Carlota Baldrís i Rafecas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarlota Baldrís i Rafecas
Biografia
Naixement24 abril 1960 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
el Vendrell (Baix Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcarlotabaldris.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: carlota.baldris Twitter (X): carlotabaldris Instagram: cbaldris LinkedIn: carlota-baldrís-rafecas-13178348 Youtube: UCa_QpGvICTdAo44sah5xwOA Modifica el valor a Wikidata

Carlota Baldrís i Rafecas[1] (El Vendrell, 24 d'abril del 1960) és compositora i pedagoga musical.

Biografia[modifica]

Estudià al Conservatori de Tarragona (grau mitjà de piano) i al de Barcelona, on obtingué el grau superior de composició i instrumentació amb Xavier Boliart i el de música electroacústica amb Albert Llanas. Amplià la seva formació de piano amb Núria del Clos, Àngel Soler, Albert Giménez Attenelle i Liliana Mafiotte. També rebé classes magistrals de Monique Deschaussé. Amplia formació amb José Nieto, Albert Amargós i Lluís Vidal (música de cinema), Pierre Dupuy i Agustí Charles (música contemporània), Antoni Ros-Marbà i Francesc Llongueres (de direcció), i amb Manel Camp, Francesc Capella (jazz i música moderna), entre d'altres.[2]

És professora de llenguatge musical i harmonia a l'Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell des de la seva fundació al 1986.[2] Va ser la directora del 1998 fins al 2010, i ha estat la impulsora de la nova escola i auditoris inaugurats al 2010.[cal citació]

Ha format part del jurat de diferents concursos de composició i interpretació, als Conservatoris de Tarragona[2] i Vilaseca, l'Escola de Música Robert Gerard de Valls i Intercentro. És patrona de la Fundació Pau Casals i membre del Col·lectiu de Compositors de Tarragona.[2] Rebé el premi Teresina Martorell del Vendrell el 2001,[2] i el 2012 va ser escollida com a "Portant d'Honor de Santa Anna", per la seva dedicació i implicació al Vendrell en la vida social a través de la música i altres camps. 1r premi del Concurs Benvingut Socies per gralla i orgue 2018.[cal citació]

Ha participat en diversos programes radiofònics a Catalunya Música: Solistes (Joan Vives),[1] Vistes al mar (Xavier Chavarria) i a COM Ràdio entre d'altres. Ha participat, junt amb altres compositors, en el reportatge La composició avui en dia a la revista “Serra d'Or” i està inclosa en llibre Compositoras españolas, la creación musical femenina desde la Edad Media hasta la actualidad, editat pel “Centro de documentación de Música y Danza”.

Com a compositora, ha realitzat peces per piano, música de cambra, orquestra, corals, cantates, oratoris, espectacles multimèdia, música per teatre, radio, televisió, ballet, música publicitària, electrònica, popular i curtmetratges. Diverses obres seves han estat editades i enregistrades.[cal citació]

Obres[modifica]

Destaquen les obres:

  • Aire vendrellenc (2002), sardana enregistrada per la cobla Mediterrània al disc compacte 13 sardanes d'autors vendrellencs[dcc 1]
  • Àngel, per cor, conjunt i el grup Lax'n'Busto, Cançó de la baixada i Cançó de la pujada (1998), per soprano i orgue, soprano, Griselda Ramon i orgue, Salvador Guasch, enregistrades al DC Àngel[3][dcc 2]
  • Apocalipsi (2001), per a clarinet i electrònica[4]
  • Ave a la Mare de Déu de Sant Salvador de Mar (2008), goigs amb música de C. Baldrís i Mireia Mercadé, lletra de Maria Teresa Barot[5]
  • Bonastre (2003), sardana enregistrada per la cobla Sant Jordi[dcc 3][6]
  • Cabòries (2000), per a contrabaix i piano (Partitura)
  • Cantata Guimerà, uns acords, uns records (1995), per a coral infantil i orquestra de cambra, estrenada al 2018 per l'EMMPAC amb arranjament per cor orquestra (Raul Lacilla)[7]
  • Cantem per la pau (2012), cantata amb lletra de Joan Descals, dedicada a Pau Casals, per a veu solista, orquestra i coral, enregistrada[8][dcc 4]
  • Divertiment per veu, gos i ocell, música electroacústica.
  • Groc, vermell, blau, homenatge a Kandinsky (2011), per a violí, violoncel i piano[9]
  • Oratori de l'Àngel de Tobies (1994), amb música i lletra, estrenat amb la cantant Marina Rossell, cor, orquestra i rapsode. Noves versions com a espectacle multidisciplinari amb les solistes Natàlia Casasus i Tànit Bono, i els rapsodes Rosa Andreu i Xavier Grasset. enregistrat en DC[dcc 5][10]
  • Plaça Nova (2000), per a conjunt de violoncels[11]
  • Rap solidari (2005), per a cor i electrònica, compost i editat en CD per a recaptar fons per a les víctimes del tsunami del 2004 a l'Oceà Índic[dcc 6]
  • Rèquiem (1996), per a tres gralles[12]
  • Solstici d'estiu (2012), per a guitarra[13]

Discografia[modifica]

  1. Cobla Mediterrània. 13 sardanes d'autors vendrellencs. Sabadell: Picap, 2002. ref. 91 0218-03 [Consulta: 20 juny 2013]. 
  2. Lax'n'Busto; Ramon, Griselda (soprano); Guasch, Salvador (orgue). Àngel. Barcelona: Discmedi, 1998 [Consulta: 20 juny 2013]. 
  3. Cobla Sant Jordi. El Baix Penedès dansa. Barcelona: Audiovisuals de Sarrià, 2003. 5.1802 [Consulta: 20 juny 2013]. 
  4. Cantem per la pau. Barcelona: Icària, 2013. 
  5. Baldrís, Carlota. Oratori Àngel de Tobies: per a coral, orquestra de cambra i solista. Barcelona: Icaria, 2007 [Consulta: 20 juny 2013]. 
  6. Baldrís, Carlota. Rap solidari. El Vendrell: Ajuntament - Escola Municipal de Música Pau Casals, 2005 [Consulta: 20 juny 2013]. 

Notes i referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Extenses notes biogràfiques a la llarga entrevista (57 minuts), amb reproducció de peces de l'autora, que li va fer Joan Vives per a Catalunya Música («Conversa amb la compositora Carlota Baldrís», 14-03-2007. [Consulta: 20 juny 2013].)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Dades biogràfiques generals i foto a «Carlota Baldrís Rafecas» (en català, espanyol i anglès). Arxivat de l'original el 2012-06-21. [Consulta: 20 juny 2013].
  3. Enregistrament fet pel cor de cambra femení Zóngora i el grup Lax'n'Busto en l'ocasió de la baixada de l'Àngel de Tobies del campanar de l'església del Sant Salvador del Vendrell, «Dossier: Cor Zóngora». [Consulta: 20 juny 2013]. Article «Lax'n'Busto : els àngels del Vendrell». Enrerrock, 44, març 1999, p. 5 [Consulta: 20 juny 2013].
  4. «cecdiscuss: The International Electroacoustic Community Discuss». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 28 juny 2013].
  5. «Encore -- Ave a la Mare de Déu de Sant Salvador de Mar [Gràfic] / música: C. Baldrís i M. Mercadé; lletra: Ma. Teresa Barot i Magriñà».
  6. Vídeo «Interpretació de la sardana Bonastre per la cobla Reus Jove a Tiana el 8 de març del 2013». [Consulta: 20 juny 2013].
  7. Olivé, Olga «Carlota Baldrís : Compositora; ha ganado el premio Teresina Martorell de El Vendrell». La Vanguardia, 20-03-2001, p. 2 [Consulta: 20 juny 2013].
  8. Ressenya ( «Es commemora el 136è aniversari de Pau Casals amb una cantata dedicada». La Fura, 1583-84, 10-01-2013, p. 9. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 28 juny 2013]. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.) i vídeo de la «Interpretació de Cantem per la Pau, amb direcció de Montserrat Meneses, 29 de desembre del 2012». [Consulta: 20 juny 2013].
  9. «Comença el Cicle de Tardor de l'Auditori Pau Casals del Vendrell amb una estrena de Carlota Baldrís». Revista Musical Catalana, 15-09-2011 [Consulta: 20 juny 2013].
  10. «[Ressenya]». L'opció: Edició Baix Penedès, 07-12-2007, p. 9., Enregistrament en disc compacte i vídeo «Interpretació de l'Oratori Àngel de Tobies, amb la coral Augusta de Tarragona i la solista Tànit Bono Tell». [Consulta: 20 juny 2013].
  11. «Nova plaça Nova». La Fura, 28 juliol/10 agost 2000, p. 24 [Consulta: 20 juny 2013].
  12. Quintana, Jordi, coordinador. Música de gralles al Vendrell. Barcelona: Clivis, 2011 [Consulta: 20 juny 2013].  ISNM 979-0-3502-0643-6
  13. «Interpretació de Solstici d'estiu, pel guitarrista Juan Becerra». [Consulta: 20 juny 2013].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]