Carragenina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:05, 2 maig 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

La carragenina (o carragenan) és un polisacàrid (galactana) extret de les algues vermelles que s'utilitza com agent espessidor gelificant i com estabilitzant en lindústria alimentària. Com additiu alimentari està classificat amb el codi E 407.

Els carragenans permeten formar un gel (col·loide) en calent (fins a 60 °C) i presenten interès especte la tradicional gelatina que és d'origen animal.

Origen

Els carragenans s'extreun sobretot de les espècies d'algues Kappaphycus alvarezii i Eucheuma denticulatum. Chondrus crispus (la molsa irlandesa), si bé és la font original de la carragenina, actualment es fa servir rarament amb aquesta finalitat. Betaphycus gelatinum produeix un tipus especial de carragenan. Gigartina skottsbergii, Sarcothalia crispata i Mazzaella laminaroides actualment són les espècies amb més valor i totes es recullen a Xile. La Gigartina canaliculata es recull a Mèxic en petites quantitats i Hypnea musciformis prové del Brasil.[1]

Al litoral del Massís armoricà i en particular a la Bretanya es cull amb el nom comú francès de petit goémon, l'alga Chondrus crispus[2] (molsa irlandesa), que també correspon a, Mastocarpus stellatus[3] i a Iridaea cordata.

Ús

Pel fet de les seves propietats glificants, els carragenans es fan servir en la major part de postres làctics (cremes, iogurts, flams, etc.) industrials.

L'agar-agar és un altre agent gelificant derivat també d'algues roges.[4]

Notes i referències

  1. (anglès) SEAWEEDS USED AS A SOURCE OF CARRAGEENAN ((francès) Algues récoltées pour l'extraction de carraghénane)
  2. Arzel, P. (1992), lichen carragheen, Chondrus crispus Stackhouse, 1797. In Quero, J.C. Les algues et invertébrés marins des pêches françaises, Ifremer, rapport-1534 : 29-30. - llegiu en línia
  3. Boncoeur, J. (2005). Activités halieutiques et activités récréatives dans le cadre d’un espace à protéger : le cas du Parc National de la Mer d’Iroise. Groupe de Recherche Aménagement des usages des ressources et des écosystèmes marins et littoraux, Rapport n°R-05-2005, p. 106. - lire en ligne
  4. Quelle est la différence entre l’agar-agar et le carraghénane ?