Carmina Burana (Orff)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Carmina Burana és una obra musical de Carl Orff. Aquest va prendre els textos de Carmina burana (col·lecció de cants dels segles XII i XIII) per compondre una cantata escènica amb el mateix nom el 1937, el fragment més conegut de la qual és l’O Fortuna, que constitueix la primera part del preludi i que es repeteix al final de l'obra. Orff subtitulà la composició: Cantiones profanae cantoribus et choris cantandae comitantibus instrumentis atqüe imaginibus magicis (en llatí: cançons laiques per a cantants i coreutes per ser cantades amb instruments i imatges màgiques).

La versió d'Orff forma part d'una trilogia juntament amb Catulli Cármina i Trionfo di Afrodita. A la cantata, a més de l'orquestra i cors, intervenen solistes (soprano, tenor, baix), i hi destaca l'abundant i esplèndida percussió.

De la col·lecció completa dels Carmina burana, Orff en va escollir 25 cançons i les va ordenar de manera que poguessin representar-se en un escenari. Pel que fa a la música, es va emmotllar a la senzillesa dels textos. Aproximadament la meitat de les peces són cançons la melodia de les quals es repeteix a cada estrofa gairebé sense variants i a vegades es limita a realitzar simples escales majors o menors.

El ritme és l'encarregat de donar varietat al conjunt, i així s'evita qualsevol monotonia. Aquesta riquesa rítmica és, potser, la característica més important dels Carmina burana d'Orff.

Estructura escènica[modifica | modifica el codi]

L'obra d'Orff consta d'una introducció, tres parts i un final.

  • Introducció: Fortuna imperatrix mundi.
  • Primera part: Primo vere - Ûf dem anger.
  • Segona part: In taberna.
  • Tercera part: Cours d'amour - Blanziflour et Helena.
  • Final: Fortuna imperatrix mundi.

Carmina Burana a la cultura popular[modifica | modifica el codi]

  • La pel·lícula americano-britànica d'aventures fantàstiques i de cavalleria Excàlibur, dirigida per John Boorman i estrenada el 1981 tenia escenes amb temes del Carmina Burana d'Orff.
  • Michael Jackson utilitzà O Fortuna com a música del seu Brace Yourself i al principi de la seva gira Dangerous World Tour.
  • Ozzy Osbourne utilitzà O Fortuna com un dels números dels seus espectacles en viu a mitjans dels anys vuitanta i noranta.
  • Ray Manzarek, el teclista del grup estatunidenc The Doors, gravà tota l'obra d'Orff amb arranjaments rock.
  • La banda alemanya Corvus Corax va compondre el 2005 Cantus buranus, una òpera basada en el manuscrit original de Carmina burana, amb una música del tot diferent a la d'Orff.
  • A Rosario (Argentina) hi ha una banda de rock anomenada Carmina Burana (pronunciat erròniament /karmína/ en lloc de /kármina/).
  • Therion —una banda de metal simfònic— va fer una versió del tema O Fortuna en el seu àlbum Deggial.
  • El grup alemany In Extremo va fer una versió del tema Omnia Sol Temperat en el seu àlbum Sünder ohne Zügel.
  • La banda noruega Apoptygma Berzerk la va utilitzar en el seu tema Love Never Dies.
  • El grup Enigma (New Age) usà cants d'O Fortuna per al seu disc The Screen Behind the Mirror.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]