carolina / Demasiado whisky (single)
  • 1985 - Esto es Rocanrol (miniLP)
  • 1986 - Rebeldes con causa
  • 1987 - Preferiblemente vivos (directe)
  • 1988 - Más allá del bien y del mal
  • 1990 - En cuerpo y alma
  • 1991 - Tiempos de Rocanrol
  • 1991 - Héroes
  • 1993 - La rosa y la cruz
  • 1995 - Básicamente... Rebeldes (directe)
  • 1997 - Carne para tiburones
  • 1999 - Vicios y virtudes
  • 2003 - Rebeldes y rebeldes (recopilatori tribut)
  • 2008 - Más sabe el diablo
  • 2009 - Rebeldes 1979-1985. Inclou: Cerveza, chicas y Rockabilly - Esto es Rocanrol - Héroes i Las cintas de la buhardilla (versions maqueta)
  • 2010 - Noches de Luz, Días de Gas (CD + DVD directe)
  • 2011 - Rebeldes con causa (reedició + temes en directe de la gira de 1986)
  • 2013 - 123 Acción
  • 2016 - A flor de piel
  • 2019 - Rock Ola Blues
  • 2019 - Corazón de rock & roll (recopilatori commemoratiu del 40 aniversari de la banda)

Enllaços externs[modifica]