Carretera del Karakoram

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa de la carretera del Karakoram
Fitxer:Khunjerab Pass-155.jpg
El punt més alt de la KKH: el port de Khunjerab

La carretera del Karakoram, també coneguda per les sigles KKH (de l'anglès Karakoram Highway) és la carretera internacional més alta del món. Connecta la Xina i Pakistan a través de la serralada del Karakoram pel port de Khunjerab a una altitud confirmada de 4.693 metres. És, de llarg, la carretera pavimentada més alta del món que creua una frontera internacional.

La carretera, que connecta els Territoris del Nord del Pakistan amb l'antiga Ruta de la Seda, recorre 1.200 km des de Kashgar, a la regió xinesa de Xinjiang, fins a Havelian, al districte Abbottabad del Pakistan. Una extensió de la carretera enllaça amb la Grand Trunk Road a Hasan Abdal, a l'oest d'Islamabad, al Pakistan. Una bona part de la carretera travessa els Territoris del Nord (Pakistan).

Història[modifica | modifica el codi]

La carretera del Karakoram va ser construïda pels governs del Pakistan i la Xina, i es va acabar el 1978, després d'uns vint anys de treballs. Centenars de treballadors pakistanesos i xinesos van perdre la vida en la construcció de la carretera, la majoria en esllavissaments i caigudes. El recorregut de la KKH discorre per un dels molts camins de l'antiga ruta de la seda.

Pel costat pakistanès, la carretera va ser construïda per la FWO (Organització de Treballs Fronterers, en anglès Frontier Works Organization), utilitzant el cos d'enginyers de l'exèrcit pakistanès. Actualment, l'enginyer en cap d'aquesta branca de l'exèrcit pakistanès està treballant en un projecte per documentar la història de la carretera del Karakoram. El brigadier retirat Muhammad Mumtaz Khalid, un veterà que va treballar en la construcció de la carretera, està escrivint una història de la carretera del Karakoram.

Degut al sensible estat del conflicte pel Caixmir entre Índia i Pakistan, la carretera del Karakoram té una gran importància estratègica i militar.

Turisme[modifica | modifica el codi]

La carretera del Karakoram a la regió xinesa del Xinjiang.

Els últims anys, la KKH ha esdevingut una mena de destinació per l'esport d'aventura. La carretera també ha proporcionat un accés més fàcil per als alpinistes a la multitud de muntanyes altes, glaceres i llacs de l'àrea. La carretera del Karakoram dóna accés a Gilgit i Skardu des d'Islamabad per carretera. Aquestes són els dos principals focus de concentració per les expedicions muntanyenques als Territoris del Nord del Pakistan.

Els esdeveniments del 11-S han tingut com a efecte col·lateral la reducció del trànsit turístic al llarg de la carretera. No obstant això, turistes de països no anglosaxons (incloent molts europeus) tornen a fer el viatge. En canvi, els turistes britànics i americans encara no han tornat al Pakistan degut al continu (però aïllat) recel envers ells.

Muntanyes i glaceres[modifica | modifica el codi]

La carretera del Karakoram és la ruta per les expedicions de la major part dels cims dels Territoris del Nord del Pakistan i diversos cims de Xinjiang (Xina). Aquestes regions tenen algunes de les glaceres més grans del món com la glacera Baltoro. Cinc dels vuitmils (muntanyes de més de 8.000 m) que hi ha al Pakistan són accessibles per la carretera del Karakoram. Aquests cims són:

Llacs[modifica | modifica el codi]

També hi ha diversos llacs accessibles des de la carretera del Karakoram:

Planes de Deosai[modifica | modifica el codi]

Les Planes de Deosai, el segon altiplà més alt del món a 4.115 m., estan situades al sud de Skardu i a l'est de la vall d'Astore. Les planes cobreixen una àrea de 3.000 km. quadrats. Aquesta àrea va ser declarat Parc Nacional de Deosai el 1993.

Art rupestre[modifica | modifica el codi]

Hi ha més de 20.000 peces d'art rupestre al llarg de la carretera del Karakoram als Territoris del Nord del Pakistan, i estan concentrades en deu llocs principals entre Hunza i Shatial. Les incripcions van ser deixades per diversos invasors, comerciants i peregrins que passaven per la ruta comercial, així com per individus locals. Els més moderns estan datades entre el 5000 i el 1000 aC, i mostren animals sols, figures humanes triangulars i escenes de caça on els animals són més grans que els caçadors. Aquestes imatges es van gravar a la roca amb eines de pedra i estan cobertes d'una fina capa d'òxid que demostra la seva antiguitat.

L'arqueòleg Karl Jettmar ha recompost la història de l'àrea a partir de diferents inscripcions i ha registrat les seves troballes al llibre Rockcarvings and Inscriptions in the Northern Areas of Pakistan i en el més recent Between Gandhara and the Silk Roads - Rock carvings Along the Karakoram Highway.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carretera del Karakoram

Coord.: 35° 36′ N, 74° 39′ E / 35.600,74.650