Carpa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Carpa comú
Varietats ornamentals de carpa
Varietats ornamentals de carpa
Estat de conservació
Segur
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Cypriniformes
Família: Cyprinidae
Gènere: Cyprinus
Espècie: C. carpio
Nom binomial
Cyprinus carpio
(Linnaeus, 1758)
Subespècies

La carpa comuna, carpa d'Holanda o carpa europea (Cyprinus carpio) és un peix d'aigua dolça, emparentada amb el carpí daurat, amb la qual fins i tot pot tenir descendència híbrida. Ha estat introduïda en tots els continents excepte a l'Antàrtida.

Existeixen varietats xantocrómiques desenvolupades a Xina com ornamentals, anomenades 鯉魚, lĭ yú, i després difoses al Japó com koi (?).[cal citació] Els koi són originaris de Xina, però foren donats a conèixer al món occidental a través del Japó.

A diverses partes d'Europa la carpa comú és molt popular en la pesca i existeixen esquers específics per la seva captura. A la República Txeca, Eslovàquia, Polònia i Croàcia la carpa és un plat tradicional del dia de Nadal.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És un peix robust i de mida gran, que pot arribar a fer més d'1 m de longitud i sobrepassar els 30 kg de pes.

La forma del cos és molt variable, en funció parcialment del tipus d'ambient aquàtic ocupat, tot i que en general tendeix a ésser alt i comprimit. Les escates són grosses i la pell té tons daurats. L'aleta dorsal és molt llarga, i ocupa la meitat del cos, té un perfil còncau i un primer radi molt dur i serrat. La seva corpulència i la longitud de l'aleta dorsal permeten identificar fàcilment la carpa des de fora de l'aigua. Presenta dos parells de barbes al voltant de la boca, el primer d'ells molt curt. Els individus juvenils tenen una taca fosca a la base de l'aleta caudal, que es perd als pocs mesos de vida. Presenta una espina dorsal serrada característica i les seves escames són llargues i fines. Els mascles tenen l'aleta ventral més llarga que les femelles. El color i la mida és molt variable, especialment en els exemplars domèstics. S'ha descrit tres subespècies en base als patrons que segueixen les escames:

  • C. carpio communis (carpa escamosa): Les escames són concèntriques regulars.
  • C. carpio specularis (carpa mirall): Les escames formen una filera a ambdós costats. La resta del cos està nu.
  • C. carpio coiaceus (carpa de cuir): Poques o cap escama a l'esquena i pell molt fina.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És una espècie amb un ampli rang de tolerància ambiental, tot i que prefereix grans masses d'aigua amb poc o gens de corrent i substrats tous. Per aquest motiu, és freqüent als trams baixos dels rius i els seus aiguamolls associats, i és també omnipresent als embassaments. Sovint apareix en basses aïllades, sempre a partir d'introduccions. És molt resistent a la contaminació orgànica i a baixes concentracions d'oxigen a l'aigua.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Té lloc entre els mesos d'abril i juny, sempre en aigües tranquil·les, a prop de la vora i amb presència de vegetació submergida o emergent com ara bogues o canyís. Les femelles a punt per realitzar la posta entren a la vegetació seguides d'un o diversos mascles i formen sorollosos grups que agiten vigorosament les plantes amb forts cops de cua. Els ous queden enganxats a la vegetació, i la seva eclosió es produeix als 4-5 dies. Durant l'època de reproducció, els mascles mostren nombrosos petits tubercles nupcials escampats pel cap i el cos.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Inclou tant elements animals (invertebrats bentònics) com vegetals (algues, fanerògames, llavors), que troba remenant els sediments fins. Els exemplars més grans també inclouen en la seva dieta petits peixos com barons o pseudosarbores.

Depredadors[modifica | modifica el codi]

Els principals depredadors de la carpa actualment són els peixos sol. Són uns peixos de mida petita d'origen americà, que s'han extès massivament per les aigües de molts països. Aquests peixos es mengen els ous de les carpes i altres peixos quan són acabats de pondre. Un altre depredador de la carpa és el luci, però com que n'hi ha pocs comparat amb el nombre de carpes, no els afecta gaire. Per acabar, uns altres depredadors potencials d'aquests ciprínids serien el corb marí o el bernat pescaire. Aquestes aus, però, només ataquen els exemplars petits.

Distribució[modifica | modifica el codi]

És present a gran part de la Península, majoritàriament el curs mitjà i baix dels rius. Originàriament s'estenia des de l'est d'Europa fins a l'est d'Àsia. Va ésser una de les primeres espècies introduïda de forma generalitzada fora de la seva àrea nativa. Es pensa que les carpes introduïdes a Europa provenen de la població salvatge de la conca del Danubi, la qual els romans ja van expandir cap a l'oest. Actualment la carpa es troba establerta com a espècie invasora a més de 120 països de tots els continents.

Problemàtica[modifica | modifica el codi]

Té un impacte ecològic important, ja que remena els sediments fins del riu amb el morro, això comporta la resuspensió d'una gran quantitat de sediment, fet que afavoreix sovint l'eutrofització (creació d'algues a partir d'aigües brutes) i afecta negativament de retruc molts elements dels medis aquàtics (vegetació submergida, ànecs capbussadors...).


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carpa
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.