Carnotita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carnotita

Carnotita de la mina Mashamba West, a Katanga, Congo
Classificació
Categoria vanadats
Fórmula química K2(UO2)2(VO4)2 · 3H2O
Simetria cristal·lina monoclínica 2/m
Classificació de Nickel-Strunz 04.HB.05
Classificació de Dana 40.2a.28.1
Propietats fisicoquímiques:
Estructura cristal·lina a = 10.47 Å, b = 8.41 Å, c = 6.91 Å; β = 103.83°; Z = 2
Color groc canari, groc-verd
Hàbit cristal·lí crostes, masses terrosses, agregats foliats i granulars
Sistema cristal·lí monoclínic
Macles {001}
Exfoliació excel·lent
Fractura desigual
Duresa en l'escala de Mohs 2
Lluïssor agregats mats, terrosos, cristalls nacrats
Ratlla groga clara
Diafanitat semitransparent
Gravetat específica 4,70
Densitat 3,7 a 4,7
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1.750 - 1.780, nβ = 1.901 - 2.060, nγ = 1.920 - 2.080
Birefringència δ = 0,200
Angle 2V mesurat: 43° a 60°, calculat: 26° a 36°
Fluorescència ultraviolada no
Radioactivitat
Referències [1][2]

La carnotita és un mineral radioactiu de la classe dels vanadats. Va ser descoberta el 1899 per Charles Friedel i Édouard Cumengem, qui li van donar el del químic francès Marie Adolphe Carnot (1839-1920). Dóna nom al grup carnotita, al qual també pertany.[3]

Característiques[modifica | modifica el codi]

És un vanadat de potassi i urani amb fórmula química K2(UO2)2(VO4)2 · 3H2O. El seu contingut en aigua pot variar i sovint presenta petites quantitats de calci, bari, magnesi, ferro i sodi. Sol trobar-se en masses cristal·lines o pulverulentes, en forma de diminuts grans, disseminats o com crostes. Els cristalls són aplanats, romboèdrics o en forma de llistons. Pot ser de color groc llimona o groc verdós brillant, fàcilment soluble en àcids.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

És un mineral secundari que resulta de l'alteració de l'uraninita, la montroseita, o la davidita. La carnotita és un mineral que es troba típicament en forma d'escorces o flocs en els gresos, normalment concentrada o dispersa en mines i jaciments d'urani i gres. Quantitats tan baixes com un 1% donaran a les areniscas un color groc brillant. Es troba normalment en roques sedimentàries en zones àrides. El seu alt contingut en urani fa a la carnotita una important mena d'urani, a més de radioactiva.

Hi ha diversos minerals relacionats amb la carnotita: volborthita, vanoxita, uvanita, tangeita, rossita, rauvita, pintadoita, metatyuyamunita, metatorbernita, hewettita, guix, barita, margaritasita i tyuyamunita.

Grup carnotita[modifica | modifica el codi]

El grup carnotita és una sèrie de minerals d'urani associats entre si química i estructuralment. La carnotita és membre més comú, i el que dóna nom al grup. Els minerals d'aquest grup són vanadats hidratats d'uranil i un metal, generalment alcalí o alcalinoterri. La seva fórmula general és A (UO2)2(VO4)2 · nH2O, on n = 3 o 6 (amb algunes excepcions) i A és un metall. Hi ha una àmplia substitució d'ions metàl·lics, especialment entre metalls alcalins-alcalinoterris i viceversa.

A diferència dels fosfats i arseniats hidratats d'uranil, aquests compostos tendeixen a ser més estables. Gran part de l'aigua de les seves molècules és zeolítica, és a dir, al perdre-la parcialment no es produeix la destrucció de la molècula, a diferència dels minerals de grup de l'autunita, per exemple. No posseeixen productes de deshidratació a excepció de la tyuyamunita (que passa a metatyuyamunita). La majoria reaccionen a l'àcid clorhídric produint un anell marró. Cristal·litzen en els sistemes ortoròmbic i monoclínic. Com la gran majoria dels minerals amb ió urani, són de colors que van des de groc a verd groguenc, i verd quan contenen coure.

El grup està compost per les següents espècies, a més a més de la carnotita:

  • Sengierita, amb fórmula: Cu2(UO2)2(VO4)2 · 6H2O.[4]
  • Strelkinita, amb fórmula: Na2(UO2)2(VO4)2 · 6H2O.[5]
  • Tyuyamunita, amb fórmula: Ca(UO2)2(VO4)2 · 5-8H2O.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Carnotite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].
  2. Webmineral
  3. «Carnotite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].
  4. «Sengierite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].
  5. «Strelkinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].
  6. «Tyuyamunite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carnotita