Carme Karr i Alfonsetti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carme Karr i Alfonsetti

Carme Karr i Alfonsetti (Barcelona, 16 de març de 186529 de desembre de 1943) fou periodista, escriptora, feminista, pacifista, musicòloga i publicista.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Carme Karr era de pare francès (enginyer metal·lúrgic) i de mare italiana, morta quan Carme Karr era una nena, i pel que fou criada per la seva dida (que en fou la madrastra). També era neboda del novel·lista francès Alphonse Karr. Es casà amb Josep Maria de Lasarte i de Janer (1890) i tingueren quatre fills: Montserrat, Joan de Lasarte i Karr, Paulina i Carme. Està enterrada al Cementiri de Montjuïc (Barcelona).

Va ser una de les promotores més avançades del feminisme català de principi del segle XX, com Dolors Monserdà, amb qui col·laborà. El seu feminisme, que advocava per dotar les dones d'eines que les capacitessin tant per a l'exercici d'una professió com per a la igualtat de drets, va quedar àmpliament exposat a Feminal -suplement de La Il·lustració Catalana-, revista que dirigí des de 1907 fins al 1917 i on també signava amb el pseudònim Joana Romeu. També va col·laborar al Diario de Barcelona, La Veu de Catalunya, Or i Grana, (1906-1907, on defensà la causa de Solidaritat Catalana), Ofrena (1916-17), La Mainada (1922-23), La Actualidad, Día Gráfico i Las Provincias de València, de vegades amb el pseudònim de Xènia, que feia al·lusió al Xènius d'Eugeni d'Ors, amb qui polemitzà a "Joventut".

El 1902 publicà a Joventut les primeres narracions signades amb el pseudònim L'Escardot i Una liceista, a les quals seguirien els reculls en prosa Volves, 1906, i Clixés, 1906, la seva millor obra, novel·la centrada en la problemàtica de la dona de la mitjana burgesia, i les obres teatrals Un raig de sol, 1908; Els ídols, 1911; Caritat, 1918. Altres obres seves són la novel·la La vida de Joan Franch, 1912 (premiada als Jocs Florals amb la Copa del Consistori i editada per "Lectura Popular"), i les de narrativa infantil, Contes de l'àvia (1934), Garba de contes (1935), El libro de Puli (1942), Nick (conte de mitjanit) (1931), Cuentos a mis nietos (1932) i un llarg etcètera.

Va ser impulsora i presidenta tant del Comitè Femení Pacifista de Catalunya, organització antibel·licista creada el 1915, com d'Acció Femenina (1921), i de la Llar (1913), primera residència per a una ampliació d'estudis de professores i estudiantes i Escola de la Dona. També reclamà el dret de pares i mares de família a intervenir en l'ensenyament a les escoles, i a formar part de juntes d'inspecció.

Tingué una actuació destacada -especialment com a conferenciant (va ser la primera dona a parlar a l'Ateneu Barcelonès)- tant en la defensa del millorament (exigint el dret a vot, reivindicació que va fer arribar al president Macià) com de la modernització de l'ensenyament de les dones, que els permetés de treballar al mateix nivell que els homes i els donés un substrat cultural prou important com en la reivindicació del dret de vot de les dones; a més, reivindicava el dret de les dones soles a ser autònomes, a tenir una funció social i un lloc útil en la societat; per a les dones treballadores, reclama una borsa de treball, escoles de treball realment professionalitzadores i mutualitats per encarar el tracte laboral discriminatori basat en la maternitat. Va dirigir el Pavelló de la Dona a l'Exposició Universal del 1929, on mostrava la feina de dones de tota Espanya i intentava desfer prejudicis de l'època.

Molt afeccionada a la música, féu conèixer un cert nombre de cançons, per a una veu i piano, compostes per ella sobre versos de diferents autors, especialment d'Apel·les Mestres; el text dels Goigs de la Mare de Déu de Pompeia fou el seu obsequi als caputxins.

La Generalitat de Catalunya va instituir els premis memorial Carme Karr per a la igualtat d'oportunitats home-dona en els mitjans de publicitat i d'informació periodística catalans; també li ha dedicat (decret 232/2008, de 2 de desembre) el Centre de Formació de Persones Adultes Carme Karr, situat al Centre Penitenciari Lledoners. Se li ha dedicat un carrer a Sarrià (Barcelona), Montgat, Sant Vicenç de Castellet i Sant Quirze del Vallès. Durant molts anys residí al carrer de la Duquessa d'Orleans 17 a Sarrià (Barcelona). A Sarrià també li han dedicat una de les sales de la Casa Orlandai. Ha estat seleccionada com a candidata a persona més sàvia de Catalunya, en l'àmbit de les humanitats, entre 25 persones, a iniciativa de l'organització Capital de la Cultura Catalana, i ha estat votada com un dels 5 finalistes en aquest apartat.

Obres[modifica | modifica el codi]

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • De la vida d'en Joan Franch. Barcelona: Il·lustració Catalana, Lectura popular biblioteca d'autors catalans 53, 1913.
  • La Fi del Lliure. Barcelona: l'Avenç Grafic, La novel·la d'ara 77, 1924.

Narrativa breu[modifica | modifica el codi]

  • Bolves: quadrets. [pseud. L'Escardot] (pròleg de Lluís Via). Barcelona: L'Avenç, Biblioteca popular de L'avenç 52, 1906.
  • Clixés: estudis en prosa. [pseud. L'Escardot] Barcelona: Joventut [Fidel Giró], 1906. Barcelona. 268 p.; 8º mlla. (reedició per Horsori Editorial a la col·lecció Clàssiques Catalanes núm. 5, 2008)
  • Por la dicha. Barcelona: Publicaciones Mundial, Col·lecció: La novela femenina; any 1, n. 22.
  • Oració íntima. Novembre 1931. Ms. 1029 Biblioteca de Montserrat

Narrativa infantil i juvenil[modifica | modifica el codi]

  • Nick: conte de mitjanit (amb il·lustracions de Lola Anglada). Barcelona: Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, Obra de Peevisió, Cultura i Beneficiència, 1931.
  • Cuentos a mis nietos (amb l·lustracions de Rosario de Velasco). Burgos: Hijos de Santiago Rodriguez, 1932.
  • Contes de l'àvia (amb il·lustracions de Maria i Clotilde Cirici Pellicer). Barcelona: Llibreria Bonavia, 1934.
  • Garba de contes. Girona: Dalmau Carles, Pla Editors, 1935.
  • El libro de Puli; amb il·lustracions de Mariona Lluch. Barcelona : Ars, 1942.

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • Un raig de sol, 1908 (comèdia).
  • Els Ídols: quadre en un acte y en prosa. Barcelona: Bartomeu Baxarias, col. De tots colors, 1911.
  • Caritat, 1918.

Crítica literària o assaig[modifica | modifica el codi]

  • Cultura femenina. Estudi i Orientacions. Barcelona: L'Avenç, 1910. Conferències donades en l'"Ateneu Barcelonés" els dies 6, 13 i 20 d'abril de 1910.
  • (Co-autora) Educación Femenina, Ciclo de conferencias desarrolladas en el Ateneo Barcelonés, Días 31 de enero y 1,3, 4 y 5 de febrero de 1916, Ed.Librería Parera, Barcelona.
  • La Llar (el Hogar): residència d'estudiantes i professores i Escola de la Dona a Barcelona. Barcelona : Impremta La Renaixensa, 191?. Opuscle informatiu de les condicions d'estada. "Subvencionat en sa fundació per l'Excm. Ajuntament i per particulars. Presidit per la Sereníssima Sra. Infanta Da. Pau de Borbó, princesa de Baviera. Fundat i dirigit per Da. Carme Karr des de primers de l'any 1913".

Partitures[modifica | modifica el codi]

  • Cansons [sic]; lletra de Apel·les Mestres. Barcelona?: ca. 1903. Conté: Preludi de primavera i Cansó trista.
  • La Mort del rossinyol, 1903
  • Las Aranyas, 1903
  • Flors d'escardot cançons catalanes, 1907. Barcelona (Rambla de S. José, 29) : Sindicato Musical Barcelonés Dotesio, cop. 1907: 1 partitura (15 p.). Amb lletra - Cant i piano. Contingut: Canço de la tarda / poesia d'Apel·les Mestres; Canço d'esperança / poesia de Marian Aguiló; Canço d'abril / poesia d'Apel·les Mestres; Vesprada / poesia d'Apel·les Mestres; Nota de tardor / poesia d'Apel·les Mestres; La dida de l'infant / poesia d'Àngel Guimerà.
  • Orquídea lieder para canto y piano, 1916
  • La Non non dels papellons
  • La filla de Maria
  • La Mort de la Verge
  • Tranzit. Gènere: Lied (saló), 1906. Disposició partitura: 1 V, piano. Edició: Ilustració Catalana-Feminal, nº 31-334, 31-X-1907.
  • El testament d'Amèlia (1908, sarsuela, amb Joan Baptista Espadaler i Colomer)
  • Poema "L'enamorat a l'enamorada" de Caterina Albert ("La Tralla", 1907), musicat per Carme Karr.
  • Goigs de la Mare de Déu de Pompeia

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • AINAUD de LASARTE, Josep M.: "Carme Karr i Alfonsetti. Feminista : Escriptora" dins Josep M. Ballarín i Monset, Josep M. Ainaud de Lasarte, Marià Busquets i Maria Guillén i Selva: La nostra gent. Història de Catalunya : Vol. 3. El temps del modernisme. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1988, p. 57-59
  • AINAUD de LASARTE, Josep M.: "Carme Karr, escriptora i feminista", Serra d'Or (Barcelona), núm. 409, gener 1994, p. 20-23.
  • AINAUD de LASARTE, Josep M.: "Carme Karr" Barcelona: Infiesta Editor, col·lecció Gent Nostra núm.167, abril 2010. Amb col·laboració de Mònica Pagès, 96 pàgs.
  • ARAGÓ, Narcís-Jordi: "Carme Karr a la vila morta", Revista de Girona (Girona), núm. 166, setembre-octubre 1994, p. 6.
  • ARNAU, Carme: "El feminisme a l'Ateneu Barcelonès i a «Feminal»: Carme Karr", Serra d'Or (Barcelona), núm. 561, setembre 2006.
  • ARNAU, Carme: "Carme Karr i Feminal", Revista de Catalunya (Barcelona), núm. 221, octubre 2006, p. 85-96.
  • BABRA BLANCO, Antoni. "Estudi de la cultura femenina segons Carme Karr, dins el catolicisme social de la primeria del segle XX." Barcelona, Facultat de Teologia de Catalunya. Separata de: Revista catalana de Teologia; núm XXX/1, (2005) P. 156-183.
  • EDO, Pepa: "Dones i ciutat a la Barcelona del segle XX", 2004. Tesi UAB.
  • PANCHÓN, Carme i GONZÁLEZ-AGÀPITO, Josep: "Carme Karr i el feminisme com a problema d'educació social" dins Pilar Heras i Conrad Vilanou (ed): Pedagogia del segle XX en femení. Barcelona: Facultat de Pedagogia, Universitat de Barcelona, 2000, p. 31-36
  • POLO, Irene: "La dona que treballa a l'Exposició", Imatges. Setmanari gràfic d'actualitats. (Barcelona), any1, núm. 7, 23 de juliol 1930.
  • PESSARRODONA, Marta: "Carme Karr Alfonsetti, la Ur-feminista catalana" dins Donasses. Barcelona: Destino, p. 22-31.
  • TARROJA MARCO, Rosa: "Carme Karr: ut musica et poesis". Catalunya música: Revista musical catalana, ISSN 1136-7458, Núm. 207, 2002, pags. 7-8.
  • Historia y Vida núm. 84. Extra. 1997.
  • Maria Aurèlia Capmany. La dona a Catalunya: consciència i situació. Editat per Edicions 62, 1979. ISBN 84-297-0061-7.
  • Citada a la Gran Enciclopèdia Catalana, a Dolça Catalunya, a "1000 famílies catalanes" (Enric Jardí), al Diccionari Biogràfic Albertí, a "Solc de les hores: retrats d'escriptors i polítics" (Albert Manent), a "Història gràfica de la Catalunya contemporània, 1888/1931" (Edmon Vallès, pg. 129) i al Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana amb la correspondència castellana (Salvat, 1932).

Enregistraments sonors[modifica | modifica el codi]

  • CD "Compositores catalanes. Generació modernista". Maria Teresa Garrigosa (soprano) i Heidrun Bergander (piano). Barcelona, La mà de guido. Dip.leg. B-45116-2008.[1]
  • CD Joan Cabero. "Àngel Guimerà i els seus contemporanis: textos musicats". Barcelona: PDI - Generalitat de Catalunya, DL 1995.

Conferències (Memorial Carme Karr a l'Ateneu Barcelonès; enregistrament sonor):

  • Teresa Pàmies, "L'obra periodística de Carme Karr: revista Feminal"; 24-2-1994.
  • Mariàngela Cerdà, "L'obra literària de Carme Karr"; 3-3-1994.
  • Isabel Segura, "El seu pensament feminista"; 21-3-1994.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Carme Karr i Alfonsetti

Referències[modifica | modifica el codi]