Carta d'una desconeguda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Letter from an Unknown Woman
Carta d'una desconeguda
Carta2.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Max Ophüls
Direcció artística: Alexander Golitzen

Producció: John Houseman i William Dozier

Guió: Howard Koch i Max Ophüls a partir de la novel·la homònima d'Stefan Zweig

Música: Daniele Amfitheatrof, Franz Liszt (Estudi en D Major), Wolfgang Amadeus Mozart (La flauta màgica), i Richard Wagner (Tannhäuser)

Fotografia: Franz Planer

Muntatge: Ted J. Kent

Vestuari: Travis Banton

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1948
Gènere: Drama
Duració: 87 min
Idioma original: anglès

Companyies
Productora: Universal Pictures
Distribució: Universal Pictures

Pàgina sobre “Letter from an Unknown Woman a IMDb

Valoracions
IMDb 7.8/10 stars

Carta d'una desconeguda (Letter from an Unknown Woman) és una pel·lícula estatunidenca realitzada per Max Ophüls, estrenada el 1948, adaptació del relat homònim de Stefan Zweig. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Argument[modifica | modifica el codi]

Viena, 1900. Stefan Brand és un ric pianista a qui agrada sortir per la nit i seduir les dones. Mentre que es canvia de casa, la filla de la veïna cau sota el seu encant: l'espia, el segueix, l'estima bojament en secret. El trobarà un dia, passaran la nit junts. Per a ell, no serà més que un capritix, per a ella serà l'amor de la seva vida.

Un vespre, mentre que torna a casa seva, troba una carta d'un remitent desconegut. És de la seva veïna, després de morta. Les primeres línies l'enganxen i la lectura l'ocupa finalment tota la nit. A poc a poc, descobreix un passat sota la mirada passional d'un ésser que ha ignorat.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Passió d'un que se'n fot. La d'una dona (Joan Fontaine) el cor de la qual batega en secret per a un pianista voluble amb qui s'ha creuat tres vegades, que ella espia, que ell l'ignora, al qual s'ofereix en cos i ànima, però que no la reconeix, o massa tard, rebent una carta pòstuma en la qual reconeix la seva vana cerca: «No et tinc més que a tu, tu que mai no m'has conegut i a qui sempre he estimat.» Només la càmera acosta en un mateix moviment els amants que tot ho separa. La devoció de la dona dolça il·luminada per un amor absolut xoca amb la ceguesa d'un amant frívol sense endemans. Aquesta Adèle H. vienesa freqüenta els llocs que traeixen la maledicció de les seves esperances, la seva tristesa i la irremeiable incompatibilitat del cinisme i del més sagrat. Jean-Luc Douin[1]

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jean-Luc Douin - Télérama N° 2308 - 6 d'abril de 1994

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema