Cartago

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Disambig.svg Aquest article tracta sobre Cartago, la ciutat púnica antiga. Vegeu altres significats a «Cartago (desambiguació)».

(i) 36° 51′ 30.99″ N, 10° 19′ 47.00″ E / 36.8586083, 10.3297222

Recinte arqueològic de Cartago*
Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO
Carthage-1958-PortsPuniques.jpg
Els ports púnics de Cartago
Tipus Cultural
Criteri ii, iii, vi
Referència 37
Regió** Estats Àrabs
Coordenades 36° 51′ 11″ N, 10° 19′ 23″ E / 36.85306, 10.32306
Història de la inscripció
Inscripció 1979
* Nom a la llista del Patrimoni de la Humanitat.
** Segons les regions de la UNESCO.

Cartago (en àrab قرطاج (Qartāj), (en francès Carthage) és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis. Té 20.715 habitants i és capçalera d'una delegació amb 22.590 habitants segons el cens del 2004. La nova ciutat va ser fundada sobre les ruïnes de l'antiga ciutat de Cartago, capital fenícia fins a l'any 146 aC, i després ciutat romana important.

La ciutat va rebre el nom dels colons fenicis, que li van dir Kart-Hadasht o Qrthdst, que vol dir 'Ciutat Nova'. El municipi actual fou creat per decret el 15 de juny de 1919, i el 25 d'octubre de 1983 se'n va separar el municipi de Cartago – Mohamed Ali.

Els edificis principals de la moderna Cartago són el Palau Presidencial (que no es pot fotografiar legalment), la moderna mesquita El Abidine (2003), la catedral de Sant Lluís de Cartago (1884/1890) al turó de Byrsa, diverses ambaixades i el Museu Nacional. Hi ha en construcció un parc arqueològic i una gran mesquita. Les mesquites existents són la de Byrsa, la d'Anníbal, la de Mohamed Ali i la de Yasmina. El cementiri principal és el de Sidi Taïta i n'hi ha un altre al barri de Mohamed Ali; hi ha també dos cementiris cristians i un cementiri militar americà. L'aeroport Internacional de Tunis, que rep el nom d'Aeroport Internacional de Tunis-Cartago, no es troba pas dins la ciutat ni a la delegació, sinó que és a uns 6 km a l'oest.

Les ruïnes de Cartago foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1979.

Taula de continguts

[edita] L'antiga Cartago

[edita] Orígens i fundació

Esteles funeràries al santuari púnic del Tofet de Salambó

Originàriament Cartago va ser una colònia fenícia, fundada, segons la tradició, l'any 814 aC per la llegendària Dido o Elisa, que havia fugit de Tir. La ciutat es va establir mitjançant la compra de territoris als nadius, pels quals es va pagar un tribut durant segles. Va col·laborar estretament amb la colònia fenícia d'Útica, fundada 287 anys abans. Segons la llegenda, la seva creixent prosperitat va provocar l'atac d'Hiarbes, rei dels númides, que va oferir a Dido, la fundadora i germana del rei Pigmalió de Tir, o bé casar-se amb ell, o la guerra, i ella, fidel al seu espòs, es va suïcidar.

N'ha estat discutida recentment la data de fundació, ja que les troballes arqueològiques més antigues són, com a màxim, del segle VIII aC. De l'època cartaginesa no es coneixen vestigis de la ciutat, arrasada pels romans el 146 aC, a la fi de la tercera guerra púnica, després d'un setge desesperat i famós. En resten, però, l'estructura del port, un santuari anomenat arbitràriament de Salambó, dedicat a Tanit i a Baal-Hammon, i un gran conjunt de necròpolis.

Aquest cementiri, malgrat que forma una gran unitat, és citat a la bibliografia amb diversos noms, segons els sectors. La part més antiga, dels segles VII-VI aC, correspon a les zones anomenades de Dermech i Douimes. Segueixen Ancona, del segle V aC, Ard el Kheraib i Dar el Morali, del segle IV aC, mentre que l'època final es troba representada sobretot a les zones de Santa Mònica i l'Odèon.

Els objectes trobats a la necròpoli són la base essencial per al coneixement de la cultura material de la ciutat durant l'època púnica i actualment es conserven sobretot al Museu del Bardo, a la ciutat de Tunis.

[edita] La Cartago romana

Ruïnes de les termes d'Antoní
Ruïnes de les termes d'Antoní

A causa de les seves bones condicions naturals, els romans, després d'haver-la arrasada i quan ja no hi havia perill de rivalitat, la van restablir com a ciutat marítima. El primer intent de Gai Semproni Grac, l'any 126 aC, va ser efímer, però Juli Cèsar la va reedificar com a colònia romana l'any 46 aC amb el nom de Colonia Iulia Concordia Carthago. La nova ciutat romana va créixer ràpidament, amb aportacions humanes de romans, itàlics, indígenes nord-africans i elements de diversos punts de la Mediterrània, sobretot l'oriental. Va esdevenir la ciutat més important del món romà després de Roma i Alexandria, i el primer port de les províncies africanes occidentals, per on eren exportats els productes agrícoles locals, sobretot blat i oli.

També va ser un centre intel·lectual destacat. L'extensió de la ciutat de l'època imperial a partir d'August ha pogut ser calculada en 262 hectàrees. En resten monuments importants: les termes, el teatre, un gran aqüeducte i vil·les, algunes de les quals decorades amb mosaics notables.

[edita] La Cartago cristiana

Tertul·lià, un dels pares de l'església, oriünd de Cartago

A partir del segle II va tenir un nucli cristià nombrós i important, amb seu episcopal, i es va convertir en un gran centre de difusió del cristianisme. La comunitat va tenir màrtirs famosos, com Felicitat i Perpètua, i es va destacar per la vitalitat intel·lectual dins el moviment patrístic.

Hi van viure Tertul·lià, que n'era originari, i Agustí d'Hipona, entre d'altres. Hi van tenir lloc diversos concilis i sínodes, entre els quals van destacar els presidits pel bisbe Cebrià (248-58), sobre els apòstates, i pel bisbe Aureli (393-430), sobre les heretgies donatista i pelagiana.

[edita] La decadència

El 439 Cartago va caure en mans dels vàndals i va ser la capital de la monarquia vàndala nord-africana, fins que els bizantins la van conquerir en temps de Justinià I, el 533, en la contraofensiva dirigida per Belisari.

Els invasors àrabs van prendre la ciutat el 696 i, després d'una efímera reconquesta, el 698 definitivament.

Aviat es va iniciar la decadència i va ser abandonada: Tunis la va substituir com a nucli urbà.

[edita] Efemèrides

  • Segle VI aC: Cartago és governada per dos sufets (jutges) anuals amb un senat. Les altres colònies fenícies tenen una estructura de poder similar. Se suposa que cada ciutat tenia tres tribus, trenta cúries, tres-centes famílies principals (gens) i un senat de tres-cents membres; fora del senat es va formar un consell de trenta prínceps representant les cúries.
  • Segle VI aC. Justí diu que, a la primera meitat de segle, un general anomenat Malcó va fer una expedició a Sardenya i Sicília. Malcó es la paraula fenícia equivalent a rei. A Sicília es va poder establir, però a Sardenya fou rebutjat i llavors va desembarcar a Cartago i es va fer amb el poder de la ciutat. Al cap d'un temps, acusat de voler ser rei, fou mort per la població.
  • Segle VI aC. A la segona meitat de segle, el poder passa a mans del general Magó, d'una família local. Els seus fills Asdrúbal i Amílcar van fer la guerra amb els libis d'Àfrica, intentant deslliurar-se del pagament que feia Cartago per les seves terres, però foren derrotats i van haver de demanar la pau. També van fer la guerra a Sardenya, on Asdrúbal va morir. Aquest general va ser onze vegades el general en cap (o dictador) de Cartago i va gaudir de quatre triomfs. El seu germà Amílcar va morir en combat a Sicília el 480 aC. Cada un va deixar tres fills que van seguir al capdavant dels exèrcits cartaginesos: Himilcó, Hannó i Gisgó (fills d'Amílcar) i Anníbal, Asdrúbal i Sapfó, fills d'Asdrúbal.
  • 536 aC. Els cartaginesos, aliats a la població local, expulsen els colons foceus d'Alèria a Còrsega, però poc després es retiren de l'illa. El 450 aC Còrsega encara no pertanyia a Cartago, però al segle següent ja és a les seves mans.
  • 509 aC. Aquell any Sardenya pertanyia als cartaginesos quan es va fer un tractat comercial amb Roma. Probable fundació de Caralis i Sulci, ciutats principals de l'illa, que fou governada per un oficial anomenat beotarca (que dirigia els mercenaris) en temps de pau, i per un strategos (que els dirigia en temps de guerra), enviats des Cartago. Les colònies de la part occidental de Sicília, especialment Panormos, estan sota control o influència de Cartago. Les illes Balears, Malta, Gozo, Kerkenah i Lipari eren també colònies fenícies sota la influència cartaginesa.
  • 481 aC. Esclata la guerra a Sicília quan Teró d'Agrigent enderroca Teril·le, tirà d'Himera i aliat de Cartago. Els cartaginesos van enviar una flota en ajut de Teril·le dirigida per Amílcar (480 aC) i van assetjar Himera. Geló I de Gela va atacar els assetjants i es va lliurar la batalla que va posar fi al desig cartaginès d'expandir-se per l'illa i cap a Itàlia.
  • 340 aC. Hannó intenta erigir-se en dèspota i eliminar el senat, però és arrestat i mort sota tortura junt amb tota la família.
  • 332 aC. Arribada i establiment de milers de refugiats de Tir.
  • 279 aC. Tractat d'aliança defensiva entre Roma i Cartago, dirigit principalment contra Pirros, rei de l'Epir.
  • 277 aC. Lluites amb Pirros, quan els cartaginesos quasi dominaven Sicília.
  • 240 aC. La falta de pagament als mercenaris provoca la seva revolta, a la qual s'uniren els libis. Tres anys de guerra (240-237 aC).
  • 122 aC. Cartago esdevé colònia romana amb el nom de Junònia, colònia que fou efímera.
  • 46 aC. Juli Cèsar va establir una colònia a Cartago. Lèpid la va privar de privilegis, que li foren tornats per August el 19 aC quan 3.000 colons es van afegir als que ja hi vivien. Fou designada llavors capital de la província romana d'Àfrica, en lloc de la pompeiana Útica.
  • 533. És reconquerida per Belisari i unida a l'imperi Bizantí amb el nom de Justiniana. Esdevé capital d'una província bizantina.
  • 647. És destruïda pels àrabs i es despobla en els anys següents.

[edita] Deïtats púniques

[edita] Les ruïnes de Cartago

Vegeu també la categoria Jaciments arqueològics de la ciutat de Cartago.

La ciutat estava dotada d'unes muralles de les quals és difícil reconstruir el traçat. Després de la destrucció de la ciutat el 146 aC, quan fou reconstruïda no va tenir muralles, i va romandre així fins al 424 dC, en què es va decidir de fortificar-la davant l'increment dels atacs berbers i el perill dels bàrbars. Aquesta muralla encara es conserva en part.

Cartago tenia un doble port a la península mateix, protegit per una illa anomenada Cothon que va donar nom al port. Una part del port fou utilitzada després per la colònia romana i va portar el nom de Mandracion o Portus Mandracius. La ciutadella o Byrsa no era gaire lluny, i seguia el fòrum i els carrers ascendents (sota domini romà, el principal era la Via Salutaris), que es dirigien cap allò que sota domini francès fou el turó de Sant Lluís, al cim del qual hi ha una capella dedicada al rei Lluís IX de França. Antigament dalt del turó hi havia el temple d'Esmun o d'Esculapi, on de vegades es reunia el senat. A la ciutat hi havia diversos temples dedicats als déus púnics i, més tard, romans. A l'oest hi havia uns banys (les Thermae Gargilianae; les principals, les d'Antoní, eren situades prop del mar), un circ i un amfiteatre. L'aqüeducte venia des del Jabal Zaghwan i no se sap si fou inicialment púnic o bé no es va construir fins al període romà. També tenia un teatre. Les restes d'un majestuós edifici (el més gran de la ciutat) que no s'ha pogut identificar podrien ser un temple dedicat a Celestis. No gaire lluny de la ciutat, al nord-oest, es va fundar un establiment que es va dir Neàpolis i que va esdevenir el suburbi de Megara, Magar o Magàlia, que podria ser l'actual al-Mersa.

El recinte arqueològic de Cartago amb les restes que queden actualment, totes del període romà, fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1979. El formen els següents elements principals:

Mapa dels llocs de Cartago

[edita] Alcaldes de la Cartago actual

Commons-logo.svg
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Cartago
  • Maig de 1957 - octubre de 1957: Béchir Ibn Abi Dhiaf
  • Octubre de 1957 - maig de 1963: Ali Hafaidh
  • Maig de 1963 - març de 1990: Chedly Klibi
  • 1990 - 1991: Mohamed Moncef Kaouach
  • 1991 - 1992: Mohamed Tounsi
  • Octubre de 1992 - maig de 1995: Taïeb Sahbani
  • Maig de 1995 - novembre de 1998: Foued M'bazâa
  • Novembre de 1998 - juny de 1999: Hedi Magroun
  • Novembre de 1999 - maig de 2000: Abdelmajid Chatti
  • Maig de 2000 - agost de 2003: Mohamed Béchir Haddad
  • Setembre - octubre de 2003: Slaheddine Lansari
  • Després de l'octubre de 2003: Sami Tarzi
Tunísia Delegacions de Tunísia Bandera de la Tunísia
Delegacions: Agareb , Aïn Draham, Akouda, Alaa , El Alia, Amdoun , El Amra, Ariana Médina, Ayoun , Bab Bhar, Bab Souika, Balta Bou Aouane, Bardo , Bargou , El Battan, Béja Nord, Béja Sud, Bekalta, Belkhir, Bembla, Ben Arous, Ben Guerdane, Beni Hassen, Beni Khalled, Beni Khedache, Beni Khiar, Bir Ali Ben Khélifa, Bir El Hfay, Bir Lahmar, Bir Mchergua, Bizerte Nord, Bizerte Sud, Borj El Amri, Bouarada, Bou Argoub, Bouficha, Bouhaïra, Bouhajla, Boumerdès, Boumhel, Bourouis, Bousalem, Carthage, Chebba, Chorbane, Chrarda, Cité El Khadra, Dahmani, Dar Chaabane El Fehri, Degueche, Dhiba, Djerba Ajim, Djerba Houmet Essouk, Djerba Midoun, Douar Hicher, Douz, Echbika, Enfidha, Es Sers, Ettadhamen, Ezzahra, Ezzouhour (Tunis), Ezzouhour (Kasserine), Fahs, Faouar, Feriana, Fernana, Fouchana, Foussana, Gaafour, Gabès Ouest, Gabès Sud, Gabès Médina, Gafsa Nord, Gafsa Sud, Ghannouch, Ghardimaou, Ghar El Melh, Ghazala, Ghomrassen, El Ghraiba, Goubellat, La Goulette, Grombalia, Guetar, Haffouz, Haïdra, Hajeb El Ayoun, Hamma, Hammam Chott, Hammamet, Hammam Ghezaz, Hammam Lif, Hammam Sousse, Haouaria, Hassi El Ferid, Hazoua, Hbira, Hencha, Hergla, Hrairia, Jammel, Jebel Jelloud, Jebeniana, Jedaida, Jedeliane, Jelma, El Djem, Jendouba Nord, Jendouba Sud, Jerissa, Joumine, Kabaria, Kairouan Nord, Kairouan Sud, Kalaa Kebira, Kalaa Khesba, Kalaa Sghira, Kalaat El Andalous, Kalaat Senan, Kasserine Nord, Kasserine Sud, Kebili Nord, Kebili Sud, Kef Est, Kef Ouest, Kelibia, Kerkennah, Kesra, Kondar, Korba, Le Kram, El Krib, Ksar, Ksar Hellal, Ksibet El Mediouni, Ksour, Ksour Essef, Laroussa, M'Hamdia, M'Saken, Mahdia, Mahres, Majel Belabbes, Makthar, Manouba, Mareth, La Marsa, Mateur, Matmata, Matmata Nouvelle, Mazzouna, Mdhilla, Médenine Nord, Médenine Sud, Médina, Mégrine, Mejez El Bab, Meknassi, Melloulech, El Menzah, Menzel Bourguiba, Menzel Bouzaiene, Menzel Bouzelfa, Menzel Chaker, Menzel Habib, Menzel Jemil, Menzel Temime, Metlaoui, Metouia, El Mida, Mnihla, Moknine, Monastir, Mornag, Mornaguia, El Mourouj, Nabeul, Nadhour, Nasrallah, Nebeur, Nefta, Nefza, Nouvelle Médine, Omrane, Omrane Supérieur, El Ouardia, Oued Ellil, Oued Mliz, Ouerdanine, Oueslatia, Ouled Chamekh, Ouled Haffouz, Oum Larais, Radès, Raoued, Ras Jebel, Redeyef, Regueb, Remada, Rouhia, Sabalat Ouled Asker, Sahline, Sakiet Eddaier, Sakiet Ezzit, Sakiet Sidi Youssef, Samar, Saouaf, Sayada-Lamta-Bou Hjar, Sbeitla, Sbiba, Sbikha, Sejnane, Sened, Sfax Médina, Sfax Ouest, Sfax Sud, Sidi Aich, Sidi Ali Ben Aoun, Sidi Alouane, Sidi Bou Ali, Sidi Bouzid Est, Sidi Bouzid Ouest, Sidi El Béchir, Sidi El Heni, Sidi Hassine, Sidi Makhlouf, Sidi Thabet, Sijoumi, Siliana Nord, Siliana Sud, Skhira, Soliman, Souassi, Souk El Ahed, Souk Jedid, Soukra, Sousse Jaouhara, Sousse Médina, Sousse Riadh, Sousse Sidi Abdelhamid, Tabarka, El Tahrir, Tajerouine, Takelsa, Tamaghza, Tataouine Nord, Tataouine Sud, Teboulba, Tebourba, Téboursouk, Testour, Thala, Thibar, Thina, Tinja, Tozeur, Utique, Zaghouan, Zaouiet-Ksibet Thrayet, Zarzis, Zarzouna, Zeramdine, Zriba
Tunísia Patrimoni de la Humanitat a Tunísia Bandera de la Tunísia
Patrimoni de l'humanitat: Amfiteatre d'El-Djem, Dougga o Thugga, Kairuan, Medina de Sussa, Medina de Tunis, Kerkouane, Cartago, Parc Nacional d'Ichkeul;

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Cartago»