Carolina Coronado

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carolina Coronado, retratada per Federico Madrazo y Kunz cap a 1855, Madrid, Museu del Prado.

Carolina Coronado (12 de desembre de 1823, Almendralejo – 15 de gener de 1911, Vila de Mitra). La seva infància va viure la convulsa situació política del seu avi, forçat a retirar-se a Badajoz i evitar així l'odi manifestat pels mateixos membres del seu partit. Va rebre una educació entre treballs domèstics i estudis literaris. Els tretze anys va escriure i publicar l'oda La Palma. Els vint anys, convertida en musa del romanticisme espanyol, apareix el seu nom a diaris dels E.U.A., Cuba i Espanya com gran poetessa, elogiada per Espronceda. Es va traslladar a Madrid i va contraure matrimoni amb el diplomàtic americà J.H. Perry. A la seva casa de Madrid va ser lloc de trobada d'intel·lectuals i refugi de polítics perseguits després del fracàs de la revolució de 1866. La feina del seu marit com a diplomàtic l'allunyarà de Madrid fins al 1873. Els seus últims anys com a vídua els passarà a Mitra deixant grans poesies com la seva obra mestre El amor de los amores, La rosa blanca, entre altres composicions. També va escriure teatre (Petrarca, El divino Figueroa), novel·les (Paquita, Luisa Sigea) i records de viatges.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón,S.A. 1963. Nº Registre:M 3843-63. Depósito Legal:B 20872-63(I)
  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario literario, vol VII. Montaner y Simón,S.A. 1959. Dipòsit Legal:B 1.352-1959.