Carotè

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
β-carotè

Carotè és la molècula que dóna a la pastanaga i a l'albercoc el seu color taronja.

Forma part de la família química anomenada carotenoids els quals es troben en diversos fruits i hortalisses com també en el rovell de l'ou.

El terme carotè (també anomenat carotina, deriva del llatí carota, que significa carlota o pastanaga[1]) es fa servir per diferents hidrocarburs insaturats relacionats que tenen la fórmula química C40Hx, els quals són sintetitzats per les plantes però que no ho poden ser pels animals.

Els carotenoids van ser aïllats a principis de segle XIX i han estat sintetitzats per a ser usats com a colorants alimentaris des del 1950.

Biologicament el beta-carotè és molt important com a precursor de la vitamina A. També té propietats antioxidants en prevenció del càncer i altres malalties.

Estructura química[modifica | modifica el codi]

Químicament, els carotens són hidrocarbonis poliinsaturats que contenen 40 àtoms de carboni per molècula, nombre variable d'àtoms d'hidrogen i sense altres elements. Alguns carotens acane en anells d'hidrocarbonis en un o en els dos extrems de la molècula. Tots ells es veuen amb colors a l'ull humà per l'extens sistema d'enllaços químics conjugats. Estructuralment els carotens són tetraterpens cosa que vol dir que tots ells se sintetitzen bioquímicament des del terpè de 10 carbonis els quals al seu torn es formen d'unitats d'isoprè de 5 carbonis.

Els carotens es troben en dues formes principals que es designen per lletres de l'alfabet grec: Alfa-carotè (α-carotè) i Beta-carotè (β-carotèe). Gamma, delta, epsilon, i zeta (γ, δ, ε, i ζ-carotè) també existeixen. Pel fet de ser hidrocarbonis i no tenir oxigen, els carotens són silubles en lípids i insolubles en l'aigua (en contrast amb altres carotenoides, els xantòfils, que tenen oxigen i per tant són menys hidrofòbics).

En la natura[modifica | modifica el codi]

El carotè és un pigment fotosintètic de color taronja que és important en el procés de la fotosíntesi. Els carotens són els responsables del color taronja (però no pas de tot el color groc) de les fulles dels caducifolis a la tardor i en les fulles seques. El típic color groc del greix dels humans i els pollastres és el resultat de l'emmagatzemament en el greix dels carotens que prenen en la seva dieta.

Els carotens contribueixen a la fotosíntesi transmeten l'energia que absorbeixen de la llum des de la clorofil·la. També protegeixen els teixits de les plantes ajudant a absorbir l'energia de la forma excitada de l'oxigen molecular O2 (singlet d'oxigen) que es forma durant la fotosíntesi.

El β-Carotè es compon de dos grups retinol i es degrada en la mucosa de l'intestí prim de β-carotè 15,15'-monooxigenasa a retinal, que és una forma de vitamina A. El β-Carotè es pot emmagatzemar al fetge i el greix del cos i convertir-se en retinal a mesura que es necessiti i així és una forma de vitamina A pels humans i alguns altres animals. Els carotens α-carotè i γ-carotè, per la seva estructura química amb un anell beta-ionona també tenen certa activitat de la vitamina A (però menor que en beta-carotè) com fa el carotenoide β-criptoxantina. Tots els altres carotenoides, incloent-hi el licopè, no tenen un anell beta i per tant no tenen activitast com vitamina A (però poden tenir activitat antioxidant).

Les espècies animals es diferencien molt en la seva capacitat de convertir el retinol (beta-ionona) que contenen els carotenoides a retinals. Els carnívors en general són pobres convertidors dels carotenoides amb ionina de la seva dieta. Els estríctament carnívors com la fura no tenen la β-carotè 15,15'-monooxigenasa i no poden convertir cap carotenoida a retinal; en canvi el gats poden fer-ho però de manera insuficientampliaci.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mosby’s Medical, Nursing and Allied Health Dictionary, Fourth Edition, Mosby-Year Book 1994, p. 273
  2. Green AS, Tang G, Lango J, Klasing KC, Fascetti AJ. «Domestic cats convert ((2) H(8))-β-carotene to ((2) H(4))-retinol following a single oral dose.». Journal of Animal Physiology and Animal Nutrition, 2011. DOI: 10.1111/j.1439-0396.2011.01196.x.. PMID: 21797934.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]