Carlota Joaquima d'Espanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La infanta Carlota Joaquima d'Espanya

Carlota Joaquima d'Espanya (Palau d'Aranjuez 1775 - Lisboa 1830), infanta d'Espanya i reina consort de Portugal (1816-1826).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Filla del rei Carles IV d'Espanya i la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma nasqué al Palau d'Aranjuez el 25 d'abril de 1775. Era néta del rei Carles III d'Espanya i la princesa Maria Amàlia de Saxònia per part de pare, mentre que per part de mare ho era del duc Felip I de Parma i la princesa Elisabet de França.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El 9 de gener de 1790 es casà amb el príncep Joan VI de Portugal, hereu de la Corona portugesa, després de la mort del seu germa el príncep de Beira. El príncep era fill de la reina Maria I de Portugal i el rei consort Pere III de Portugal. Era nét de dos reis portuguesos diferents, ja que Pere III era oncle de la seva neboda, la reina Maria I. Per part de pare era nét de Joan V de Portugal i l'arxiduquessa Maria-Anna d'Àustria mentre que per part de mare ho era del rei Josep I de Portugal i la princesa Maria Anna Victòria de Borbó.

La parella s'instal·là a Lisboa i tingueren nou fills:

Exili i retorna Portugal[modifica | modifica el codi]

El rei Joan VI de Portugal i Carlota Joaquima d'Espanya

De tendències ultraconservadores i absolutistes mostrà des d'un bon principi el seu caràcter ambiciós. Mentre la família reial portuguesa es trobava al Brasil, a on havien fugit després de l'ocupació per part dels francesos de Portugal, es declarà hereva de la seva familía que es trobava empresonada per Napoleó I i per tant intentà passar a dominar les possessions espanyoles a Amèrica Llatina. La seva relació més íntima amb Amèrica es relaciona amb el Riu de la Plata, lloc en el qual volia governar aprofitant l'empresonament del seu pare, Carles IV, al·legant que al poder succeïa a ella, i no al seu germà.

Al seu retorn a Portugal el 1821 el país havia canviat molt ja que les idees revolucionaries i liberals havien penetrat al país. Des de 1820 la família reial intentà introduir de nou un govern absolutista.

Al mateix any 1821 una revolució s'inicià de signe liberal a Porto es promulgà la primera constitució liberal de Portugal. La reina es mostrà implacable, prengué el poder, i féu una aliança amb el seu fill menor, el príncep i després rei Miquel I de Portugal per tal de represaliar la revolució. Mentrestant el rei Joan VI de Portugal era reclòs al Palau de Queluz per la seva negativa a combatre els revolucionaris.

Malgrat tot, la reina no aconseguí estabilitzar-se en el poder i ella i el seu fill hagueren de marxar a l'exili. Com a mostra de les antipaties que havia despertat, després de la mort del seu espòs, aquest nomenà a la seva filla regent en lloc de la seva dona com hauria hagut d'ésser.

Carlota Joaquima morí a Palau de Queluz, prop de Lisboa, el 7 de gener de 1830.

Una important avinguda de la ciutat de Barcelona (l'actual avinguda de Josep Tarradellas) va dur el seu nom de 1929 a 1931 i de 1939 a 1988[1]

= Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlota Joaquima d'Espanya Modifica l'enllaç a Wikidata

=

  1. Ajuntament de Barcelona. Nomenclàtor dels carrers. Barcelona, 2006. Consultat 15-11-2006