Cartagena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:55, 26 ago 2016 amb l'última edició de P4K1T0 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
«Cartagena» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Cartagena (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaCartagena
Fitxer:BanderaCartagena.png
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 36′ 07″ N, 0° 59′ 03″ O / 37.6019°N,0.9842°O / 37.6019; -0.9842
EstatEspanya
Comunitat autònomaRegió de Múrcia Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Cantó de Cartagena (1873–1874) Modifica el valor a Wikidata
CapitalCiutat de Cartagena Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població218.050 (2023) Modifica el valor a Wikidata (390,71 hab./km²)
GentiliciCartagener, cartagenera
Geografia
Superfície558,08 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània i Mar Menor Modifica el valor a Wikidata
Altitud10 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació227 aC Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
15 agost 1873setge de Cartagena Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataNoelia Arroyo (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal30200–30299, 30200–30205, 30290, 30300 i 30310 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic968 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE30016 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Ferrol (1973–)
Cartagena de Indias (1987–)
Cartago (1992–)
Burgo de Osma-Ciudad de Osma (1996–)
Berzocana (2000–)
Terni (2002–)
Los Alcázares (2011–) Modifica el valor a Wikidata
Bé d'interès cultural
IdentificadorRI-53-0000237
Lloc webcartagena.es Modifica el valor a Wikidata

Cartagena és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena. També és el cap de la província marítima del seu nom. Amb més de 550 km² d'extensió, el seu terme municipal té 215.186 habitants censats (2009).

Geografia

Foto de satèl·lit del Camp de Cartagena, Mar Menor i Cap de Palos
Molí del Camp de Cartagena

La ciutat de Cartagena és al sud-est de la península Ibèrica en les coordenades 37° 36′ N, 0° 59′ W. El seu terme municipal comprèn una extensió de 558,3 km².

Cartagena constitueix un gran pla inclinat amb orientació NO-ES limitat al nord i nord-oest per serres pre-litorals (Carrascoy, El Port, Els Villares, Columbares i Escalona), i al sud i sud-oest per serres litorals (El Algarrobo, La Muela, Pelayo, Grossa, La Fausilla i Minera, amb les seues últimes estribacions en Cap de Palos).

Els materials dominants en la composició del terreny són sedimentaris, com la calcària, i metamòrfics, com la pissarra, marbre, etc.

El Casc Històric de la ciutat està delimitat per cinc menuts pujols (Molinete, Monte Sacro, Bosc de San José, Despeñaperros i Bosc de la Concepció) que en origen formaven part d'una península delimitada per un antic mar interior, conegut com a Estero, i l'actual badia en la qual la ciutat s'obrí a la mar Mediterrània, un espai protegit entre els contraforts muntanyencs de San Julián i Galeras, forests entre els quals se situa l'entrada al port de la ciutat. L'antic mar interior es va dessecar i sobre el mateix es va construir, ja al començament del segle XX, l'Eixample de la ciutat. La seva ubicació entre cinc pujols va motivar, ja en els textos antics la seua comparança amb Roma.

L'espai urbà està delimitat o travessat per diverses rambles, alguna de les quals, com la Rambla de Benipila s'introdueixen, durant bona part del seu traçat, en la trama urbana.

Demografia

Segons les dades de l'INE, a 1 de gener de 2009, el municipi de Cartagena té una població de 215.186 habitants (104.859 homes i 102.427 dones). Les mateixes dades censals citades (INE, 2007), ofereixen també la dada que el 12,75% dels habitants de Cartagena són de nacionalitat estrangera.[1]

La seua àrea metropolitana, integrada pels municipis de La Unión, Fuente Álamo, Los Alcázares, San Javier, Torre Pacheco i San Pedro del Pinatar, té 332.035 habitants.

Evolució demogràfica del municipi de Cartagena[2]
1857 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1940
59.618 75.908 84.171 99.871 102.542 96.891 102.518 113.468
1950 1960 1970 1981 1991 1996 2000 2007
113.160 123.630 146.904 172.751 173.061 170.483 183.799 207.286

Història

Poblada des de temps remot, el primer assentament urbà té lloc cap al 1400 aC amb la fundació de Contesta per part del rei Testa. Cap al segle III aC és colonitzada pels cartaginesos, poble que procedia de Cartago, al nord d'Àfrica (a l'actual Tunísia), i que es disputava l'hegemonia del Mediterrani amb Roma. Després de les guerres púniques que van enfrontar Roma i Cartago, Roma va aconseguir el control de la ciutat. Tenia mines de plata a la rodalia (on en temps dels romans treballaren fins a quaranta mil homes i aportaven 25000 dracmes al tresor romà). Fou capital dels dominis cartaginesos a Ibèria.

El 209 aC, durant la Segona Guerra Púnica, fou atacada per Publi Corneli Escipió quan només tenia 1000 homes de guarnició, la va ocupar i va fer un gran botí. El 206 aC s'hi van celebrar uns jocs en honor de l'oncle d'Escipió. Durant l'imperi fou colònia romana (Colonia Victrix Julia Nova Cartago) i seu d'un convent jurídic amb 65 pobles a més de les Balears.[3] Aquest convent era el més extens de tots i arribava a abastar fins i tot terres càntabres. Eventualment va compartir la capitalitat de la Hispània Citerior amb Tarraco.[4] El seu territori era anomenat Carcedònia. Era punt central d'una via cap a Tarraco (al nord) i cap a Castulo (al sud).

Posteriorment, amb la caiguda de l'Imperi Romà, Cartagena va esdevenir territori visigot. Destruïda al segle VI, estava quasi despoblada el 595 però es va recuperar. Fou domini bizantí i el segle VIII caigué amb la Invasió musulmana d'Hispània. A la vora de Cartagena, Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr derrotà Teodomir, a qui es concedí pel Tractat d'Oriola el Regne de Tudmir.

Amb els àrabs, Cartagena va passar a denominar-se Qartajannah Al-Halfa, on es va instal·lar el djund d'Egipte; el 761 el cap abbàssida Abd al-Rahman ibn Habib al-Fihri va desembarcar a Cartagena contra l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil,[5] just quan Sulayman ibn Yaqdhan, el valí de Madinat Barshiluna s'aliava amb Carlemany. Quan Abd al-Rahman en va tenir el control va fundar un nou centre administratiu no gaire lluny, que fou la ciutat de Madínat Múrsiya el 831, i Oriola va anar perdent la seva condició de capital en favor de la nova ciutat, de qui va seguir els passos a la caiguda del Califat de Qurtuba. Durant el setge d'Aledo (1089) les disputes sobre la Taifa de Múrcia entre els reietons de la península van decidir a Yusuf ibn Tashfin a annexionar les taifes a l'imperi almoràvit. La Taifa de Múrcia fou sotmesa per Ibn Aisha. Va passar després a poder d'Ibrahim ibn Hamushk i de Muhàmmad ibn Mardanix i finalment es va sotmetre als almohades. Quan el Llevant es va revoltar sota Sayyid al-Adil fou part dels dominis del rebel. Després va passar a Muhàmmad ibn Hud i finalment a Zayyan ibn Mardanix que després de perdre València el 1238 es va refugiar a Múrcia d'on fou expulsat per Baha al-Dawla.

El 1243 el Regne de Múrcia es va sotmetre al futur Alfons X el Savi; aquesta zona corresponia a Castella segons el tractat de Cazorla, però els incompliments van obligar a reconsiderar-lo al tractat d'Almizra de 1244. Cartagena i Múrcia però restaven en mans de Castella i el regne fou annexionat el 1245 provocant les revoltes musulmanes d'Al-Àzraq que van durar del 1246 al 1274. El 1296 Jaume II el Just va rebre el regne de Múrcia de Ferran II de la Cerda a canvi del seu suport contra l'infant hereu de Castella Ferran IV de Castella, i es va desfermar la guerra amb Castella, en la que el bisbe de Cartagena va donar suport als castellans. El 1304 es va signar la pau de Torrellas i la sentència arbitral de Torrellas va retornar la meitat del regne de Múrcia a Castella i va integrar l'altra meitat amb Cartagena, al Regne de València. El 1305 el tractat d'Elx va revisar el tractat i va suposar el pas de Cartagena al regne castellà de Múrcia.

Va passar llavors a convertir-se en el més destacat port castellà del Mediterrani. Carles III va ser un dels reis que més va intervenir a Cartagena, ja que la va fortificar i la va envoltar de castells i forts i hi va instal·lar una base naval que encara avui perdura (l'arsenal de Cartagena). Des d'aleshores la presència militar és un factor determinant per a la ciutat.

En 1873, durant la Primera República Espanyola, l'exèrcit destacat a Cartagena es va aixecar en armes i va promulgar el cantó de Cartagena com estat federal dins Espanya abraçant les províncies d'Albacete i Múrcia; la revolta, pràcticament limitada a la ciutat de Cartagena on hi havia l'exèrcit rebel, va durar uns quants mesos; Cartagena fou assetjada sis mesos i la ciutat va quedar al final molt malmesa. Va arribar a encunyar-se moneda pròpia (el duro cantonal). El líder del Cantó de Cartagena va ser el murcià Antonete Gálvez. La bandera fou vermella llisa, el color federal, i es va confeccionar tapant amb sang vermella la mitja lluna i estel blancs d'una bandera turca.

Cartagena va tenir un auge a la fi del segle XIX, amb l'arribada de capital estranger i de famílies europees benestants que hi van fer negoci amb les mines de la propera La Unión. A aquest moment d'auge que es prolonga durant les primeres dècades del segle XX correspon la construcció de nombroses cases i edificis modernistes, moltes d'elles obra de l'arquitecte català Víctor Beltri. Aquests testimonis d'arquitectura modernista constitueixen un dels elements patrimonials més notables de Cartagena.[6] Després del cessament de les mines de La Unión en la dècada de 1930, Cartagena va rebre una gran massa de treballadors de les mines que havien quedat a l'atur, cosa que va contribuir a una crisi que es perllongaria fins a la dècada de 1960.

En la Guerra Civil, Cartagena va ser base naval de la República, i va romandre-hi fidel fins a l'abril de 1939. La ciutat va ser repetidament bombardejada per l'aviació feixista. El bombardeig del 25 de novembre de 1936 va ser especialment dur. Es conserva, museïtzat, un dels refugis antiaeris construïts durant la Guerra Civil.[7]

En la dècada dels seixanta va ser industrialitzada bruscament en l'aspecte siderometal·lúrgic, i també destacava per la construcció de vaixells en les seves drassanes. Aquesta situació de la Cartagena industrial es va mantenir fins a la dècada dels noranta, quan una gran crisi va assolar la ciutat i va desaparèixer gran part d'aquest teixit industrial. Malgrat això, Cartagena continua sent el principal punt industrial del sud-est peninsular.

Des de la creació de la comunitat autònoma de la regió de Múrcia, l'any 1982, hi té la seva seu l'Assemblea Regional de Múrcia, el parlament de la comunitat autònoma.

El descobriment de l'important teatre romà de Cartagena, l'any 1988, seguit de la seva recuperació i museïtzació a càrrec de l'arquitecte Rafael Moneo (el museu del teatre romà es va inaugurar l'any 2008)[8] enceta una etapa de rellançament de la ciutat basat en actuacions patrimonials entre les quals també sobresurt la creació del Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica ARQVA, inaugurat l'any 2008.[9]

Personatges il·lustres

Referències

  1. ↑ Font: Explotació estadística del cens segons l'INE. Població por sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).
  2. ↑ Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
  3. ↑ Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. Editorial Alpha, 1962, p. v.3, p.16. 
  4. ↑ Arrayás Morales, Isaías. Morfología histórica del territorio de Tarraco, ss. III-I a.C.. Edicions Universitat Barcelona, 2005, p.37. ISBN 8447530078. 
  5. ↑ Lévi-Provençal, Évariste. Histoire de l'Espagne musulmane (en francès), p.122-123. 
  6. ↑ «Ruta Europea del Modernisme : Ciutats». www.artnouveau.eu. [Consulta: 24 agost 2016].
  7. ↑ «Web del refugi antiaeri de Cartagena». [Consulta: 24 maig 2016].
  8. ↑ «Web del museu del teatre romà de Cartagena». [Consulta: 24 maig 2016].
  9. ↑ «web oficial del Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica». [Consulta: 24 maig 2016].

Vegeu també

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria)
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cartagena&oldid=17391565»