Carlota de Mèxic
| Charlotte/Carlota | ||
 |
||
| Carlota de Mèxic, per Franz Xaver Winterhalter | ||
|
Emperadriu de Mèxic
|
||
|---|---|---|
| Regne 10 d'abril de 1864 - 15 de maig de 1867 |
||
| Precedit per | Ana María Huarte | |
| Coronació | 10 d'abril de 1864 | |
| Hereu | Agustín de Iturbide (adoptiu) Salvador de Itúrbide (adoptiu) |
|
|
|
||
| Batejat | Marie Charlotte Amélie Augustine Victoire Clémentine Léopoldine María Carlota Amalia Augusta Victoria Clementina Leopoldina |
|
| Naixement | 7 de juny de 1840(1840-06-07) | |
| Brussel·les, Bèlgica | ||
| Defunció | 19 de gener de 1927 | |
| Meise, Bèlgica | ||
| Dinastia | Dinastia Saxònia-Coburg-Gotha Dinastia dels Habsburg |
|
| Pare | Leopold I de Bèlgica | |
| Mare | Lluïsa d'Orleans | |
|
|
||
.svg) |
||
Charlotte de Bèlgica o Carlota de Mèxic (Palau de Laeken, 1840 - Castell de Bouchout (Bèlgica), 1927) fou Princesa de Bèlgica amb el tractament d'altesa reial, dipositària de la resta de títols inherents als membres de la Casa de Saxònia-Coburg Gotha, princesa de Saxònia-Coburg Gotha, arxiduquessa d'Austria, duquessa de Saxònia i esposa del Vice-Rei dels Llombards i de Venècia i emperadriu de Mèxic.[1][2]
Taula de continguts |
Història [modifica]
Nascuda al Palau de Laeken, als afores de Brussel·les, el dia 7 de juny de l'any 1840, filla del rei Leopold I de Bèlgica i de la princesa Lluïsa d'Orleans. Carlota era néta per línia paterna del príncep Francesc Frederic de Saxònia-Coburg-Saafeld i de la Augusta de Reuss zu Ebersdorf i per línia materna del rei Lluís Felip I de França i de la princesa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies.
El dia 27 de juliol de 1857 es casà a Viena, a l'edat de 17 anys, amb l'arxiduc Maximilià d'Àustria, fill de l'arxiduc Francesc Carles d'Àustria i de la princesa Sofia de Baviera.
Després de viure a Mèxic amb el seu marit la pressió dels revolucionaris mexicans, viatjà a Europa per a obtenir suports, però fou debades. Carlota fou retinguda per la seva família a Europa a causa de l'empitjorament de la situació política a Mèxic, cosa que féu agreujar encara més la seva inestabilitat mental. L'afusellament del seu marit Maximilià I de Mèxic el 19 de juny del 1867 per Benito Juárez no féu altra cosa que abocar-la definitivament a la malaltia mental que ja patia i que arrossegà la resta de la seva vida.
Notes [modifica]
- Prince Michael of Greece; The Empress of Farewells - The Story of Charlotte, Empress of Mexico, New York 1998.
- del Paso,Fernando: Noticias del Imperio. México 1987
- Bibesco, Princesse Marthe: Charlotte et Maximilien. París 1962.
- Castelot, André: Maximiliano y Carlota. La Tragedia de la Ambición. México 1985.
- Corti, Conte Egon Caesar: Maximilian und Charlotte von Mexiko. Nach dem bisher unveröffentlichten Geheimarchive des Kaisers Maximilian und sonstigen unbekannten Quellen. 2 Vols. Zurich, Leipzig, Viena 1924.
- Corti, Conte Egon Caesar: Maximilian von Mexiko. Die Tragödie eines Kaisers. Francfort del Meno 1953.
- Desternes, Suzanne; Chandet, Henriette: Maximilien et Charlotte. París 1964.
- Gómez Tepexicuapan, Amparo: “Carlota en México.” En: Igler, Susanne; Spiller, Roland (eds.): Más nuevas del imperio. Estudios interdisciplinarios acerca de Carlota de México. Francfort del Meno 2001. (=Erlanger Lateinamerika-Studien. 45). p. 27-40.
- Miguel de Grecia: La Emperatriz del Adiós. El trágico destino del emperador Maximiliano y su mujer Carlota. Barcelona 2000.
- Harding, Bertita: Phantom Crown. The story of Maximilian and Carlota of Mexico. 3a edición. México 1967 [1935].
- Haslip, Joan: The Crown of Mexico: Maximilian and his Empress Carlota. 2a edición. Nueva York 1972.
- Hyde, Montgomery H.: Mexican Empire. The history of Maximilian and Carlota of Mexico. Londres 1946.
- Igler, Susanne: Carlota de México. México 2002. (=Grandes Protagonistas de la Historia Mexicana) [segunda edición: 2006].
- Igler, Susanne: De la intrusa infame a la loca del castillo: Carlota de México en la literatura de su 'patria adoptiva'. Frankfurt: Peter Lang 2007 (Studien und Dokumente zur Geschichte der Romanischen Literaturen, 58).
- Kerckvoorde, Mia: Charlotte. La passion et la fatalité. París 1981.
- Maria y Campos, Armando: Carlota de Bélgica. La infortunada Emperatriz de México. México 1944.
- Praviel, Armand: La vida trágica de la emperatriz Carlota. Buenos Aires 1937.
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlota de Mèxic |
