Carmen Nájera Domingo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 gener 1951  (73 anys)Nájera (La Rioja) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Saragossa - llicenciatura (–1973) Universitat d'Oviedo - doctorat (–1979) |
| Director de tesi | José Joaquín Barluenga Mur |
| Activitat | |
| Ocupació | professora d'universitat, química |
| Ocupador | Universitat d'Alacant |
| Membre de | |
Premis | |
Carmen Nájera Domingo (Nájera, 12 de gener de 1951) és una química espanyola, catedràtica del Departament de Química Orgànica de la Universitat d'Alacant i acadèmica de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Biografia[modifica]
Va acabar els seus estudis de Química a la Universitat de Saragossa el 1973 i la seva tesi doctoral a la Universitat d'Oviedo el 1979 sota la direcció de José Barluenga Mur i Miguel Yus Astiz.[1]
El seu àmbit de recerca són els processos catalítics en síntesi orgànica.[2] Ha publicat més de 300 articles en revistes internacionals i és membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.[3] A més, és co-fundadora i directora tècnica de l'empresa Medalchemy dedicada a la preparació de productes farmacèutics des de 2002.
La seva labor investigadora actual està centrada, sobretot, en catàlisi asimètrica, utilitzant catalitzadors quirals que permetin dur a terme reaccions que condueixin a un únic enantiòmer. Per enantiòmers s'entén les molècules iguals que no es poden superposar, però que entre elles tenen una relació especular o com si tinguessin un mirall entre ambdues. Aquestes substàncies són molt importants especialment en la indústria farmacèutica.
Ha publicat més de 320 treballs en revistes internacionals, 20 capítols de llibre i 6 patents amb un índex h = 56 i ha dirigit 40 tesis doctorals. Ha impartit més de 150 conferències en congressos i institucions nacionals i estrangeres.[4]
És autora d'una patent sobre un procediment per a l'obtenció de molècules inhibidores del virus de l'hepatitis C, amb un nou procediment d'obtenció, molt més ràpid, que neutralitza la resistència del virus sense els efectes secundaris d'altres teràpies actuals.[5]
Carmen Nájera és una de les científiques més citades en l'àmbit internacional en el seu camp i ha obtingut nombrosos premis i reconeixements en l'àmbit internacional.[6]
Premis i reconeixements[modifica]
En 2006 va obtenir el Premi de Química Orgànica de la Reial Societat Espanyola de Química i el Premi Rosalind Franklin International Lectureship de la Societat Anglesa de Química.[1]
En 2010 es va convertir en la primera científica espanyola a rebre el Premi de la Societat Francesa de Química per la seva trajectòria investigadora.[7]
En 2012 fou escollida acadèmica de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Va prendre'n possessió en 2014 amb el discurs Síntesis catalítica asimétrica ¿Es posible emular a la naturaleza?[8]
En 2013 va ser triada Active Member de l'Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts, amb seu a Salzburg (Àustria). L'Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts és transnacional i interdisciplinària i compta amb 1.500 membres entre els quals destaquen 28 premis Nobel.[9]
En 2015 va ser guardonada amb el Premi Internacional IUPAC 2015 Distinguished Women in Chemistry or Chemical Engineering Awards. IUPAC 2015 accepta propostes de dones professionals de la química i enginyeria química de tots els països i es concedeix en reconeixement a la trajectòria professional.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Ficha personal de Carmen Nájera». Universidad de Alicante. Arxivat de l'original el 2016-03-06. [Consulta: 5 març 2016].
- ↑ «Entrevista a Carmen Nájera». Agencia SINC / Red de Universidades Valencianas - RUVID. [Consulta: 5 març 2016].
- ↑ «Carmen Nájera toma posesión de su plaza en la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales» (en castellano). Red de Universidades Valencianas - RUVID. [Consulta: 5 març 2016].
- ↑ «Publications by Carmen Nájera Domingo» (en anglès). Research Gate. [Consulta: 5 març 2016].
- ↑ «Neutralizan el desarrollo de la hepatitis C y los efectos secundarios asociados a la terapia actual». Agencia SINC. [Consulta: 5 març 2016].
- ↑ Levante-EMV. «76 científicos valencianos se colocan entre los más citados del mundo» (en castellà). [Consulta: 4 setembre 2019].
- ↑ «Carmen Nájera se convierte en la primera española en recibir el premio de la Sociedad Francesa de Química». Europa Press. [Consulta: 5 març 2016].
- ↑ Biografia Arxivat 2016-08-06 a Wayback Machine. al web de la RAC
- ↑ «La Academia Europea de las Ciencias y las Artes reconoce a Carmen Nájera». Red de Universidades Valencianas - RUVID. [Consulta: 5 març 2016].
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: ' |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 53 2012- |
Succeït per: ' |