Carlos Valcárcel y Ussel de Guimbarda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarlos Valcárcel y Ussel de Guimbarda

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 novembre 1819 Modifica el valor a Wikidata
Mula (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 abril 1903 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Madrid
  Ministre de Marina
13 d'octubre de 1883 – 18 de gener de 1884
Activitat
Ocupació Almirall
PartitPartit Liberal
Carrera militar
Rang militarCapità General de l'Armada Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeManuela Ruiz de Apodaca y de Llano
Premis

Carlos Valcárcel y Ussel de Guimbarda (Mula (Múrcia), 9 de setembre de 1819 - Madrid, 3 d'abril de 1903) fou un militar i polític espanyol, almirall de l'Armada Espanyola i ministre de Marina sota el regnat d'Alfons XII d'Espanya.

Biografia[modifica]

El seu pare era un alferes de navili originari de Cartagena. Ingressà a l'Escola Naval Militar i el 1837 fou nomenat guardiamarina. El 1846 fou ascendit a tinent de navili i comandà el falutx Aníbal i els bergantins Isabel II i Escipión, amb els quals intervingué en els incidents de Barcelona de 1852. Després fou destinat a Cuba, on el 1857 és ascendit a capità de fragata i destinat al port de Matanzas. El 1864 serà ascendit a capità de navili i participarà en la Guerra hispanosudamericana, on prendrà part activa en el bloqueig dels ports de Valparaíso i El Callao. Per aquestes accions el 1866 fou ascendit a brigadier i el 1869 a contralmirall.[1]

Després participaria també en la tercera guerra carlina, després de la qual fou guardonat amb la creu llorejada de Sant Ferran. El 1881 fou ascendit a contralmirall i fou destinat a la posta de l'Havana i després a Cartagena. El 13 d'octubre de 1883 fou cridat per José de Posada Herrera perquè formés part del seu govern com a Ministre de Marina, càrrec que va mantenir fins a gener de 1884. El 1893 fou nomenat senador vitalici[2] i el 1899 ascendit a almirall.

Va morir el 3 d'abril de 1903 d'un atac d'urèmia poc després de rebre l'Orde del Toisó d'Or.[3] Endemés ha rebut, entre altres condecoracions, la Creu de Carles III, Creu de Sant Hermenegild, la Gran Creu del Mèrit Naval i la Gran Creu d'Isabel la Catòlica.

Referències[modifica]

Càrrecs públics
Precedit per:
Rafael Rodríguez de Arias y Villavicencio
Ministre de Marina

1883-1884
Succeït per:
Juan Bautista Antequera y Bobadilla