Cartografia crítica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La cartografia crítica,[1] cartografia ciutadana[2] o contracartografia[3] és un conjunt de noves pràctiques cartogràfiques i crítiques teòriques basades en la teoria crítica. Es diferencia de la cartografia acadèmica en què vincula el coneixement geogràfic amb el poder, i així, esdevé política.[4]

Des de la mort, el 1991, de J.B Harley, professor de Geografia de la Universitat de Wisconsin a Milwaukee, el camp de la cartografia han sorgit teories que identifiquen l'escriptura de mapes com una qüestió social i com a l'expressió de poder i coneixement. Les principals figures que han recollit els punts de vista de Harley són Denis Cosgrove, Denis Wood, Jeremy Crampton, Krygier John i Kevin St. Martin. Els mapes, ara, són vistos com a possibles llocs de poder i coneixement. Són fonts de coneixement de la geografia, dels llocs i de les persones.

Referències[modifica | modifica el codi]