Carlota de Mèxic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarlota de Mèxic

Carlota de Mèxic, per Franz Xaver Winterhalter
Biografia
NaixementMarie Charlotte Amélie Augustine Victoire Clémentine Léopoldine

María Carlota Amalia Augusta Victoria Clementina Leopoldina
7 juny 1840 Modifica el valor a Wikidata
Laken (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 gener 1927 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
àrea metropolitana de Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pneumònia Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCripta Reial de Laeken Modifica el valor a Wikidata
  Emperadriu de Mèxic
10 d'abril de 1864 – 15 de maig de 1867
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolEmperadriu (1864–1927)
Arxiduquessa (1857–1927)
Princess of Belgium (en) Tradueix (1840–1927)
Reina consort Modifica el valor a Wikidata
DinastiaDinastia Saxònia-Coburg-Gotha
Dinastia dels Habsburg
CònjugeMaximilià I de Mèxic (1857–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
ParesLeopold I de Bèlgica
Lluïsa d'Orleans
GermansLouis-Philippe de Belgique, Leopold II de Bèlgica, Felip de Bèlgica, Georges-Frédéric, baron von Eppinghoven, Arthur von Eppinghoven i fill mort von Sachsen-Coburg und Gotha Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 5354 Modifica el valor a Wikidata

Charlotte de Bèlgica o Carlota de Mèxic (Palau de Laeken, 1840 - Castell de Bouchout (Bèlgica), 1927) fou Princesa de Bèlgica amb el tractament d'altesa reial, dipositària de la resta de títols inherents als membres de la Casa de Saxònia-Coburg Gotha, princesa de Saxònia-Coburg Gotha, arxiduquessa d'Austria, duquessa de Saxònia i esposa del Vice-Rei dels Llombards i de Venècia i emperadriu de Mèxic.[1][2]

Història[modifica]

Nascuda al Palau de Laeken, als afores de Brussel·les, el dia 7 de juny de l'any 1840, filla del rei Leopold I de Bèlgica i de la princesa Lluïsa d'Orleans. Carlota era neta per línia paterna del príncep Francesc Frederic de Saxònia-Coburg-Saafeld i de l'Augusta de Reuss zu Ebersdorf i per línia materna del rei Lluís Felip I de França i de la princesa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies.

El dia 27 de juliol de 1857 es casà a Viena, a l'edat de 17 anys, amb l'arxiduc Maximilià d'Àustria, fill de l'arxiduc Francesc Carles d'Àustria i de la princesa Sofia de Baviera.

Després de viure a Mèxic amb el seu marit la pressió dels revolucionaris mexicans, viatjà a Europa per a obtenir suports, però fou debades. Carlota fou retinguda per la seva família a Europa a causa de l'empitjorament de la situació política a Mèxic, cosa que feu agreujar encara més la seva inestabilitat mental. L'afusellament del seu marit Maximilià I de Mèxic el 19 de juny del 1867 per Benito Juárez no feu altra cosa que abocar-la definitivament a la malaltia mental que ja patia i que arrossegà la resta de la seva vida.

Notes[modifica]

  • Prince Michael of Greece; The Empress of Farewells - The Story of Charlotte, Empress of Mexico, New York 1998.
  • del Paso,Fernando: Noticias del Imperio. México 1987
  • Bibesco, Princesse Marthe: Charlotte et Maximilien. París 1962.
  • Castelot, André: Maximiliano y Carlota. La Tragedia de la Ambición. México 1985.
  • Corti, Conte Egon Caesar: Maximilian und Charlotte von Mexiko. Nach dem bisher unveröffentlichten Geheimarchive des Kaisers Maximilian und sonstigen unbekannten Quellen. 2 Vols. Zurich, Leipzig, Viena 1924.
  • Corti, Conte Egon Caesar: Maximilian von Mexiko. Die Tragödie eines Kaisers. Francfort del Meno 1953.
  • Desternes, Suzanne; Chandet, Henriette: Maximilien et Charlotte. París 1964.
  • Gómez Tepexicuapan, Amparo: "Carlota en México." En: Igler, Susanne; Spiller, Roland (eds.): Más nuevas del imperio. Estudios interdisciplinarios acerca de Carlota de México. Francfort del Meno 2001. (=Erlanger Lateinamerika-Studien. 45). p. 27-40.
  • Miguel de Grecia: La Emperatriz del Adiós. El trágico destino de l'emperador Maximiliano y su mujer Carlota. Barcelona 2000.
  • Harding, Bertita: Phantom Crown. The story of Maximilian and Carlota of Mexico. 3a edición. México 1967 [1935].
  • Haslip, Joan: The Crown of Mexico: Maximilian and his Empress Carlota. 2a edición. Nueva York 1972.
  • Hyde, Montgomery H.: Mexican Empire. The history of Maximilian and Carlota of Mexico. Londres 1946.
  • Igler, Susanne: Carlota de México. México 2002. (=Grandes Protagonistas de la Historia Mexicana) [segunda edición: 2006].
  • Igler, Susanne: De la intrusa infame a la loca del castillo: Carlota de México en la literatura de su 'patria adoptiva'. Frankfurt: Peter Lang 2007 (Studien und Dokumente zur Geschichte der Romanischen Literaturen, 58).
  • Kerckvoorde, Mia: Charlotte. La passion et la fatalité. París 1981.
  • Maria y Campos, Armando: Carlota de Bélgica. La infortunada Emperatriz de México. México 1944.
  • Praviel, Armand: La vida trágica de la emperatriz Carlota. Buenos Aires 1937.

Referències[modifica]

  1. Biografía de Charlotte (1840-1927)
  2. «Imperial House of Mexico». Arxivat de l'original el 2005-03-05. [Consulta: 22 gener 2010].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlota de Mèxic