Carta Magna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Exemplar de la Magna Carta

Carta Magna (del llatí "Gran Carta"), també anomenada Magna Carta Libertatum (Gran Carta de les Llibertats) és un document aprovat pel rei anglès Joan Sense Terra el 1215. La Carta obligava al rei a renunciar a certs drets, respectar determinats procediments legals i acceptar que estava sotmès a la llei. Els drets dels súbdits es trobaven especialment protegits: entre altres mesures s'establia una comissió de 25 barons per controlar el poder del rei, s'assegurava la llibertat religiosa i política, i pel principi d'habeas corpus es permetien apel·lacions a les sentències reials.

Arran del descontentament per la política del rei Joan, amb abusos de poder i fracassos en política exterior, els barons més poderosos d'Anglaterra van revoltar-se i van entrar a la ciutat de Londres. Després de tenses i dures negociacions, van obligar el rei a sancionar la Carta Magna, que es convertí en el primer document imposat a un rei anglès per tal de limitar el seu poder per la llei.

La Carta Magna és una influència destacada en les futures constitucions modernes (també denominades Carta magna en al·lusió al document), i és un precedent al fer el poder del governant subjecte a la llei i al control d'una comissió o parlament.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carta Magna