Carmina Virgili i Rodón

Carmina Virgili i Rodon (Barcelona, 1927) és una geòloga catalana. Considerada deixebla de Felip Solé i Sabarís, Es doctorà en Ciències Naturals per la Universitat de Barcelona el 1956. S'especialitzà en sedimentologia i estratigrafia del Triàsic i del Permià.

Ha estat professora de la facultat de ciències i investigadora del CSIC. El 1963 va obtenir la càtedra d'estratigrafia de la universitat d'Oviedo i més tard la de la universitat de Madrid. Ha estat degana de la facultat madrilenya i és membre fundadora del Grupo Español de Sedimentología i del Grup de Mesozoic. Féu una estada com a professora associada a la universitat d'Estrasburg (1974), ha estat vicepresidenta de la Societé Géologique de France i és membre de l'Acadèmia de Ciencies de Barcelona, del Consell Social de la CIRIT i de l'Observatori de Bioètica i Dret. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi, i a les eleccions generals espanyoles de 1996 es presentà com a senadora del PSC per la província de Barcelona. L'any 2008 rebé la Medalla al treball President Macià.

Obres

• El Tríasico de los Catalànides (1958)
• La Geologia : dels mites a la Ciència (2004) sobre Charles Lyell

Enllaços externs

• (català) Perfil de Carmina Virgili