Carmina Pleyan i Cerdà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 gener 1917  Lleida |
| Mort | 24 febrer 2011 (94 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Filòloga |
| Família | |
| Cònjuge | Josep García i López |
Premis
| |
Carmina Pleyan i Cerdà (Lleida, 10 de gener de 1917 - Barcelona, 24 de febrer de 2011) fou una lingüista catalana.[1][2]
Biografia[modifica]
Estudià l'ensenyament secundari a l'Institut de Lleida i als anys 30 anà a Barcelona per estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma. Catedràtica de llengua i literatura espanyola per la Universitat de Barcelona, fou professora d'ensenyament secundari de llengua castellana a Lleida, Figueres i Girona. El 1963 va obtenir la càtedra de l'Institut Montserrat i el 1970-1975 fou responsable d'orientació pedagògica de l'Institut Joanot Martorell, a Esplugues de Llobregat, Barcelona.[3][1]
El 1933 va formar part de la tertúlia literària de l'Ateneu Barcelonès amb Joan Vinyoli, Òscar Samsó, el seu futur marit Josep García i López, Francesc Gomà i Musté i Pere Ribera.[4]
Durant els anys 1950 va elaborar manuals escolars d'aprenentatge del castellà, que destaquen pel domini de recursos sintàctics i gramaticals de la llengua com a element bàsic per a una millor expressió de les idees.[5][6] Es va esforçar a posar les aportacions de la lingüística al servei de l'aprenentatge i el desenvolupament personal dels alumnes. Sempre considerà que calia una profunda renovació pedagògica; s'interessà especialment pel procés d'aprenentatge del alumnes amb dificultats i es dedicà a estudiar el fracàs escolar.[1][6]
Al llarg de tota la seva vida professional va escriure i publicar diverses obres: treballs sobre literatura i lingüística, consideracions sobre el procés d'ensenyament i aprenentatge i el paper clau que hi té el domini de la llengua, i els ben coneguts llibres de text per a tots els nivells educatius, tant per a l'editorial Teide com per a Barcanova, Vicens-Vives o altres.[1][6]
El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va ser Sòcia d'Honor de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya.[2]
Obres[modifica]
- El Teatro romántico (1946)
- Gamma: curso de lengua castellana (1950)
- Verbo. Segundo curso (1955)
- Teoría literaria (1967) amb Josep García i López
- Sintagma. Lengua y literatura españolas (1972) amb Josep García i López
- Reflexiones sobre la enseñanza de la lengua (1975), a Cuadernos de pedagogía, Nº 4.
- El lenguaje, instrumento de aprendizaje social e intelectual (1975) a Cuadernos de pedagogía, Nº 12.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Gomà, Lala. «Pioneres. Dones universitàries de la Segona República». Arpa Films i Nao Cinematogràfica, 2021. [Consulta: 23 abril 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «Mor la lingüista Carmina Pleyan». [Consulta: 24 febrer 2021].
- ↑ «Carmina Pleyan i Cerdà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Carmina Pleyán i Cerdà, obituari a El Punt
- ↑ P.G. «Carmina Pleyan i Cerdà - 25 febrer 2011». [Consulta: 24 febrer 2021].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «La maestra. Carmina Pleyán». La Vanguardia, 26-02-2011. [Consulta: 23 abril 2022].
.svg)