Carronada

La carronada era una arma molt efectiva a curta distància i causava greus destrosses a la obra morta dels vaixells.

La carronada és una peça curta d'artilleria naval, dissenyada inicialment per a les forces terrestres el 1774 pel general Robert Melville i perfeccionades més tard per la Carron Company.

La seva adaptació a la marina on va tenir el seu major apogeu va ser feta per Sir Charles Gascoigne el 1779. La seva principal característica diferenciadora era que estava muntada sobre una plataforma sobre la qual es desplaçava amb el retrocés. Encara que els primers prototips van seguir el sistema tradicional muntats sobre una plataforma.

Amb un llarg en calibre d'entre 5,4 i 7,8 eren molt més curtes que les normals peces d'artilleria naval però de major calibre i potència, els projectils de les carronades eren preferentment bales buides, bales per trencar l'eixàrcia i metralla. La seva situació sobre de la plataforma donava a la dotació més facilitat en el seu maneig i seguretat. El seu principal desavantatge era que tenia menys abast que els altres tipus de canons marins.

A Espanya va ser utilitzada per primera vegada pel vaixell «Santa Ana» i el seu ús no es va generalitzar als vaixells de l'armada, només en vaixells de menor classe; el mateix Santísima Trinidad va ser armat amb 18 carronades.

Vegeu també

• Canó de mà
• Falconet
• Bucentaure

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carronada