Carraixet (grup musical)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCarraixet
lang=ca
Grup Carraixet actuant al Cant al Ras en 2015 Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1972, Tavernes Blanques (País Valencià)
Activitat
MembresM. Carme Giner (veu i fliscorn)
Eva Giner (saxo tenor i veu)
Miryam Giner (teclats i veu)
Vanessa Giner (trompeta, flauta i veus)
Carme Giner (violí i veu)
Tere Núñez (baix elèctric)
Helena Feenstra (guitarra)
Isabella Láuzara (cordes i violí)
Eva Català (percussió i bateria)
Membres anteriorsLleonard Giner
Rafa Arnal
Rafel Arnal
Xavi Alaman
Spyros Kaniaris
Josep M Reïllo
Mario Escuder
Vicent Romero
GènereFolk Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Altres
Premis

Lloc webgrupcarraixet.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: GrupCarraixet Spotify: 4FLhbzgybpq3OAjbjnYkel Musicbrainz: 4def9e7e-c306-47db-8e22-ea378800c9b3 Viasona: carraixet Modifica el valor a Wikidata

Carraixet és un grup de folk en valencià-català,[1] procedent de Tavernes Blanques (l'Horta Nord, País Valencià). El seu estil musical s'emmarca dins el moviment de la Nova Cançó.[2]

Història[modifica]

Primera generació[modifica]

Els orígens del grup arrenquen amb el guitarrista Lleonard Giner i Mur, fundador de l'associació Amics de la Cançó i del Col·lectiu de Músics del País Valencià, quan a principis dels anys 1970 va constituir una rondalla formada per gent jove del seu poble natal, Tavernes Blanques, a la comarca de l'Horta Nord. Per desmarcar-se del model de rondalles predominant durant el franquisme, les quals cantaven en castellà, amb cançons com ara Clavelitos, el músic i activista Rafa Arnal va proposar que el grup cantés música popular valenciana. D'aquesta forma, el febrer de 1972 el grup es va presentar en públic, amb el nom «Carraixet 72», en una primera actuació a l'Escola de Mestres Industrials de Castelló de la Plana.[3][4]

En aquestos primers anys, Carraixet pren contacte amb altres formacions i músics de la Nova Cançó com l'Equip Valencià de Folk, Manolo Miralles, Enric Ortega, els Sols de Sueca (que més tard formarien el grup Al Tall), els Pavesos amb Joan Monleon al capdavant, Rafael Sena[cal citació]

A la primera actuació, la formació es presenta com "Carraixet 72" el 27 de febrer de 1972 a la Sala d'Actes de l'Escola de Mestres Enginyers de Castelló de la Plana. Des d'aquest moment se succeirien les actuacions arreu del País Valencià, la majoria d'elles sense permís del Govern Franquista.[cal citació]

Les dificultats obliguen a dissoldre el grup l'estiu de 1973. El líder del grup (Lleonard Giner), acompanyat de la seua filla (Mª Carme Giner) i un altre membre del grup (Pepín), passen a formar part del reformat grup dels Pavesos. Altres formarien un grup de teatre i altres es dedicarien a l'activisme polític.[cal citació]

Segona generació[modifica]

És al si de la formació de Monleon quan es crea els "Mini-Pavesos" format per Pepin i Lleonard i els fills d'aquest darrer (de curta edat tots ells). Aquesta formació es consolida per a assolir la separació i la formació dels "Mini d'Alboraia". El nou grup aconsegueix grans èxits com els premis al I Festival de la Nova Cançó al País Valencià i comença una fructuosa col·laboració amb els programa radiofònic "De dalt a Baix" de l'activista Toni Mestre.[cal citació]

Per l'any 1975, Lleonard Giner, vertadera ànima matter de la formació planteja una reestructuració del grup amb la incorporació d'antics membres de la primitiva "Carraixet 72" com Rafa Arnal. Amb aquesta reestructuració es decideix tornar al nom que varen prendre des d'un principi. A partir d'ara es coneixeran com a Carraixet, nom del barranc que estructura la seua comarca natal (Horta Nord).[cal citació]

Carraixet prendrà importància al moviment musical de la Nova Cançó de manera gradual. La implicació del grup en els canvis socials i polítics que esdevenen a partir de la segona meitat de la dècada dels 70 del segle xx amb la recuperació cultural i lingüística al País Valencià formaria part de la personalitat de Carraixet. Tant és així que foren víctimes de la violència política que en aquells moments es visqueren amb l'atemptat frustrat de l'extrema dreta que col·locaren artefactes explosius als baixos de la furgona del grup.[cal citació]

L'any 1977 significa una revolució en la instrumentació del grup, tradicionalment format per instruments de corda. En aquell any comencen a introduir-se els instruments de vent que amplien les possibilitats musicals de Carraixet. Així és com inclouen al seu repertori una innovadora adaptació del pasdoble Paquito el Xocolater, tradicionalment interpretat per bandes de música. Aquest treball apareixerà al segon disc del grup (Entre col i col, ...lletuga), el 1979. El primer disc, Beure, cantar i ballar., gravat pel grup el gener de 1978,[3] inclou cançons tradicionals de l'Horta de València.

El 1983 es produeix una nova incorporació al grup, Vanessa, la filla menor de Lleonard. Durant els anys següents, Carraixet centrarà la seua activitat en la col·laboració amb altres artistes, no sempre musicals. Amb representacions teatrals, bandes sonores per a pel·lícules, homenatge a Vicent Andrés Estellés, televisió, col·leccions especials per a periòdics (Especial Pasqua per a Levante-EMV) o altres cantants (Paco Muñoz, Lluís Miquel, Al Tall, Miquel Gil o Ovidi Montllor) i altres actuacions a festivals, aplecs i altres esdeveniments de la geografia valenciana i catalana, inclús internacional (Perpinyà, França).[cal citació]

Tercera generació[modifica]

Una altra incorporació destacable és la de Rafel Arnal (fill del qui va ser cofundador de Carraixet) l'any 2000. Però l'esdeveniment que més ha marcat aquest grup en els darrers anys, ha sigut la desgraciada mort del fundador i líder de Carraixet, Lleonard Giner, l'any 2005.[cal citació]

Després de 50 anys, el 4 de novembre de 2022 tornà a actuar en el Teatre Principal de Castelló de la Plana, en el marc del festival Trovam, patrocinat per la Plataforma per la Llengua i presentat per la periodista Amàlia Garrigós.[5] Està previst un segon concert de celebració del mig segle de vida al Teatre Principal de València el 18 de desembre,[5] en el qual es presentarà el nou disc Carraixet 50 anys.[6]

Discografia [cal citació][modifica]

  • Beure, cantar i ballar (1978)
  • Entre col i col... lletuga (1979)
  • Fet a posta (1980)
  • Estimem per estimar (1983)
  • Ací estem (1985)
  • Què sabràs tu de mi! (1992)
  • Especial Pasqua (1993)
  • Mareta (1995)
  • Guspira (2008)
  • Carraixet 50 anys[6]

Referències[modifica]

  1. «Músiques d'arrel». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  2. Paulo Selvi, Isabel «Les musicacions de la poesia de Vicent Andrés Estellés: una aproximació sociològica». QuaDriVium, 6, 2015, pàg. 11. ISSN: 1989-8851.
  3. 3,0 3,1 Muñoz, Abelardo «Carraixet: l'oxigen de la música popular». Diari La Veu, 2013 [Consulta: 4 novembre 2017].
  4. Garrigós, Amàlia. «La bomba Carraixet». NosaltresLaVeu.cat, 27-11-2020. [Consulta: 7 novembre 2022].
  5. 5,0 5,1 «Carraixet torna a Castelló per a celebrar els primers cinquanta anys». Vilaweb.cat, 04-11-2022. [Consulta: 7 novembre 2022].
  6. 6,0 6,1 Ligero, Susanna. «Carraixet, cinquanta anys de música en valencià i feminisme en família». Directa.cat, 16-12-2022. [Consulta: 16 desembre 2022].

Enllaços externs[modifica]