Carmelo Gómez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Carmelo Gómez
Carmelo Gomez.jpg
Nom real: Carmelo Gómez Celada
Naixença: 2 de gener de 1962 (1962-01-02) (52 anys)
Sahagún (Lleó)
Origen: Espanya Espanya
Pàgina web: Web oficial
Premis Goya
Millor actor
1995 - Días contados
Millor actor secundari
2006 - El método

Pàgina sobre Carmelo Gómez a IMDb

Carmelo Gómez Celada, conegut simplement com a Carmelo Gómez (Sahagún, 2 de gener de 1962) és un actor espanyol.

Biografia[modifica | modifica el codi]

La seva infantesa va transcórrer en el camp lleonès, on treballava al costat del seu pare. Quan va obtenir suficients diners va decidir independitzar-se, emigrant a Salamanca, en la qual va raure tres anys durant els quals va treballar en grups de teatre.

Transcorreguda aquella etapa, Gómez va viatjar a Madrid, on va ingressar a l'Escuela de Arte Dramático. Al cap de poc és admès en la Compañía Nacional De Teatro Clásico. Realitza petites aparicions cinematogràfiques en cintes d'èxit comercial com El viaje a ninguna parte (1986) i Bajarse al moro (1988). El 1992 va iniciar la seva associació amb Julio Medem, que el va convertir en un dels seus actors fetitxe al llarg d'una sèrie de pel·lícules: Vacas, La ardilla roja i Tierra.

Dos anys més tard, en estrenar simultàniament Canción de cuna, Días contados i El detective y la muerte va quedar consagrat. En poc menys de dotze mesos aconseguí el Premis Ondas, el Fotogramas de Plata i el Goya al millor actor, així com el reconeixement de la Unión de Actores. En la primera es va posar a la pell d'un home benestant que treia una adolescent del convent, en el qual va ser abandonada, per casar-se amb ella.

Carmelo Gómez (esquerra) i Juanjo Puigcorbé (dreta) en un acte en suport al poble saharaui a Madrid (2007).

L'any va concloure amb la seva participació en la sèrie televisiva La Regenta, adaptació de l'obra de Leopoldo García-Alas "Clarín", dirigida per Fernando Méndez Leite i coprotagonitzada per Aitana Sánchez-Gijón.

El 1994 va néixer la seva filla Laura. I per això va limitar el seu treball a dues pel·lícules en rols secundaris que corresponen a la seva imatge d'home senzill, planer i humil. En la primera Territorio comanche, es va posar a la pell d'un càmera de televisió obsessionat amb captar la imatge d'un pont que sucumbís a l'impacte de les bombes en plena Guerra dels Balcans. En la segona Secretos del corazón, va interpretar un home que es va convertir en l'amant de la seva cunyada i en el pare d'un nen, que ajuda a superar els seus terrores infantils. L'esmentat film va obtenir una candidatura al Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

El 1996 va rodar dues pel·lícules amb Emma Suárez a les ordres de Pilar Miró. En la primera El perro del hortelano, es va enfrontar a la dificultat de recitar el vers. En la segona Tu nombre envenena mis sueños, basada en la novel·la de Joaquín Leguina Herrán, va encarnar un detectiu que es veu obligat a recordar el seu passat en plena postguerra espanyola. Els esmentats treballs són recompensats de nou amb el Fotogrames de Plata i el premi de la Unión de Actores, així com una candidatura als Premis Goya. L'any 1998, Imanol Uribe, el realitzador de Días contados, el va contractar de nou per protagonitzar Extraños, on va donar vida a un esquizofrènic. L'any següent Manuel Gómez Pereira el va cridar per encapçalar Entre las piernas al costat de Victoria Abril i Javier Bardem, thriller sobre uns personatges addictes al sexe.

Gómez va optar per tercera vegada al premi Goya per El portero el 2000, on interpretava un ex-porter del Reial Madrid que es guanya la vida de poble en poble reptant als vilatans que li facin un gol de penal. De 2000 a 2004 només va intervenir en unes quantes pel·lícules, entre elles El viaje de Carol i Nos miran. En la primera va interpretar l'oncle de Carol, orfe; un home que malgrat compartir la causa franquista és capaç de perdonar la vida al pare de la nena, un brigadista internacional.

A finals de 2004 va estrenar, dirigit per Josep Maria Flotats, l'obra teatral La cena, on dos personatges de l'Antic Règim decideixen el futur de la França postrevolucionària al llarg d'una nit en la qual s'humilien i estableixen certa dialèctica sobre el poder. El personatge defensat per Gómez era un home que tirava dels seus arxius per poder pressionar els seus contrincants, i els mètodes expeditius del qual eren coneguts a tot França. L'actor va collir candidatures als Premis Max, Fotogrames de Plata i Unió d'Actors.

Va compaginar la gira amb un petit paper a la pel·lícula El método, fàbula sobre el feixisme que nia al mercat laboral, i basada en l'obra teatral de Jordi Galceran. Malgrat la seva breu comesa, l'Acadèmia de Cinema li va recompensar amb el Goya al millor actor secundari per encarnar a un supòsit executiu d'admirable passat que era eliminat en una de les proves. El 2005 va protagonitzar el thriller La noche de los girasoles, al costat de Mariano Alameda i Celso Bugallo. En ella va encarnar un espeleòleg que assassinava un home que pressuposava culpable de l'intent de violació de la seva xicota; crim del qual quedaven impunes. El Círculo de Escritores Cinematográficos li va recompensar amb una candidatura a les seves medalles. A finals de 2006 es va produir la seva retrobada cinematogràfica amb Gonzalo Suárez a la pel·lícula Oviedo Express, una variació de La Regenta, protagonitzada per Aitana Sánchez-Gijón, Maribel Verdú i Silvia Marty.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Director
2009 Agallas Andrés Luque
2009 La casa de mi padre Gorka Merchán
2007 La carta esférica Imanol Uribe
2007 Oviedo Express Gonzalo Suárez
2006 La noche de los girasoles Jorge Sánchez-Cabezudo
2005 El método Marcelo Piñeiro
2004 ¡Hay motivo!
2002 La playa de los galgos Mario Camus
2002 Nos miran Norberto López Amado
2002 El viaje de Carol Imanol Uribe
2000 El portero Gonzalo Suárez
2000 La gran vida Antonio Cuadri
1999 Extraños Imanol Uribe
1999 Entre las piernas Manuel Gómez Pereira
1997 Secretos del corazón Montxo Armendáriz
1996 Territorio comanche Gerardo Herrero
1996 El perro del hortelano Pilar Miró
1996 Tu nombre envenena mis sueños Pilar Miró
1996 Tierra Julio Médem
1995 Entre rojas Azucena Rodríguez
1994 El detective y la muerte Gonzalo Suárez
1994 Días contados Imanol Uribe
1994 Canción de cuna José Luis Garci
1993 La ardilla roja Julio Médem
1992 Después del sueño Mario Camus
1991 Vacas Julio Médem
1988 Bajarse al moro Fernando Colomo
1986 El viaje a ninguna parte Fernando Fernán Gómez

Televisió[modifica | modifica el codi]

Teatre[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis Goya[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2005 Millor actor secundari El método Guanyador
2000 Millor actor El portero Candidat
1996 Millor actor El perro del hortelano Candidat
1994 Millor actor Días contados Guanyador

Fotogramas de Plata[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2004 Millor actor de teatre La cena Candidat
2000 Millor actor de cinema El portero
La gran vida
Candidat
1996 Millor actor de cinema El perro del hortelano
Tierra
Tu nombre envenena mis sueños
Guanyador
1995 Millor actor de televisió La Regenta Guanyador
1994 Millor actor de cinema Canción de cuna
Días contados
El detective y la muerte
Guanyador

Premis Max[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2004 Millor actor de repartiment La cena Candidat

Altres[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carmelo Gómez Modifica l'enllaç a Wikidata