Carnuts

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els carnuts foren un poble de la Gàl·lia. Livi els esmenta entre les tribus celtes que van envair Itàlia dirigit per Bellovesus en temps de Tarquini Prisc.

En temps de Cèsar ocupaven un extens territori entre el Sena i el Loira. La seva ciutat principal era Genabum (Orleans) i també era important Autricum (Chartres) el nom actual de la qual deriva d'aquest poble; altres ciutats eren Durocasis (Dreux), Diodurum i Belca. Els seus veïns eren el bituriges al sud i els sènons a l'est.

Cèsar diu que els druides es reunien una vegada a l'any al país dels carnuts. El poble tenia els seus propis reis. Tasgeci, de la família reial, va ajudar Cèsar durant les guerres gal·les i fou establert com a rei pels romans, però fou assassinat pels seus súbdits després de tres anys de regnat; els carnuts van haver de donar hostatges a Cèsar i els rems o remis van intercedir per ells davant el cònsol romà. En aquest temps els carnuts eren dependents dels rems, probablement per decisió de Cèsar o després de la mort de Tasgetius. Al setè any de guerra (52 aC) els carnuts es van revoltar contra Cèsar i van matar als negociadors romans a Genabum. El procònsol romà va incendiar Genabum que fou saquejada. Els carnuts van enviar dotze mil guerrers a Vercingètorix que estava assetjat a Alesia, i foren derrotats junt amb la resta dels gals rebels, però a l'hivern següent encara combatien fins que finalment foren sotmesos i van haver de donar hostatges; aquesta submissió va influir en la dels gals més a l'oest. Cèsar va fer matar Gutrautus, el cap carnut que va induir el seu poble a la revolta (52 aC).