Carpobrotus edulis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Bàlsam
(Carpobrotus edulis)
Carpobrotus edulis, al West Coast National Park, Sud-àfrica
Carpobrotus edulis, al West Coast National Park, Sud-àfrica

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiosperms
Ordre: Caryophyllales
Família: Aizoaceae
Gènere: Carpobrotus
Espècie: C. edulis
Nom binomial
Carpobrotus edulis
(L.) N.E. Br

El bàlsam[1][2] (Carpobrotus edulis) és una espècie de planta suculenta reptant d'origen sud-africà que es considera espècie invasora a gran part del món, també als Països Catalans. Al Principat, en particular al nord (l'Empordà, Costa Brava, etc.), és conegut popularment com a ungla de gat,[3][4] o ungla de moix, mentre que, en la botànica, el terme ungla de gat generalment s'usa en referència al Uncaria tomentosa, planta reptant originària del Perú, però també s'usa al País Valencià per referir-se a l'Ononis natrix (gavó, etc.).[5] Popularment, també s'usa el nom de "patata frita"[6] o patata fregida. A Sud-àfrica també rep el nom de figuera dels hotentots (en anglès: Hottentot fig), entre altres noms, ja que el seu fruit és comestible, d'on derivem el nom català per aquest fruit, la figa dels hotentots.[7]

Creix en forma de mata suculenta reptant, i abans estava classificada dins del gènere Mesembryanthemum.

Carpobrotus edulis és fàcil de confondre amb l'espècie Carpobrotus chilensis i les dues espècies s'hibriden fàcilment. Carpobrotus edulis fa flors de color groc de 6 a 12 cm de diàmetre. En canvi, les flors de C. chilensis són de color magenta i més petites.

Com planta invasora[modifica | modifica el codi]

C. edulis forma grans zones on és l'única planta

Com a invasora afecta sobretot Austràlia, Califòrnia i la Conca del Mediterrani, ja que comparteixen un clima similar, amb gelades inexistents o suaus. Aquesta planta es propaga per llavors o fragments de la planta. S'ha plantat intencionadament per a jardineria i protecció de talussos.

Mediterrani[modifica | modifica el codi]

A la zona litoral, Carpobrotus s'ha estès ràpidament i hi ha zones totalment cobertes per aquesta planta. El problema s'agreuja, ja que una altra espècie invasora (la rata negra), amb els seus excrements, contribueix a estendre la planta.

Part de l'Illa Bagaud coberta de C. edulis (Parc Nacional de Port-Cros).

Destrucció[modifica | modifica el codi]

Es pot fer traient les plantes de forma manual o amb maquinària de moviments de terres, ja que és necessari treure les tiges enterrades i fer mulching del sòl per evitar que torni a sortir. Com herbicida es pot fer servir el glifosat. Cremant-los no s'aconsegueix fer-los desaparèixer, ja que els seus teixits contenen molta humitat.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Al seu medi natural de Sud-àfrica, les tortugues es mengen les fulles, les serps s'hi amaguen per capturar les preses. Les abelles, Xylocopa i coleòpters pol·linitzen les seves flors. Els antílops i babuïns es mengen les flors i els fruits, que també dispersen les llavors. També els humans se'n mengen els fruits (sovint en forma de melmelada).[8]


Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carpobrotus edulis