Cartisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El cartisme, fou un moviment per a la reforma política i social en el Regne Unit, a mitjans del Segle XIX. El seu nom prové del People's Charter de 1838, on es van postular els objectius principals del moviment:

  • Sufragi universal masculí per als majors de 21 anys
  • Que no fos necessari ésser propietari per a ser membre del Parlament
  • Un sou per als membres del Parlament
  • Circumscripcions electorals d'igual grandària
  • Votació per mitjà del sufragi secret
  • Parlaments anuals

En la primera fase, el Parlament britànic no va acceptar la demanada que recollia la Carta del Poble. El cartisme, no havia contemplat la no acceptació de la Carta per part del Cambra dels Comuns, que va provocar la disolució de la majoria dels qui donaven suport. En tot, va haver una minoria que va crear un partit. Aquest nou partit, intenta que el moviment no es diluiexi i segueixi ferm. Vol que aquest moviment sigui més fort. Arrenca així la segona fase amb el partit, la Lliga Nacional Cartista, que va agrupar desenes de milers de persones. La LNC radicalitza el discurs i les formes, i amença de vaga en el cas que es tornin a negar les seves peticions. Davant d’aquesta amenaça, els patrons contraatquen i amenaçen en tancar les fàbriques. En tot això, el Govern aprofita per reprimir als dirigents de la LNC, que provocarà l’exili i l’amagatall d’aquests. El 1840 acaba la segona fase del cartime, amb el protagonisme de la LNC. 8 anys després hi haura una tercera fase, quan entre el març-abri d’aquell mateix any, es recolliran més de dos milions de firmes a favor de la Carta del Poble. En aquests anys a Europa es donva la Primavera dels Pobles.

Els britànics van ser els primers en organitzar moviments obrers, però també van ser els primers en organitzar-se sindicalment, no políticament.